Fre parcial del Govern en el pla pilot per posar agents dels Mossos als centres educatius

El fort rebuig que va generar ha portat el Govern a frenar, almenys parcialment, el pla pilot per posar agents dels Mossos d'Esquadra als centres educatius. Així ho ha admès la consellera d'Interior, Núria Parlon, en una entrevista a Catalunya Ràdio. Parlon ha manifestat que la iniciativa està en "via de paràlisis" i ha afegit que "hem de veure si es podrà reprendre en un futur quan s'hagi resolt el conflicte".

Poc després, però, el Departament d'Interior ha introduït un cert matís en les paraules de la consellera. En un comunicat, ha assegurat que s'havien "descontextualitzat" les declaracions de Parlon i que la prova pilot "continua amb els canvis que es van fer inicialment", però no s'hi afegiran nous centres "fins que no es tingui una avaluació clara de com ha culminat".

Interior especifica que l'avaluació es farà a finals d'any i durant el primer trimestre del 2027 se'n coneixeran les conclusions "i es decidirà el futur de la prova". En un primer moment, la voluntat era fer l'avaluació a final d'aquest curs, per tal que el vinent s'hi poguessin sumar més instituts. En tot cas, el nombre de centres participants ha caigut dels 14 inicials a quatre, segons un recompte d'El País, mentre que el Govern no ha detallat les xifres actuals.

Segons la consellera Parlon, la prova "va aflorar en un moment totalment inoportú" que feia "inviable que pogués prosperar", però ha defensat que és un projecte que té sentit desplegar perquè se centra en l'aportació que pot fer un agent per a la resolució de conflictes. A més, ha comentat que és un projecte que "no neix en un despatx" sinó d'una "pràctica amb policies locals".

Quan, a finals d'abril, va transcendir el pla pilot, el Govern va exposar que els agents dels Mossos anirien de paisà i sense arma als centres educatius, on tindrien una presència estable, amb la voluntat de convertir-se en referents. La intenció d'Interior era que la seva presència fos una forma de dissuasió davant de conflictes o potencials agressions i que també es convertissin en figures de mediació en casos de violència.

Inicialment, havien de participar en el projecte 14 centres, però finalment en van quedar menys de la meitat, ja que la resta d'instituts se'n van desmarcar. Els centres escollits estaven repartits entre l'Hospitalet de Llobregat, Sabadell, el Prat de Llobregat, Vic, Tàrrega i la zona de l'Alta Ribagorça – Vall d'Aran

Un cop va transcendir el projecte, el rebuig va ser gairebé unànime per part de la comunitat educativa, tant de docents com de famílies. Entre d'altres qüestions, van exposar que un policia "és una figura de control, no educativa" i sindicats de docents i les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (aFFaC) van exigir a Interior la retirada del pla pilot. També van produir-se manifestacions en contra a l'Hospitalet, amb la participació de la comunitat dels centres de la ciutat escollits per Interior per participar a la prova.

Conflicte educatiu

El pla pilot va aparèixer en ple conflicte del sector amb el Govern, una situació encara no resolta i que ha provocat l'encadenament de vagues i protestes dels docents els darrers mesos i una iniciativa com aquesta no va fer altra cosa que enervar encara més els ànims dels professionals educatius. Els partits d'esquerra amb representació al Parlament -ERC, Comuns i la CUP- també van oposar-se de manera contundent al projecte.

Sobre la infiltració d'agents dels Mossos en una assemblea educativa, la consellera d'Interior ha reiterat que va ser una decisió "maldestre i mal enfocada" i ha explicat que han presentat la documentació que se'ls ha requerit en el marc de les denúncies presentades. L'intent d'infiltració també va generar un rebuig frontal dels docents i va accentuar el malestar del col·lectiu, que fa un parell de setmanes va refusar el preacord assolit entre el Govern i els sindicats majoritaris -Ustec i Professors de Secundària- per posar punt i final al conflicte.