Fi de l'acampada històrica a la Puerta del Sol que va sacsejar l'agenda política d'Espanya: i ara què?

Quan i com posar fi a l'acampada de Sol era un debat obert des de fa temps. La Confederació de Sindicats de Llogateres es va desvincular d'aquesta protesta als pocs dies del seu naixement espontani com a reacció al desnonament de Maricarmen. Segons van explicar en el seu moment, la sortida es devia al fet que ja havien aconseguit el seu objectiu d'impulsar mesures urgents en habitatge i una vaga general. És en aquest últim propòsit en el qual estan centrant els seus esforços ara, així com en l'organització d'un gran acte a Vistalegre el dia 15. La Coordinadora Juvenil Socialista, un altre dels grups amb més força, també havia anunciat la seva partida.

No obstant això, altres grups assentats a la cèntrica plaça madrilenya van decidir continuar i així ho han fet durant 38 dies, superant el rècord de 28 que va fixar el 15M. Aquest passat dissabte la majoria de comissions encara actives van anunciar la seva retirada progressiva de Sol amb l'objectiu d'organitzar-se per barris i col·laborar en la construcció de la vaga. Dilluns es va produir un acte de clausura, en el qual es va llegir un últim discurs amb les reivindicacions del moviment. El que no es va detallar va ser la data oficial de l'aixecament de l'acampada.

Finalment ha estat una intervenció policial de matinada la que ha precipitat la seva fi. Sobre les tres de la matinada -poc més d'una hora després de la lectura del manifest final- les persones que pernoctaven a Sol van ser evacuades per la Policia Nacional i es va procedir a buidar l'espai. Tot i que no s'han registrat incidents greus, hi ha hagut dues detencions i portaveus de l'acampada han denunciat l'ús de gas lacrimogen.

Les primeres botigues es van col·locar el dissabte 26 de setembre a la nit, al final d'una manifestació multitudinària en reacció a l'expulsió de Maricarmen de la que havia estat casa seva durant 70 anys. Aquell cap de setmana l'octogenària encara seguia ingressada i animava les noves generacions a sortir al carrer. Amb els dies la protesta va anar guanyant en dimensió fins a convertir la plaça en una petita ciutat amb carrers i espais pensats per al repartiment de menjar, la neteja o l'assistència mèdica. L'estratègia va ser imitada per centenars de persones per tot el país: València, Barcelona, Bilbao, Sevilla...

De l'acampada als barris

Estava previst que al llarg d'aquest dimarts o dimecres es fixés una data definitiva per a la fi de l'acampada, encara que el dilluns durant la lectura del discurs de clausura no es van donar molts detalls. El text, llegit per quatre portaveus, recordava les principals reivindicacions, centrades en la vivenda i les condicions de vida. "Hem après que, si ens ajuntem, podem trencar l'aïllament i provocar canvis reals, somiant", van deixar clar en el text.

La principal reivindicació dels acampats es resumeix en un lema: "Ni gent sense casa, ni cases sense gent". "Volem que les institucions se sotmetin de nou a les demandes socials per millorar les condicions de vida", llegia una de les portaveus. Per seguir avançant en aquest full de ruta, van anunciar la descentralització del moviment cap als barris.

En converses amb Público fa tot just uns dies, Ricardo Galiano, una de les cares més visibles de l'acampada, reivindicava el seu èxit polític i social, encara que reconeixia que "tota acampada és un compte enrere" i que sostenir-la és "un gran esforç". "Si s'estiren massa, les acampades perden impacte polític, es tornen difícils de gestionar, van decaient i comencen a convertir-se en part del paisatge. Una acampada no pot durar per sempre", assenyalava.

En aquest sentit, els organitzadors portaven temps impulsant un moviment cap al teixit veïnal, tot i que no hi havia una postura unitària sobre el futur de la Puerta del Sol: "Ens hem proposat que l'Acampada reforci el teixit veïnal. Els nostres nodes territorials poden complir un paper clau en això i garantir que tot el que hem construït acampant aquest mes tingui continuïtat”. En aquest objectiu se centraran d'ara endavant, així com a impulsar la vaga general que tindrà lloc en una setmana.

El desallotjament s'ha saldat amb dos detinguts

L'operatiu a Sol ha comptat amb 220 agents de la Policia Nacional, 180 municipals, bombers i equips dels serveis socials, ja que en les últimes setmanes moltes persones sense llar s'havien assentat entre les lones. Aquest era un dels assumptes que més preocupava als organitzadors, ja que la Policia Nacional persones no comptava amb una alternativa habitacional i havia decidit organitzar-se en una comissió pròpia.

Ricardo Galiano ha denunciat en xarxes socials tant l'existència de ferits i persones amb abrasions per l'ús de gas pebre. "El desallotjament s'ha executat de nit i per sorpresa. És un miracle que no s'hagi produït una estampida amb danys encara més greus", escrivia. Des del compte oficial de l'acampada també han afirmat que la intervenció policial ha estat "violenta" i han exigit responsabilitats a la recentment nomenada delegada del Gobierno a Madrid, Pilar Trinidad, i que els agents implicats siguin expedientats.

Per la seva banda, la Delegació del Govern de Madrid afirma que el desallotjament s'ha desenvolupat sense disturbis ni episodis de violència. De les 224 persones que han sortit de la plaça, dos han estat detingudes per desobediència i resistència a l'autoritat. Segons han informat en un comunicat, aquesta intervenció és part d'un procés gradual de negociació iniciat el mateix 26S. "Al llarg d'aquest període, l'actuació de la Delegació s'ha orientat a garantir l'exercici pacífic dels drets fonamentals, protegir les persones i els béns i recuperar l'ús ordinari de la Puerta del Sol", defensa.

En aquesta nota remesa als mitjans, expliquen que el 30 d'octubre els acampats van comunicar a la Delegación la dissolució de totes les comissions, deixant constància que la seva reivindicació inicial havia finalitzat i que, residualment, algunes persones havien decidit romandre en l'espai. També asseguren que la Jefatura Superior de Policía de Madrid havia comunicat l'existència de diversos fets puntualment delictius, així com incidents relacionats amb l'assentament.

Dilluns passat, fins i tot amb Francisco Martín com a delegat, es va enviar un escrit als acampats exigint la seva retirada pacífica després d'entendre's que havia transcorregut un "període de temps raonable". Tres dies després va tornar a remetre's un escrit, davant l'absència de resposta del primer, insistint en aquest argument.

Criminalització de la dreta

Mig centenar d'operaris han treballat en la neteja de la plaça. Segons la vicealcaldessa de Madrid, Inma Sanz, s'han recollit 36 tones de residus, entre els quals s'han trobat "drogues, objectes contundents, llambordes, ganivets o armes casolanes". El Partit Popular, Partido Popular demanat la retirada de les acampades des del primer moment, ha celebrat el buidament de Sol. Feijóo ha celebrat que "torni a funcionar Estado de dret", mentre que Almeida ha denunciat que "els 38 dies d'ocupació" han causat 30 milions d'euros en pèrdues a alguns comerços. Ayuso ha compartit una imatge de les escombraries a la Puerta del Sol al costat del lema "comunisme o llibertat".

Què passa amb la resta d'acampades

Més enllà de la capital, de moment continuen les acampades en altres punts de la Península.A Barcelona resisteixen unes 500 tendes, que pretenen romandre fins a la celebració dels comicis el proper 29 de novembre."Catalunya resisteix, no desacampa", assenyalava la portaveu, Kiara Monrroy, a EFE. L'acampada de la capital catalana és una de les més nombroses d'Espanya. Va sorgir el 29 de setembre a la Plaça Catalunya i segueix un model de convivència similar al madrileny.

A Sevilla, les persones instal·lades a Las Setas es mantenen de moment, tot i que s'ha convocat una assemblea aquest dimarts a última hora. Les acampades de Màlaga, Granada i Almeria -les altres existents a Andalusia- ja van desallotjar les places a l'octubre. A Galícia, els acampats a Obradoiro (Santiago de Compostel·la) han insistit en la seva intenció de quedar-se a la zona després de conèixer-se el desallotjament de Sol. També a Vigo segueixen veient-se algunes botigues, però el seu futur es decidirà en assemblea, com el de la majoria de ciutats.

A Santader, l'assemblea de l'acampada de la plaça Porticada va decidir dilluns retirar les tendes per enfocar-se en la vaga del dia 11. Fins a principis de setmana seguien presents una vintena d'elles. A Palma de Mallorca, on també resisteixen alguns acampats, la Policía Local ha començat a retirar algunes barreres i elements que utilitzaven les persones per protegir-se del fred i el soroll. Així ho han denunciat des Acampada per l'habitatge, que assegura que s'han produït registres i identificacions.