Menjar plàstic o intoxicar-te amb paracetamol: per què els menors es juguen la vida amb reptes virals

Llepar un vàter en plena pandèmia, desaparèixer durant 48 hores per simular una desaparició o, l'últim a sumar-se a la llista, prendre deu grams de paracetamol amb l'objectiu de veure qui passa més dies ingressat en un hospital. Són els perillosos reptes virals que estan circulant entre nens i adolescents, i que han portat els serveis d'urgències a encendre les alarmes.

Aquest últim desafiament, difós a través de TikTok, es va popularitzar als Estats Units i ja ha arribat a ciutats com Màlaga, on els metges alerten d'un augment d'ingressos per intoxicacions voluntàries per paracetamol en menors de 14 anys. Els adolescents graven el procés i el publiquen per animar altres a imitar-los i veure qui arriba més al límit i està més temps ingressat.

Un dels problemes que té aquest repte és la percepció que es té sobre el paracetamol, en ser un dels fàrmacs més consumits a Espanya, també entre els nens per febre, mal de cap o símptomes de grip. No obstant això, la seva freqüència a les farmacioles no el fa innocu ni lliure de riscos.

Víctor Jiménez, infermer d'urgències pediàtriques de l'Hospital Gómez Ulla de Madrid i membre de l'Associació Madrilenya d'Infermeria, adverteix que el dany que provoca aquesta sobredosi de medicament pot començar de manera silenciosa amb símptomes lleus, similars als d'una gastroenteritis, com nàusees, vòmits o malestar general, i evolucionar ràpidament cap a insuficiència hepàtica aguda. "Si els nens no confessen que han ingerit dosis altes, el dany hepàtic pot evolucionar ràpidament fins a una fallada greu. Sense el tractament adequat amb l'antídot, l'acetilcisteïna, el dany pot ser fatal i requerir d'un trasplantament de fetge", assenyala en conversa amb Público.

El dany pot ser fatal i requerir d'un trasplantament de fetge

Què porta als adolescents a realitzar aquest tipus de reptes encara que posin en perill la seva vida? El sociòleg de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Francesc Núñez assegurava, en un article de l'esmentada institució, que la majoria no són realment conscients que s'estan jugant la vida. "Freud diu que ningú creu fermament en la seva mort, en la possibilitat que serà mortal. De fet, la gent s'arrisca diàriament fent imprudències, perquè no pensa que li hagi de passar res. En els reptes virals hi ha aquesta inconsciència de no creure que et puguis morir. Es pot ser conscient del risc a nivell racional, però no emocional", explica.

Irene Montiel, professora i investigadora en Criminologia i Ciberdelinqüència a la UOC, destaca que els reptes generen excitació i emoció, factors que atrauen especialment els adolescents. "Durant aquesta etapa, el comportament es regeix per les emocions, els vincles socials i la recerca de plaer. Segons els estudis, els joves més predisposats a participar en aquests desafiaments solen ser aquells que busquen acceptació, reconeixement o valoració dels seus parells, encara que cada repte té un públic particular", apunta a Público.

Un altre motiu de pes és la pressió social i poder rebre likes i guanyar popularitat entre el seu cercle proper. Els reptes proporcionen likes, que funcionen com una forma d'aprovació social immediata i quantificable, capturant especialment l'atenció de preadolescents i adolescents. Segons explica l'experta, els seus cervells, que encara estan en desenvolupament, presenten dificultats per controlar els impulsos i busquen constantment plaer, satisfacció immediata i pertinença al grup, cosa que les xarxes socials ofereixen de forma fàcil i gratuïta, tot i que a canvi cedeixen les seves dades personals.

"La recerca d'aprovació social s'intensifica en l'adolescència perquè els joves comencen a construir la seva identitat, separada de la dels seus pares i es guien pel que fan els seus iguals", explica Montiel. "L'èxit dels m'agrada té una base biològica: activa el sistema de recompensa cerebral, el mateix que s'activa amb l'esport, les relacions íntimes o certes substàncies. El problema és que aquests estímuls poden segrestar les vies dopaminèrgiques fins al punt que altres experiències, fins i tot el contacte cara a cara, deixen de produir plaer", recalca.

Diferents tipus de reptes

En les últimes setmanes, a més de l'anomenat repte del paracetamol, ha sorgit una nova tendència sorgida a Àsia: menjar plàstic. Aquest desafiament promou trastorns de la conducta alimentària, ja que consisteix a introduir film de plàstic a la boca abans de mastegar menjar i escopir-lo després, sense arribar a ingerir-lo. Segons els que el practiquen, l'objectiu és simular l'acte de menjar per enganyar el cervell en un intent de reduir la gana. Fa uns anys va aparèixer també un repte similar, conegut com la Cinderella diet, que encoratjava a deixar de menjar amb la finalitat d'aconseguir una cintura extremadament prima, inspirada en la princesa de Disney.

L'acollida dels reptes online supera el 21% entre els joves de 13 a 19 anys -el 14% tenien entre 13 i 15 anys i el 9% entre 18 i 19 anys quan els van realitzar-. D'ells, un 2% afirma haver participat en desafiaments que consideren perillosos, segons un estudi de Praesidio Safeguarding, finançat per la xarxa social TikTok.

No obstant això, no tots els adolescents que s'apunten a un repte viral trien desafiaments perillosos, també existeixen els reptes socials -que no comporten cap risc per als participants i tenen un component social o familiar- o els solidaris -per una causa social o d'ajuda-. A Espanya, segons un informe de la Universidad Internacional de La Rioja els més populars són els de tipus social: un 80% dels enquestats afirmava haver realitzat algun d'aquest tipus, seguit dels solidaris amb un 20% i els perillosos amb gairebé un 8%.

La supervisió, la clau per evitar aquests reptes

Per als experts, la supervisió dels pares és una de les claus perquè els adolescents no facin un mal ús de les xarxes socials. No obstant això, només al voltant del 29% dels menors diu que els seus pares estableixen normes clares sobre l'ús de TIC, segons Unicef Espanya. "Un dels principals problemes és la manca de coneixement per part dels progenitors de l'existència d'aquests reptes, de les seves conseqüències reals o potencials i en general dels riscos", assenyala Montiel.

"Tampoc ajuda el fet que el suïcidi o el comportament autolesiu que promouen alguns reptes continua sent tabú i les famílies prefereixen no parlar-ne per evitar l'efecte crida, quan el diàleg i la confiança són sempre millors aliats que el silenci”, apunta l'experta.

Montiel recomana als pares o tutors legals que supervisin els continguts que consumeixen els menors, establir zones i horaris offline -per exemple, durant l'horari lectiu no tenir accés al smartphone, i durant els dinars o sopars, no tenir el mòbil sobre la taula-, no superar les dues hores diàries de pantalles i, sobretot, dedicar més temps a les connexions reals de qualitat. "Els reptes perillosos només són una més de totes les conductes de risc que es poden realitzar a través de les xarxes socials, lluny de la mirada i supervisió adulta”, denuncia.

En aquest sentit, el Govern espanyol ha anunciat que prohibirà l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys, obligant a les plataformes digitals a implementar sistemes efectius de verificació d'edat, per "reforçar la protecció de la infància en l'entorn digital".