El Marroc s'acarnissa amb els migrants subsaharians rumb a Ceuta: "Hi ha persones a l'hospital per apallissaments i violacions"

Els migrants subsaharians han estat la principal víctima de la crisi humanitària de Ceuta. Helena Maleno, fundadora de l'ONG Caminando Fronteras, assegura a Público que hi ha persones als hospitals marroquins ingressades per "apallissaments i violacions". "Són sobretot persones subsaharianes, els homes amb fractures i les dones han patit violència sexual", denuncia l'activista.

El Marroc, l'últim país de trànsit abans d'Europa per a moltes persones migrants, és un dels llocs on aquestes vulneracions de drets humans es repeteixen amb freqüència, segons denuncien les ONG. Moltes de les persones que han arribat a Ceuta són potencials demandants d'asil que fugen dels seus països, però també, quan han arribat al Marroc i quan han intentat creuar, han patit violències. Per això han de ser protegides per l'Estat espanyol", reclama Maleno.

A Ceuta han aconseguit arribar persones que fugen de països marcats per la guerra o la inestabilitat com Sudan, Txad, Yemen o Mali que per arribar a Espanya han recorregut milers de quilòmetres travessant països on, lluny de trobar protecció, nombroses organitzacions internacionals porten anys documentant detencions arbitràries, violència física, agressions sexuals, extorsions i deportacions forçoses.

"Molts són sudanesos, cal imaginar el que suposa un viatge des del Sudan fins al Marroc travessant països com Líbia o zones afectades pel conflicte de Mali. Són territoris en una situació de total absència de dret i això fa que les persones migrants siguin molt vulnerables, especialment les dones durant aquest trànsit", destaca Mauricio Valiente, director general de CEAR.

Quan finalment aconsegueixen arribar a Espanya, afegeix, els equips de les organitzacions humanitàries es troben amb les conseqüències d'aquest viatge. "Quan podem atendre-les, constatem les violències físiques que han patit, les extorsions per poder continuar amb el seu trajecte i les violacions i agressions sexuals, que són bastant habituals. Tot això reforça la idea que ningú emigra per gust. En el fons, hi ha un conjunt de raons que impulsen a buscar protecció o una vida millor".

Amnistia Internacional recorda que el Marroc acumula "una llarga trajectòria d'abusos" contra persones migrants i sol·licitants d'asil a les zones frontereres. L'organització ha denunciat batudes il·legals, detencions arbitràries i el trasllat forçós de migrants i sol·licitants d'asil des de campaments i habitatges propers a les fronteres espanyoles fins al sud del Marroc i fins i tot cap a zones desèrtiques. També ha alertat de la falta de transparència de les autoritats marroquines i la "impunitat dels agents implicats en maltractaments" i crims de dret internacional a persones migrants.

Els acords d'externalització de fronteres

Aquestes violències que les persones migrants pateixen durant el trajecte no es poden entendre sense la política d'externalització de fronteres impulsada per la Unió Europea. Espanya ha estat un dels primers països a apostar per aquest model, basat a traslladar el control migratori més enllà de les seves pròpies fronteres mitjançant acords amb països d'origen i trànsit, com el Marroc.

"El Marroc utilitza el rol i el poder que li ha donat aquesta necropolítica migratòria de la Unió Europea per fer xantatge als països europeus", sosté el periodista i escriptor Youssef M. Ouled. "La UE i Espanya saben perfectament quines pràctiques posaran en marxa aquests governs perquè des de fa moltíssims anys s'està documentant com el Marroc deixa persones al mig del desert o com reté persones migrants a les fronteres de Ceuta i Melilla. Tot i això, se segueixen pagant milionades perquè segueixin fent la feina bruta de la Unió Europea, denuncia.

Helena Maleno també relaciona el succeït a Ceuta amb Israel. "Recordem que la tecnologia sionista, que està sent utilitzada a Gaza, és la que es ven majoritàriament per al control de les fronteres. Cal posar també la mirada en els beneficis que les morts d'aquestes persones estan provocant, o donaran, a totes aquestes empreses i a tots aquests interessos geopolítics", apunta.

El Marroc és un país "insegur" per als migrants

L'últim informe de l'ONG Border Resistance, publicat abans d'aquesta crisi humanitària, també apunta que el Marroc s'ha convertit en un lloc cada vegada més "insegur" per a les persones migrants i sol·licitants d'asil, especialment per als que són negres.

El document recorda la tragèdia de Melilla ocorreguda el 24 de juny de 2022, quan almenys van morir 37 persones i van desaparèixer 70. Denuncia que prop d'un miler de migrants van ser traslladats per la força cap a ciutats allunyades del nord del Marroc, com Beni Mellal, Ouarzazate o Safi, i fins i tot fins a la frontera amb Algèria. Entre ells hi havia persones ferides o amb discapacitat que, segons l'organització, van ser desplaçades milers de quilòmetres sense rebre atenció mèdica ni donar-los menjar ni beguda.

Altres persones van ser detingudes per delictes com violència contra la policia, rebel·lió o entrada irregular al Marroc, arribant a ser condemnats amb penes de fins a die anys de presó.

A més, l'organització va documentar el passat mes de maig agressions violentes contra treballadors agrícoles sudanesos a la regió d'Agadir. Segons l'informe -que aporta fotografies dels fets- a més de patir robatoris, diversos migrants van ser atacats amb matxets i espases sota amenaces de mort. Asseguren que un d'ells va morir després de ser degollat i, segons Border Resistance, no existeixen dades sobre l'obertura d'una investigació.

L'informe també denuncia la situació dels sol·licitants d'asil iemenites, que romanen durant anys amb els seus expedients sense resoldre i sense accés efectiu a protecció. Recull denúncies sobre la falta d'atenció sanitària, obstacles per accedir a l'educació i l'absència de solucions duradores malgrat que la guerra continua devastant Iemen. Fins i tot relata l'intent d'un sol·licitant d'asil de calar-se foc davant la seu de ACNUR a Rabat com a acte desesperat per denunciar el seu sofriment davant l'espera interminable sobre el seu expedient.

Els subsaharians no seran tornats al Marroc

El director general de CEAR recorda que en el cas de les persones que ja es troben a Ceuta i no siguen marroquines no poden ser retornades al Marroc. "En la pràctica, només accepta als seus propis nacionals. No accepta els subsaharians de tornada al país, malgrat el conveni de devolució que té firmat amb Espanya", assenyala. Per això, explica que, si finalment les seves sol·licituds de protecció fossin rebutjades, encara podrien tenir la possibilitat d'obtenir una autorització de residència per raons humanitàries.

A més, considera que, malgrat els acords amb el Marroc, Espanya ha de tenir en compte que algunes persones marroquines poden reunir els requisits per obtenir protecció internacional. "Hi ha persones perseguides per motius polítics, per orientació sexual o víctimes de violència que no troben protecció efectiva. Que un país sigui considerat segur per la UE, no vol dir que sigui la realitat", denuncia.

Per a CEAR, la prioritat a Ceuta és que totes les persones que han arribat a la ciutat puguen accedir al procediment de protecció internacional. El director general de l'organització lamenta que molts sol·licitants d'asil encara no han pogut realitzar la petició d'asil, a pesar que el Pacte Europeu de Migració i Asil estableix un termini de cinc dies per a la primera presa de dades. "Realment, no s'estan podent complir els terminis perquè hi ha moltes persones que encara no han pogut ser registrades en aquest primer triatge. CEAR té als seus advocats treballant per a agilitar la situació però depèn molt que el Ministeri de l'Interior tinga capacitat per a prendre les declaracions i formalitzar l'asil”, assenyala Valiente.