Francesc Augé i l'eutanàsia que arriba tard: un de cada tres sol·licitants mor durant la tramitació

768 hores. Aquest és el temps que Francesc Augé porta esperant per poder accedir a l'eutanàsia que la Comissió de Garantia i Avaluació de la Generalitat va autoritzar el 2024, un procediment que va quedar paralitzat després que el seu pare recorregués la decisió i que, malgrat que la família va decidir aquest estiu desistir de la seva oposició i respectar la voluntat d'Augé, encara no s'havia reactivat als tribunals quan aquest diumenge, després de més de dos anys d'espera, va intentar treure's la vida.

Fruit de la desesperació, el patiment i l'espera interminable el català va decidir recórrer al que considerava el seu "pla B": un sobre amb medicaments i pastilles que guardava en una còmoda de casa seva, segons va declarar fa uns mesos a la Cadena SER. Quan els Mossos el van rescatar el matí d'aquest dilluns, el van trobar al costat d'una nota de suïcidi en la qual assenyala directament a la Justícia: "La seva decisió m'ha obligat perquè m'han parat l'eutanàsia".

El català sempre havia defensat que no volia morir, "sinó deixar de patir". En una entrevista amb l'esmentada ràdio assegurava que estava "aguantant" només pel seu desig de voler "blindar l'eutanàsia" perquè altres persones no haguessin de passar per una situació similar.

Per què no ha actuat la justícia?

Si el pare d'Augé ha decidit fer marxa enrere en el seu recurs, per què no s'ha reactivat el procediment? Francesc José María Sánchez, vicepresident de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya -òrgan encarregat de verificar el compliment dels requisits legals de les sol·licituds d'eutanàsia-, explica a Público, que és crucial saber si l'escrit de desistiment s'ha presentat formalment al jutjat. En aquest cas, considera "escandalós" que s'hagi deixat passar les setmanes sense prendre una resolució davant "una situació tan greu i de tanta vulnerabilitat". A més, confirma que la Comissió no ha tingut coneixement de cap resolució per la qual s'arxivi el recurs contenciós-administratiu, que és el que en aquests moments està vigent.

"Si s'hagués comunicat l'arxiu de les actuacions, l'advocat de la Generalitat ens ho comunicaria a la Comissió i nosaltres, sense dilació, l'hi comunicaríem al metge responsable perquè pogués parlar amb el sol·licitant i determinar el moment i el lloc de la prestació. Seria un procés ràpid", apunta.

El cas d'Augé va arribar fins al Tribunal Suprem, amb una sentència dictada el maig passat, en què va assenyalar que l'eutanàsia no era una decisió que concernís únicament al sol·licitant. Segons la sentència, les persones "amb una vinculació especialment estreta" podien intervenir en el procés fins al punt de paralitzar-lo. És a dir, el seu pare tenia dret a recórrer la decisió, com finalment va fer, fins a aquest agost.

El vicepresident de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya critica la figura del "tercer legitimat" ja que, al seu parer, l'eutanàsia afecta un dret "fonamental i personalíssim" que exerceix una persona major d'edat i amb plena capacitat per prendre aquesta decisió, després d'haver passat per un procediment que considera especialment garantista.

"Quan hi ha persones patint, no es poden utilitzar aquestes qüestions com si fossin un tràmit administratiu més. La clau està precisament a evitar que una eutanàsia aprovada i sol·licitada lliurement pugui ser impugnada i acabi judicialitzant-se", apunta Cristina Vallés, presidenta DMD Catalunya en declaracions a Público.

La realitat rere les dades

Les dades de 2025 reflecteixen fins a quin punt els temps de tramitació poden ser determinants. Un 31,5% dels processos que van finalitzar durant aquest any són casos de persones que van morir durant la tramitació de la sol·licitud, sense que poguessin rebre la prestació. D'aquestes 374 persones, 277 van morir abans que la Comissió de Garantia i Avaluació emetés el seu informe, amb un temps mitjà de 32,7 dies des de la sol·licitud i una mitjana de 18 dies.

En altres 97 casos, la defunció es va produir després que la Comissió emetés un informe favorable, és a dir, quan la persona ja comptava amb una resolució que permetia accedir a la prestació, però abans que aquesta es dugués a terme. En aquests casos, el temps mitjà transcorregut des de la sol·licitud va ser de 104,9 dies i la mitjana, de 69 dies.

"Els procediments s'allarguen. Si agafes la llei i comences a comptar els terminis de cada un dels passos -anar al metge, que faci l'informe, enviar-lo al metge consultor, que arribi a la Comissió de Garantia i Avaluació-, et surten uns 35 dies. Tot i això, la mitjana està en el doble, en 69 dies, i per això molts sol·licitants moren abans que s'hagi pogut aplicar l'eutanàsia”, explica Vallès.

A més, el 61% dels casos que van morir abans de la tramitació corresponien a pacients amb patologies oncològiques. "Quan la sol·licitud es fa ja en una fase terminal, encara que el procediment avanci amb els ritmes que estableix la llei, poden passar 42 o 43 dies. En aquest termini pot ocórrer que la persona ja estigui molt malalta i mori abans que s'autoritzi la prestació", assenyala José María.

A més, durant 2025 es van produir 157 denegacions, el 13,2% dels processos finalitzats. El 77% d'elles es va produir a l'inici del procediment, per part del metge responsable, mentre que 91 processos van acabar per revocació de la sol·licitud, el que representa el 8% del total.

La iniciativa legislativa que ha arribat al Congrés

L'organització DMD Catalunya ha aconseguit portar al Parlament de Catalunya i posteriorment al Congrés dels Diputats, on s'ha admès a tràmit, una iniciativa legislativa que té com a objectiu modificar la Llei de la Jurisdicció Contenciós-Administrativa per agilitzar els procediments judicials relacionats amb l'eutanàsia.

La ministra de Sanitat, Mónica García, ha afirmat aquest dimarts que considera que aquesta reforma és "necessària" i que espera que pugui tirar endavant. "Estem parlant d'un dret personalíssim i d'una situació tremendament dolorosa", ha assenyalat en referir-se al cas de Francesc.

Una de les mesures que proposa la iniciativa és limitar a 20 dies el temps durant el qual un recurs d'un tercer pugui paralitzar una prestació d'ajuda per morir. A més, l'associació exigeix canvis normatius per impedir que qualsevol familiar pugui apel·lar i aturar preventivament l'eutanàsia ja aprovada per la Comissió de Garantia i Avaluació.

El vicepresident de la CGAC dóna suport a aquesta iniciativa i posa com a exemple el model francès on, segons explica, la prestació d'ajuda a una mort digna correspon a l'àmbit estrictament clínic i on han limitat de forma dràstica qui està legitimat per recórrer la decisió. "Se centren exclusivament en la persona sol·licitant i, quan hi ha mesures de suport a la seva capacitat jurídica, és el seu representant -i a més en un termini curtíssim, de dos dies-, l'únic que pot recórrer", explica.