Fins sempre, Maricarmen: la cara de la lluita pel dret a l'habitatge que va despertar tot l'Estat

Maricarmen Abascal, la dona de 87 anys el desnonament de la qual ha aixecat una onada de mobilitzacions a tot l'Estat pel dret a un habitatge digne, ha mort a última hora de la tarda d'aquest dimecres. Maricarmen estava hospitalitzada des del 23 de setembre passat, data en què va ser expulsada a la força de casa seva per la policia en compliment d'una ordre de desnonament. Posteriorment, la pressió als carrers va aconseguir un acord amb Urbagestión, els nous propietaris, perquè pogués tornar a la que va ser la seva vivenda durant més de 70 anys. Des de l'acampada de Sol, que va néixer arran del seu cas, els presents han posat un altar en homenatge a Maricat.

El Sindicat de Llogateres de Madrid ha lamentat aquest dimecres que aquesta solució "va arribar massa tard". Els activistes, que han estat acompanyant-la des del seu primer judici, consideren que es podria haver evitat aquesta situació i han subratllat el "procés torturant" pel qual ha passat aquesta dona: cinc anys de procés judicial i fins a quatre intents de desnonament.

Malgrat això, ressalten la històrica reacció social que ha provocat el seu relat: manifestacions multitudinàries, acampades a les places, un avançament electoral i convocatòria d'una vaga general. També ha portat el seu nom el decret d'habitatge que servirà per evitar que "hi hagi més maricàrmens" al carrer. "Els esdeveniments desencadenats davant la injustícia del seu desnonament sens dubte suposen un abans i un després en la història d'aquest país. El debat de l'habitatge és al centre, però el cost per arribar fins aquí ha estat massa alt", destaquen des de l'Inquilinat.

Les imatges del desallotjament violent aquell 23 de setembre van ser la gota que va fer vessar el got. Centenars de persones van acudir al carrer on vivia Maricarmen per intentar aturar el seu desnonament. Finalment no ho van aconseguir i es va executar per la força, després de més de set hores de resistència dels activistes. Maricarmen va abandonar casa seva en una llitera i va ser dirigida cap a Hospital Gregorio Marañón per un quadre d'estrès i cansament extrem. La seva salut s'havia deteriorat en els últims mesos. Ella mateixa va explicar en les seves últimes intervencions que la por a perdre la seva casa li estava passant factura. Li costava parlar i havia perdut tanta massa muscular que amb prou feines podia caminar.

Dos dies després de produir-se l'expulsió, els carrers de Madrid i altres ciutats d'Espanya es van omplir d'inquilins indignats. Diversos centenars de manifestants van instal·lar les seves tendes a Sol, en una acampada que, dues setmanes després, resisteix amb força i s'han estès per tot el país. Els acampats van rebre la nit d'aquest dimecres la pitjor de les notícies. Una columna va abandonar la plaça per dirigir-se als voltants del Congrés dels Diputats. D'altres, van aixecar un altar com a homenatge.

El Sindicat de Llogateres ha recordat la força i resiliència que va mostrar Maricarmen fins al final. Als seus 87 anys va aconseguir guanyar-li la partida a l'empresa que la va fer fora de casa i s'ha acabat convertint en tot un símbol de la lluita per l'habitatge. Des del mateix hospital va seguir enviant missatges de suport als acampades i transmetent el missatge de lluita que sempre va defensar: "He lluitat perquè els altres aprenguin a lluitar per casa seva. Lluiteu pel que és vostre”.

Més de cinc anys lluitant per quedar-se a casa seva

Maricamen va haver de veure com desenes d'antiavalots tiraven a terra la porta de casa seva i l'obligaven a recollir els records de tota una vida. A aquest moment li va precedir un any sencer de rodes de premsa, actes massius, manifestacions, cercaviles... Desenes de veïns la van acompanyar des del primer moment, al costat de reconegudes figures del món de l'art. Juan Diego Botto, Ana Belén o Marwan són alguns dels noms més coneguts que van estar amb ella en les vigílies prèvies als seus fins a quatre intents de desnonament.

Ella mateixa va fer tot el possible per intentar quedar-se a casa seva. Abans d'estiu, ja amb la salut deteriorada, va reunir a la premsa enfront del Congrés de los Diputats per demanar explicacions al president del Govern. "El que no és just és que ens posin al carrer perquè uns fons voltor vinguin i es quedin amb les nostres cases. Jo fa 71 anys que visc aquí. No tinc família directa. Fins avui ningú m'ha donat cap opció", deia llavors.

Urbagestión va comprar l'habitatge de Maricarmen en 2020 als seus antics propietaris. La dona portava vivint en aquest pis des que el seu pare va signar un contracte de renda antiga en 1956. Per les lleis franquistes, la seva mare no hi va poder aparèixer, per la qual cosa després de la defunció del cònjuge, es va haver de subrogar al mateix. Aquest és el motiu pel qual la recentment morta no va poder fer-ho i l'eina utilitzada pels empresaris per fer-la fora del seu habitatge. Encara que en un primer moment la Justícia li va donar la raó, finalment el Tribunal Suprem va fallar en contra seva. En la nit d'aquest dimecres, l'empresa ha donat el condol a la família i ha afirmat que "per respecte a la seva memòria" no farà més declaracions.

Encara que ha prevalgut el suport massiu als carrers, en els últims dies Maricarmen s'ha enfrontat a una campanya d'odi i desprestigi encoratjada des de la ultradreta. Els antics propietaris de la vivenda la van arribar a descriure com "una mala veïna que es queixava per tot". La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, també es va burlar del seu cas, una vegada executat el llançament, preguntant-se a quina edat podria ella deixar de pagar el lloguer. Davant d'aquests missatges, les xarxes socials s'han omplert aquest dimecres de missatges de record cap a la dona.