La llei de violència vicària segueix generant desconfiança entre mares protectores i expertes després del seu pas pel CGPJ

La violència vicària porta anys travessant alguns dels debats més durs i complexos sobre violències masclistes, infàncies i l'actuació del sistema judicial. Ara, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha tornat pronunciar-se sobre l'avantprojecte de llei impulsat pel Ministeri d'Igualtat per reformar el Codi Penal, el Codi Civil i diverses normes més amb l'objectiu d'incorporar mesures específiques davant d'aquest tipus de CGPJ.

L'informe de l'òrgan de govern dels jutges, emès el 20 de maig passat, avala bona part de l'orientació general de la reforma. Però, al seu torn, ha revifat el temor de les mares protectores sobre que la redacció de la norma pugui acabar obrint la porta a la seva criminalització.

La seva por és que la llei pugui desvincular la violència vicària de les situacions de violència de gènere i, amb això, que se les pugui tornar en contra. Aquestes mares saben que, tal com va explicar la periodista Marisa Kohan a Público fa pocs mesos, es donen situacions en què quan denuncien davant la justícia la violència que pateixen tant ella com els seus fills per part de la seva parella, són elles les acusades d'"interferir en les relacions patern filials i d'alliçonar els menors perquè no vulguin veure el pare".

Segona versió del text

L'informe del CGPJ no és vinculant. És a dir, el Govern espanyol no està obligat a acceptar les seves recomanacions. El document analitzat pel CGPJ és, a més a més, una segona versió de l'avantprojecte, després que el Ministerio de Justicia remetés un nou text sobre alguns aspectes que no estaven incorporats en el projecte inicial.

El mateix òrgan recorda que aquest nou dictamen respon als canvis introduïts després de les observacions prèvies del Consejo Fiscal i del mateix Consell General del Poder Judicial. També després de fer-se pública la negativa per part del Ministerio de Juventud e Infancia de seguir endavant amb la primera versió de la llei, en considerar que podia generar situacions de desprotecció per a mares, fills i filles.

Dos tipus de violència vicària?

Encara que l'avantprojecte parteix de la idea que la violència vicària és una manifestació específica de la violència masclista, el nou delicte que introdueix en el Codi Penal -segons recull l'informe del CGPJ- no queda limitat únicament a homes que exerceixen violència sobre fills i filles per danyar a la mare. La redacció és més àmplia i permetria incloure també altres situacions dins de l'àmbit familiar. Una cosa que per al CGPJ suposa diferenciar de facto entre conductes comeses "en contextos de violència de gènere o de violència domèstica".

En concret, el Poder Judicial assenyala que la llei estableix que "les persones sobre les quals es pot cometre aquest delicte" també serien "el cònjuge o persona que estigui o hagi estat lligada per una anàloga relació d'afectivitat àdhuc sense convivència, que no sigui dona; els descendents, ascendents o germans per naturalesa, adopció o afinitat, propis o del cònjuge o convivent; els menors o persones amb discapacitat necessitades d'especial protecció que amb ell convisquin o que es trobin subjectes a la potestat, tutela, curatela, acolliment o guarda de fet del cònjuge o convivent; o la persona emparada en qualsevol altra relació per la qual es trobi integrada en el nucli de la seva convivència familiar".

Una extensa llista que el CGPJ invita a revisar al considerar que "pot no guardar la deguda coherència amb el bé jurídic protegit".

Els temors de mares i expertes

Convé recordar que l'Associació Dones Jutgesses d'Espanya (AMJE) va emetre -en les seves aportacions al tràmit d'audiència pública de l'avantprojecte de llei- un informe on defensava que "si efectivament considerem que la violència vicària és una expressió de violència de gènere", no n'hi ha prou amb agreujar penes quan la víctima sigui una dona, sinó que "es fa necessari tipificar de forma específica AMJE comportaments".

Un altre dels aspectes més rellevants de l'informe del CGPJ té a veure amb la pàtria potestat, que és l'aspecte que més repercussió mediàtica ha tingut. L'avantprojecte preveu que pugui retirar-se automàticament quan existeixi sentència ferma per delictes greus contra la vida, la integritat física o sexual de fills i filles o contra la mare.

Precisament sobre aquesta qüestió s'ha pronunciat Ana María G. Lupión, presidenta de l'Associació Dones lliures-Dones en Pau, impulsora de les Encuentros Estatales VVVI sobre violència vicaria i violència de gènere institucional, l'any 2022, després de desenvolupar la campanya Mamá està Castigada. Lupión valora positivament que "un home condemnat per violència de gènere li sigui retirada la pàtria potestat", encara que adverteix que el text podria seguir deixant fora a moltes víctimes.

"Ens mantenim a l'espera de l'esborrany final de l'avantprojecte, que estem molt pendents", assenyala en declaracions per a Público. I afegeix que “sembla que torna a quedar un buit legal molt preocupant per a totes aquelles víctimes de violència de gènere que sent víctimes durant anys, no s'hagi pogut demostrar que ho són, per falta d'investigació sobre els seus casos”.

"En la majoria dels casos, quan no s'ha acreditat la situació de violència masclista de parella i per tant la situació de violència que pateixen també els fills de la víctima pel fet de ser els seus fills, ha estat per falta d'investigació i pels biaixos de gènere i estereotips que permeabilitzen tot el procediment i informes des que les dones acudeixen als primers serveis de protecció a les víctimes", sosté.

La treballadora social insisteix que la violència vicària "és impossible de visibilitzar si no s'incorpora en els operadors jurídics els coneixements en perspectiva de gènere, d'infància i de drets humans". "Hi ha centenars de casos que no es veuen, no s'investiguen o encara tenint proves manifestes de maltractament no s'interpreten adequadament, deixant en la més absoluta 'indigència en matèria de protecció' a les víctimes mares i les seves filles i fills", afegeix.

Bona part del debat jurídic actual gira precisament entorn d'aquesta qüestió. És a dir, com escoltar i protegir a nens, nenes i adolescents dins dels procediments judicials. L'avantprojecte, en aquest sentit -tal com recull el CGPJ- modifica així mateix diversos articles per reforçar el seu dret a ser escoltats sense que existeixi un límit rígid vinculat a l'edat o a l'anomenada "suficient maduresa". Una cosa que també delimita la reforma de la llei de protecció a la infància, recentment aprovada, impulsada pel departament de Sira Rego.

Propostes més enllà de la via punitiva

Precisament aquesta mateixa setmana es va presentar a Canàries una Guia per a mares que pateixen violència vicària i institucional, impulsada per la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere. El document reuneix testimonis de mares supervivents, aportacions d'expertes i recursos d'acompanyament.

La publicació recorda que, des que van començar els registres oficials el 2013, 68 nenes i nens han estat assassinats al nostre país pels seus pares o per les parelles de les seves mares en contextos de violència masclista.

L'informe del CGPJ arriba, així, enmig d'un debat molt més ampli sobre com respondre des de tots els nivells i àmbits institucionals a la violència vicària sense reduir-la únicament a un enduriment penal. En els últims mesos diferents juristes i especialistes han advertit també sobre els riscos d'abordar el fenomen exclusivament des del que han denominat com a fórmules de "populisme punitiu", reclamant reformes de major importància estructural que aconsegueixin establir una adequada coordinació institucional i evitar la revictimització de mares i criatures.