Front ampli ciutadà per impulsar la reforma de la Llei de la Dependència: "No pot ser una arma política"

Mentre el Govern de la Generalitat posa en marxa el desplegament del Pla Cura, el Congrés dels Diputats tramita la reforma de la Llei de Promoció de l'Autonomia personal i atenció a les persones en situació de Dependència (LAPAD), llargament reclamada per les famílies afectades i el sector assistencial. És una modificació que la Plataforma per l'Autonomia i la Vida Digna (PAVDi) qualifica d'"avenç", tot i que alerta que "hi ha marge de millora", especialment "pel que fa a l'execució del finançament".

Formada per 24 entitats catalanes, la PAVDi es va crear el passat 16 de febrer i s'ha presentat públicament aquest dimecres en una roda de premsa al Centre Cívic Cotxeres de Sants. El seu objectiu és donar suport a la reforma de la LAPAD, creada el 2006, per garantir les cures i l'atenció a les persones amb discapacitat i en situació de dependència i els drets de les persones cuidadores. "No és tot el que nosaltres voldríem, però va pel bon camí", ha admès María José Carcelén, presidenta de la Coordinadora de Familiars de Residències 5+1 i membre de la PAVDi.

Per la seva banda, la secretària de la Unió de Jubilades, Jubilats i Pensionistes de la UGT de Catalunya, Maria Àngels Gómez, ha explicat que la plataforma ha parlat amb tots els grups polítics, que "han reconegut que la llei és necessària" en un context d'una societat cada vegada més envellida. "Volem que siguin coherents, és intolerable que la dependència s'utilitzi com a arma política", ha avisat a la roda de premsa.

En aquest sentit, el portaveu de Marea Pensionista de Catalunya, Josep Sales, ha insistit que "el dret a la cura ha de quedar fora de les negociacions entre partits polítics", atès que "és un dret transversal a tota la societat i etapes de la vida de la persona". Des de la seva constitució, la PAVDi ja ha recollit més de 1.200 signatures, però ha anunciat que convocaran mobilitzacions per pressionar al carrer.

Manca de finançament des del principi

Malgrat que la LAPAD va ser aprovada per unanimitat al Congrés ara fa vint anys, la PAVDi denuncia que aquesta va néixer "infrafinançada" i que "no donava resposta a les necessitats socials". Alhora, la secretaria general de la Federació de Pensionistes i Jubilats de CCOO de Catalunya, Aurora Huerga, ha recordat que el sistema assistencial va "empitjorar" molt a causa de la crisi del 2008 i que el Govern de Mariano Rajoy va "retallar" encara més recursos.

No va ser fins el 2020 que, fruit de la pressió social i sindical, es va implementar un pla de xoc amb l'objectiu de reduir les llistes d'espera i recuperar l'aplicació de les mesures que havien quedat aturades per la manca de pressupost.

Tot i això, la PAVDi denuncia que, segons dades de l'Imserso, la inversió total en cures només "representa un 0,77% del PIB estatal, quan la mitjana de la UE és prop d'un 1,6%". "És evident que sense un millor finançament no es podrà fer efectiva l'aplicació de la Llei i moltes persones continuaran veient negats els seus drets a la cura", assenyala el manifest de la plataforma.

D'entre totes les mesures que inclou el projecte de reforma, la PAVDi considera fonamental "establir mesures per garantir que en tot moment sigui respectada la voluntat de les persones i la seva autonomia personal", "dotar als ajuntaments dels recursos suficients perquè puguin assumir adientment la gestió dels serveis d'atenció domiciliària (SAD)" i "facilitar l'organització de les cures de forma comunitària en nous marcs de convivència".

El Pla Cura, un pas endavant, però insuficient

Paral·lelament a la reforma de la LAPAD, el Govern català va presentar diumenge el Pla Cura, una iniciativa que pretén "desploquejar el tap" d'accés a la dependència i reduir l'espera mitjana a 60 dies. Preguntada per aquesta qüestió, María José Carcelén ha sostingut que és un pas endavant, però una ajuda de 200 euros és "insuficient" per a una persona depenent. "Què farà, amb aquests diners, si la mitjana d'una residència a Barcelona són 2.500 euros? Avancem, però hem d'anar més de pressa, perquè si no, molta gent es quedarà pel camí".

"Manquen residències públiques, les llistes d'espera són immenses i de seguida arribaran a la vellesa els baby boomers —generació nascuda a finals dels 40 i principis dels 60 del segle XX. Amb els recursos que tenim ara és impossible que es posi solució a la situació actual", ha sentenciat Carcelén, alhora que ha fet una crida a continuar lluitant per aconseguir millores en el sector assistencial.