El Govern espanyol accelera la seva aposta migratòria amb un pla d'integració convençut que la regularització encaixa en la legislació de la UE

Després de concloure aquest dimarts el termini per sol·licitar la regularització extraordinària, l'Executiu posa el focus ara a posar en marxa un Pla d'Integració i Ciutadania, una iniciativa que neix de la mà del procés de regularització i que té com a principal objectiu la integració d'aquestes persones. Així, pretén construir un model de cara al 2030 en el qual la integració no conclogui amb l'obtenció d'un permís de residència, sinó que continuï amb l'accés a l'ocupació, l'educació, l'habitatge i la participació plena en la societat.

L'estratègia està dotada inicialment amb 505 milions per al 2026, un finançament que es revisarà en els següents quatre anys en funció de les necessitats i resultats de les mesures.

La nova estratègia d'integració arriba, no obstant, en ple debat jurídic sobre la regularització extraordinària. El Tribunal Suprem ha plantejat la possibilitat de portar el procés de regularització extraordinària de migrants al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) davant el "dubte" de si podria entrar en col·lisió amb la normativa comunitària. Encara que l'Executiu llança un missatge de tranquil·litat, al considerar que no han incomplert la normativa comunitària.

Justament la regularització de migrants és la primera de les mesures del pla, que compta amb quatre grans eixos, 16 mesures i 10 objectius de cara al 2030. A aquesta se suma una nova Estratègia de Mobilitat Laboral amb la qual l'Executiu pretén ordenar i ampliar les vies legals de migració per adaptar-les a les necessitats del mercat de treball i al repte demogràfic. Entre les iniciatives previstes figuren programes de contractació en origen, mecanismes de regularització i arrelament vinculats a l'ocupació i una reforma del sistema d'homologació de títols estrangers per agilitzar el reconeixement de qualificacions. A més, el el Govern impulsarà la creació de centres de Formació Professional en tercers països, especialment orientats a sectors amb escassetat de mà d'obra, com les cures, la construcció, l'hostaleria, la indústria o els perfils digitals.

Una altra de les principals novetats serà la creació de l'Agència Estatal de Mobilitat Humana, un organisme que "reunirà funcions i recursos avui dispersos per oferir una gestió més senzilla, coordinada i eficaç, mantenint diferenciats els procediments de protecció internacional i de residència i preservarà les competències de seguretat i control fronterer", ha explicat el president de l'Agència Estatal de Movilitat Humana. Així, assumirà els recursos i funcions actualment dispersos entre la Direcció General d'Atenció Humanitària i Protecció Internacional, l'Oficina d'Asil i Refugi i les Oficines d'Estrangeria, sense incloure les competències securitarias en control de fronteres i preservant la diferenciació funcional entre els procediments de protecció internacional i els de residència.

El segon eix, es basa en el "reconeixement del treball " com la principal eina d'inclusió, autonomia personal i cohesió social. Per a això, es dotarà d'una inversió de més de 35 milions per facilitar la incorporació de les persones migrants a sectors amb alta demanda, com la construcció, l'hostaleria i les cures, el suport a l'emprenedoria i el reforç de les oportunitats en el medi rural. També es posarà en marxa una oferta extraordinària d'FP amb una inversió de més de 150 milions d'euros i una oferta de més de 100.000 places de formació flexible i connectada amb el mercat laboral, que "reconegui les capacitats que moltes persones ja porten amb si i les orienti cap a les necessitats de la nostra economia", ha indicat Sánchez, amb l'objectiu de "incorporar persones amb talent, drets i un projecte propi i posar-ho tot al servei del nostre país".

El següent bloc se centra en la convivència i la cohesió social. Per això, el govern espanyol destinarà prop de 30 milions d'euros a programes d'aprenentatge del castellà i de les llengües cooficials, així com a iniciatives d'acompanyament i integració comunitària. L'objectiu, sosté l'Executiu, és afavorir una integració basada en el respecte a la diversitat cultural, però també en el coneixement de les normes, els valors democràtics i el funcionament de les institucions espanyoles.

Les mesures inclouen programes de reforç lingüístic dirigits tant a les persones migrants com al professorat, amb especial atenció a la incorporació de l'alumnat al sistema educatiu i a les diferents etapes de la seva trajectòria acadèmica. A més, el pla impulsarà una xarxa de mentoria per acompanyar les persones migrants en el seu procés d'integració, amb accions específiques per a joves estrangers no acompanyats durant la seva transició a la vida adulta, en coordinació amb comunitats autònomes i ajuntaments. L'Executiu posa en valor que en països com França, Dinamarca i Finlàndia s'ha demostrat que els programes d'aprenentatge de l'idioma milloren l'ocupabilitat i ingressos dels migrants.

En paral·lel, han anunciat un reforç de les polítiques de prevenció del racisme, la xenofòbia i els discursos d'odi, així com dels serveis d'atenció i protecció a les víctimes de discriminació.

La major part del pressupost es concentra en el quart bloc del pla, on es destinen 260 milions a garantir l'accés efectiu a drets bàsics mitjançant el reforç de serveis públics l'educació, la sanitat, l'habitatge o els serveis socials.

Entre les mesures previstes destaca l'eliminació de les traves que dificulten l'empadronament de les persones migrants, un requisit indispensable per accedir als serveis públics i per dimensionar les necessitats del servei segons la població empadronada a cada zona. L'Executiu pretén corregir els obstacles administratius, lingüístics i culturals detectats en alguns municipis i garantir que les administracions locals apliquin la normativa vigent.

En matèria d'habitatge, l'estratègia contempla actuacions per combatre la discriminació per origen o situació socioeconòmica en l'accés al lloguer o la compra. Segons el Consell Econòmic i Social, un 17,1% Consell Econòmic i Social en buscar un habitatge, enfront del 5,9% dels espanyols. A més, suporten un major esforç econòmic per pagar les despeses de l'habitatge, especialment aquelles llars amb persones menors d'edat. Per fer front a això, l'Executiu preveu simplificar els requisits administratius, oferir informació en diversos idiomes, facilitar l'accés als programes d'habitatge assequible i reforçar les assegurances de lloguer amb suport públic.

Sense migració Espanya perdria un 19% del PIB el 2050

Pedro Sánchez ha destacat que el procés de regularització suposa "un pas clau per treure de la invisibilitat a centenars de milers de persones que conviuen amb nosaltres" i ha subratllat que el Pla anunciat és una mesura per també posar en valor la contribució de la migració a la societat espanyola.

El president ha advertit que, sense migració, Espanya perdria un 19% del seu PIB en 2050 i un 22% en 2075, la qual cosa suposaria "90.000 bars amb la persiana baixada, 50.000 aules de Primària i Secundària sense alumnes i la desaparició de 220.000 explotacions agrícoles, una de cada tres".

Un estudi de FUNCAS assenyala que entre 2018 i 2025 s'han creat més de 2,9 milions d'ocupacions, dels quals el 44% han estat ocupats per persones estrangeres, al mateix temps que la taxa d'atur ha caigut més de quatre punts. A més, estima que la immigració va explicar el 47% del creixement acumulat del PIB entre 2022 i 2025. En termes per càpita, el Banc d'Espanya calcula que la població estrangera va aportar entre el 14% i el 24% del creixement del PIB per càpita entre 2022 i 2024.

El Suprem estudia portar la regularització al TJUE

La nova estratègia d'integració arriba, no obstant, en ple debat jurídic sobre la regularització extraordinària. El Tribunal Suprem ha plantejat la possibilitat de portar el procés de regularització extraordinària de migrants al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) davant el "dubte" de si podria entrar en col·lisió amb la normativa comunitària.

Així, la Sala del Contencios Administratiu ha concedit cinc dies a les parts perquè es pronuncien sobre la possibilitat de plantejar una qüestió prejudicial davant el TJUE abans de resoldre els recursos presentats per la Generalitat Valenciana i el Govern d'Aragó contra el procés de regularització.

Des del Govern espanyol envien un missatge de "tranquil·litat" perquè diuen estar "convençuts" que la regularització no es paralitzarà ja que insisteixen que el procediment compleix "amb totes les garanties jurídiques" i encaixa en el marc normatiu europeu.

Fonts governamentals defensen que la regularització es limita a persones que ja residien a Espanya abans de l'1 de gener d'aquest any, per la qual cosa la seva finalitat és permetre que treballin i resideixin legalment en territori espanyol, i no facilitar la lliure circulació cap a altres països de la Unió Europea.

L'Executiu preveu presentar les seves al·legacions en els propers dies i confia que pugui existir un pronunciament judicial a partir del 7 de juliol. En cas que finalment el Suprem decidís elevar la qüestió prejudicial, això no suposaria automàticament la paralització del procés. Aquesta suspensió únicament es produiria si el TS acordés mesures cautelars. En aquest supòsit, es paralitzarien les sol·licituds que no hagin estat admeses a tràmit, però tot aquell que hagi rebut ja el seu permís de residència provisional no es veuria afectat.

L'Executiu busca agilitzar les resolucions i que els sol·licitants tinguin el seu permís provisional abans dels tres mesos que tenen de termini

Si bé, les mateixes fonts recorden que el mateix Tribunal Suprem ja va rebutjar prèviament suspendre cautelarment la regularització malgrat els recursos interposats per la Comunitat de Madrid, Vox i Hazte Oír.

Les organitzacions socials també defensen la legalitat de la mesura. El director general de CEAR, Mauricio Valiente, assegura a Europa Press que, segons la normativa vigent, "no hi ha un impediment perquè un estat membre pugui dur a terme això".

De la mateixa manera, considera "preocupant" la proposta del Tribunal Suprem perquè "el tribunal pot establir qualsevol consideració que seria d'obligat compliment i condicionaria la resposta del tribunal espanyol".

Mentrestant, l'Executiu insisteix que la regularització continua desenvolupant-se amb normalitat i insisteixen que posaran tots els seus recursos a agilitar les resolucions i que tots els sol·licitants puguin tenir el seu permís de residència provisional "molt abans" dels tres mesos que tenen de termini per tramitar-les. A més, han assegurat que no existirà silenci administratiu i que cada persona rebrà el resultat del seu expedient ja sigui aprovat o denegat.

Abans del tancament de les sol·licituds, ja s'havien rebut més d'un milió d'expedients. Unes xifres que superen àmpliament les 750.000 que pronosticava rebre el Govern. Fonts de l'Executiu assenyalen que sempre van treballar sota tres escenaris possibles: 500.000 sol·licituds -que era la xifra que es manejava en la Iniciativa Legislativa Popular-; 750.000 o un milió, i han reconegut que finalment els pronòstics s'han vist "superats per la realitat". Així mateix, asseguren que des de fa setmanes "ja s'estan emetent" resolucions definitives i notificant provisionals.