Entrevista a Victoria Columba (Regularización Ya)"Hi ha previstos vols de deportació de persones que es podrien acollir a aquesta regularització"

Victoria Columba (Argentina, 1967), també coneguda com a Vicky Canalla, és una de les veus visibles del Moviment Regularització Argentina, la plataforma que ha empès fins a convertir en realitat l'actual procediment extraordinari per a la regularització de persones migrants.

Parla d'això posant en valor el temps de treball. "Celebrem la mesura, però hauria d'haver arribat abans: han estat anys de treball". En concret, sis anys de reunions, de pressió política, d'insistir quan no estaven en el focus i de sostenir la reivindicació des dels col·lectius sense rendir-se ni perdre l'esperança.

La lluita va començar el 2020, en plena pandèmia, quan el moviment va enviar una carta al Govern exigint "una regularització àmplia, permanent i sense condicions per a les persones en situació administrativa irregular". Hi havia prop de mig milió de persones que vivien en situació irregular i en condicions especialment vulnerables sense accés a drets bàsics enmig d'una crisi sanitària i econòmica sense precedents.

Els activistes no van deixar d'alçar la veu pels que seguien sent invisibles per a les administracions i, el 2023, van aconseguir recollir més de 700.000 signatures, que van ser presentades al Congrés en forma d'Iniciativa Legislativa Popular (ILP). Una reivindicació sostinguda en el temps que ha estat clau perquè finalment s'aprovi per reial decret. "Una victòria popular" del i per al col·lectiu migrant.

Per què consideraven urgent la regularització?

La nostra proposta neix en el context de la pandèmia perquè sabíem que, mentre molta gent era a casa, hi havia persones collint fruita, venent al carrer o treballant a la llar i les cures, moltes vegades sense poder fer-ho perquè eren assenyalades com a focus de contagi. Sense contracte i sense treballar tampoc rebien ingressos. En aquest context ens conformem com a moviment i vam donar llum a aquesta lluita per la regularització.

Vam posar al centre dues idees: primer, la vida de les persones, enfront de la mercantilització de la regularització; i segon, la necessitat d'una norma sense condicions, sense padró i sense contracte de treball, per canviar el paradigma de les polítiques migratòries.

És important destacar que aquesta regularització és un èxit del vostre moviment

Sí, no és una medalla que es pugui atribuir el Govern ni les grans entitats que ara participen en la gestió. És el resultat d'un treball col·lectiu, de la recollida de centenars de milers de signatures i de la incidència política sostinguda durant anys. Ha estat un procés impulsat per comunitats migrants autoorganitzades i per entitats aliades que hi han estat des del principi. En canvi, altres actors, com alguns sindicats majoritaris, no han estat a l'alçada i han tancat espais de diàleg, han quedat fora del procés o fins i tot estan cobrant per tràmits.

Per tot això, no es pot presentar com una victòria del Govern. Però sí que és un avanç que enforteix la democràcia i que, en certa manera, obliga un Govern que durant anys va girar l'esquena a aquestes demandes a donar una resposta.

Aquesta regularització és el resultat d'un treball col·lectiu

Des de la plataforma han mantingut reunions i negociacions per a la redacció del text. Ha complert les vostres expectatives la norma final? Quins col·lectius es poden quedar fora, com per exemple els apàtrides sahrauís?

Aquesta mesura arriba tard, amb presses i deixarà fora moltes persones, no només els apàtrides. Exclou persones que no poden pagar els tràmits o els antecedents penals en origen, que costen entre 190 i 250 euros. També aquells que estiguin en una situació de carrer, molt estesa entre persones migrants que no han pogut accedir a habitatge ni a polítiques públiques en els últims sis anys. Així i tot, és important que les persones migrants hàgim estat en aquesta negociació i en la redacció del text, és una fita històrica amb sis anys de treball darrere. 

Considerem que ha estat també un blindatge enfront del Consell d'Estat, perquè els qui legislen a Espanya i a Europa estan molt lluny de la realitat de les persones. Per a ells pot ser només un simple paper, però per a molts suposa passar el dia sencer treballant o fins i tot dormint al carrer per aconseguir un document. 

Les administracions no han estat a l'altura perquè els ajuntaments diuen no tenir instruccions, però després, per a altres qüestions com la retirada de custòdia de menors, les treballadores socials sí que actuen amb rapidesa. No obstant això, per emetre un certificat de vulnerabilitat sembla una cosa complicadíssima. 

S'ha posat tot el pes en petites entitats, moltes d'elles formades per persones migrants. Ni Creu Roja ni Càritas a nivell estatal s'han donat d'alta per tramitar aquests certificats, encara que sí que reben finançament públic i gestionen serveis, i això ha sobrecarregat les entitats petites en totes les ciutats. 

No els importa que hi hagi gent dormint al carrer o fent cues per a un simple certificat. Sense papers aquestes persones treballen en economia submergida, sense drets, en condicions precàries. Aquesta explotació existeix perquè hi ha ocupadors que es beneficien d'aquesta situació, moltes vegades sense percebre's a si mateixos com a part del problema. La regularització és una via per sortir d'aquesta situació, per accedir a drets bàsics. 

Així i tot, tenir papers no garanteix automàticament condicions dignes, perquè moltes persones migrants continuen concentrant-se en treballs precaritzats que el mercat laboral assigna als qui estan en posicions més vulnerables. Davant del discurs que "treuen la feina", la realitat és que són llocs de treball que, en molts casos, la població local no vol assumir en aquestes condicions.

No vull caure en un discurs utilitarista, però a més els estudis mostren que aquesta regularització pot tenir efectes positius en l'economia en reduir l'economia submergida i augmentar la recaptació fiscal

La regularització és un motor econòmic i de creixement, encara que per a nosaltres arriba tard i malament. Hi ha moltes dones que avui tenen 68 anys i continuen treballant en cures, aixecant persones dependents, i no podran jubilar-se perquè no han cotitzat prou. 

Ara es diu que contribuiran al creixement econòmic, si és que les contracten. Però aquestes persones ja fa anys que contribueixen, a través d'impostos indirectes com l'IVA, al sosteniment de la sanitat, l'educació i altres serveis públics. Perquè l'IVA el paguen igual, tinguin papers o no. Llavors, quan es diu que "faran servir els recursos", caldria mirar primer quant han aportat ja. 

Per a nosaltres, aquesta regularització és una porta d'accés a drets bàsics. Però mantenir-los requerirà lluita, perquè no serà automàtic. Molts ocupadors hauran d'assumir que qui fins ahir treballava en condicions de sobreexplotació ara té drets laborals i aquí veurem quina és realment la seva responsabilitat. També caldrà veure el paper de les empreses i dels sindicats. Perquè ara mateix hi ha empresaris que veuen això com una oportunitat per disposar de més mà d'obra. A veure què fan els sindicats majoritaris, que porten anys sense convocar una vaga general malgrat les retallades acumulades.

Hi ha dones sense papers que amb 68 anys continuen treballant i no podran jubilar-se perquè no han cotitzat prou

Consideren una trava el requisit, en alguns casos, del certificat de vulnerabilitat, que només expedeixen els ajuntaments i entitats col·laboradores?

Sí. Quan parlàvem amb el Ministeri d'Inclusió, ja vam advertir que el certificat de vulnerabilitat seria un problema, perquè és una trava administrativa i no hi havia preparació suficient. Ja ho havíem vist en situacions anteriors i ho vam plantejar directament en reunions amb la ministra i la Secretaria d'Estat de Migracions. 

El que està passant ara era previsible: cues de persones als consolats primer, després als ajuntaments, després a les entitats, i pròximament a les oficines de correus. És la imatge perfecta perquè la ultradreta construeixi el seu relat, però el més perillós és qui genera les condicions perquè aquesta narrativa es consolidi i deshumanitzi aquestes persones. 

A més, el procés d'aprovació ha estat molt lent. El Consell d'Estat va trigar un mes a resoldre, quan tenia un termini de 15 dies hàbils. I quan finalment s'aconsegueix avançar, la resposta de l’Administració no està a l'altura. 

En lloc d'activar tots els recursos, obrir espais i facilitar els tràmits, es repeteix un model ple d'obstacles que, si el comparem amb altres casos, fa que el contrast sigui evident. Amb Ucraïna, per exemple, van habilitar espais com la Fira de Barcelona i en 24 o 48 hores les persones ja tenien tota la documentació. La pregunta és clara: per què no es fa el mateix ara? Per racisme institucional.

José Luis Martínez-Almeida ha arribat a assegurar que el seu ajuntament "no col·laborarà" amb el procés de regularització

Això del PP ho esperàvem. El que no esperàvem és que ajuntaments progressistes i del PSOE actuïn igual. També prevèiem que Càritas pogués alinear-se amb el PP en lloc d'influir en sentit contrari. 

Mentre celebren esdeveniments com Sant Jordi, hi ha persones esperant certificats bàsics. Això és hipocresia. Després de congressos i discursos progressistes, la realitat és que no s'estan emetent aquests informes. Les entitats petites estan desbordades, hi ha presència policial i situacions que la ultradreta aprofita per al seu discurs i els seus rumors. M'imagino que on governi la dreta la situació sigui encara més complicada. I tot i així, les grans organitzacions com Càritas i Creu Roja no han obert els seus recursos per donar-hi suport.

No esperàvem que els ajuntaments progressistes actuessin igual que els del PP

Per què creu que aquestes organitzacions no s'han presentat com a entitats col·laboradores?

Creu Roja és la mateixa que dona una manta a Canàries quan les persones arriben i que després les manté en condicions molt precàries en centres de menors. També és la que té famílies en espais que funcionen com a presons, encara que es presentin com a centres d'acollida, mentre rep finançament públic dels ajuntaments. 

A nosaltres mai ens va permetre recollir signatures en els seus espais durant la ILP de Regularització Ja. Ara s'està posant a l'altura dels ajuntaments de dretes, limitant-se a donar informació i derivar a entitats petites: això és una falta de responsabilitat. 

Dit això, el poder el tenen els ajuntaments, per això dic que no em sorprenen aquestes declaracions d'Almeida, però sí que, després de passar una setmana de l'aprovació, Jaume Collboni encara no havia donat instruccions clares a les seves treballadores socials a Barcelona. Perquè després, per a una retirada de custòdia, en dos minuts intervenen, especialment quan es tracta d'una mare en situació precària. Així que, o es reforcen els serveis socials o es reconeix que no estan complint la seva funció. 

Jo vaig estar en reunions fa més de dos mesos on la Direcció General de Gestió Migratòria deia que anava a donar una formació. A qui van formar? A advocats que després han cobrat per llegir esborranys a persones migrants i prometre'ls que els farien tots els tràmits. Aquests mateixos advocats són els que estan derivant la gent a les petites entitats per obtenir certificats de vulnerabilitat.

Creu que el PP està assumint l'agenda de Vox en matèria migratòria, especialment després del pacte a Extremadura?

Però això ve d'abans. Per això la ILP no va tirar endavant al Congrés i va acabar en un reial decret. Hi va haver molt suport inicial, també per part de Càritas, però això només va servir per a la presa en consideració perquè després van començar a posar traves. 

Ara mateix, per exemple, hi ha vols de deportació previstos, fins i tot de persones que podrien acollir-se a aquesta regularització. Aquí cal assenyalar l'anomenat Govern progressista, que per això sorprèn tant el seu discurs a favor dels migrants, perquè no se sosté amb la realitat.

Què és el més urgent que hauria de canviar en les polítiques migratòries a Espanya?

Tancar els centres d'internament d'estrangers. No pot ser que una persona acabi tancada per una falta administrativa en un CIE, en un règim que ni tan sols és penal, on no té garantits drets bàsics: ni defensa adequada, ni atenció sanitària, ni visites. Quin tipus de sistema és aquest? 

I ara, a més, amb el Pacte Europeu de Migració i Asil, s'està construint un macrocentre a Algesires. No ho està impulsant la dreta, ho està fent el Govern de Pedro Sánchez, no fa falta que arribi l'"altra dreta" per aplicar aquestes polítiques. 

El padró també sempre ha estat un obstacle; encara que en aquesta regularització en concret no serà un requisit excloent, continua sent clau per accedir a drets. No pot ser una cosa opcional segons l'ajuntament: si és una legislació estatal, ha de complir-se en tots els municipis i, si no es compleix, hauria d'haver-hi sancions. Si no n'hi ha, el que hi ha és impunitat. 

Estan completament normalitzades, a més, les batudes racistes i el perfilament racial. Continua havent-hi operatius policials on es deté persones en funció de la seva aparença: això és racisme institucional i el braç executor d'aquest racisme és la policia. Negar que existeixi racisme policial després de casos com els de Haitam Mejri o Brian Ríos, on hi ha hagut morts i no s'han depurat responsabilitats, és insostenible.

I com avalua la gestió migratòria de la Unió Europea?

Les polítiques de la UE estan centrades en el control i la militarització de fronteres. Tracten les persones migrants com una amenaça, quan en realitat moltes fugen de conflictes, explotació o situacions generades en part per Europa. 

Quan arriben, se les tanca, se les expulsa i, amb aquest nou pacte, fins i tot es contempla detener-les fins a 24 mesos sense garanties plenes d'accés a l'asil. 

A més, s'estan consolidant centres en tercers països; això és una cosa que es formalitza ara però que porten fent des de fa dècades amb països com Mauritània, Mali o Senegal. Són polítiques que estableixen jerarquies entre persones, heretades de dinàmiques colonials: ciutadans de primera i de segona.