L'estudi que assenyala les barreres al vot de les persones migrades: "Amb la seva participació, la nostra democràcia seria més forta"

Més de mig milió de persones estrangeres que resideixen, treballen i paguen impostos a Catalunya, i que tenen dret a votar a les eleccions municipals de l'any vinent, no ho faran. La principal explicació no és la desafecció política, sinó un sistema administratiu "complex, poc intuïtiu i pràcticament desconegut" per a aquests electors. Per tant, el motiu no és polític, sinó burocràtic.

Aquesta és la principal conclusió d'un estudi del CIEMEN sobre la participació política de la població estrangera, presentat recentment. El treball també alerta que hi ha municipis on més d'una quarta part —i en alguns casos més d'un terç— dels residents no poden participar a les urnes, un fet que la principal autora de l'estudi, Gemma Pinyol Jiménez, considera una "debilitat democràtica".

L'informe no se centra tant en qui té dret a vot com en les persones que ja el tenen però no l'exerceixen. Segons assenyala Pinyol en una conversa amb Públic, l'objectiu de l'estudi és entendre què impedeix que aquests ciutadans acabin votant. En parlem a fons amb ella. 

"La falta de coneixement és un element important", resumeix la investigadora. "Moltes persones no saben que tenen dret a vot. El sistema està pensat d'una manera que no és intuïtiva i, si no ho saps d'entrada, normalment no t'ho dirà ningú." A aquest desconeixement s'hi afegeix una burocràcia que considera excessiva, especialment per als ciutadans extracomunitaris. "Els processos burocràtics que acompanyen el dret a vot són molt ferragosos i els terminis no sempre encaixen amb el que entenem com un període electoral", afirma.

El cens electoral, primera barrera

Una de les principals traves és l'obligació d'inscriure's prèviament al cens electoral diversos mesos abans dels comicis. "Has de fer la inscripció molt abans que comenci el període electoral i moltes vegades, si no estàs pensant en les eleccions perquè ningú en parla, simplement no hi penses", explica. "No et passa pel cap que t'has d'anar a registrar perquè encara no hi ha debat electoral”, lamenta. Per això defensa que el problema no és tan la falta d'interès polític sinó un sistema que exigeix una planificació que molts desconeixen.

El Ministeri de l'Interior no publica la participació electoral per nacionalitat, però sí que es pot comparar el nombre de persones amb dret a vot amb les que s'inscriuen al registre. "El decalatge és tan gran que moltes vegades no arriba ni al 10%", explica Pinyol. "Sabem quina gent pot votar i quina està registrada, i és aquesta diferència la que explica el problema”, conclou.

L'estudi calcula que prop de 500.000 persones podrien participar en les eleccions municipals però no ho acaben fent. Tot i això, la investigadora rebutja qualsevol lectura partidista sobre quin impacte electoral tindria una participació més elevada. "No podem afirmar que això beneficiaria un partit o un altre perquè no podem saber qui votarien", remarca.  

L'objectiu de l'estudi és garantir que les institucions representin millor la població que resideix al país

El que sí que defensa és que una participació més elevada reforçaria la qualitat democràtica. "Amb la participació de les persones que tenen dret a vot, les nostres democràcies serien més fortes", assegura. En aquest sentit, insisteix que l'objectiu de l'estudi no és modificar l'equilibri polític dels ajuntaments, sinó garantir que les institucions representin millor la població que resideix en els municipis. 

La investigadora lamenta que el debat sobre el dret a vot de les persones migrades s'hagi vist condicionat pel context polític dels últims mesos, especialment després de la regularització extraordinària o del debat sobre la llei de nacionalitat. "S'ha convertit en un marc de polarització, quan això no hauria d'anar de si unes persones afavoreixen un partit o un altre", afirma. "Hauria d'anar de qui resideix en un territori i té capacitat o no d'incidir en com es distribueixen els recursos o com es governa el municipi".

Pinyol subratlla que intentar utilitzar políticament el procés de regularització o la llei de nets -la dreta i l’extrema dreta asseguren que podrien “alterar” els resultats dels pròxims comicis- o vincular aquest debat amb calendaris electorals propers no té sentit, ja que “no tindran efectes immediats”. "Res del que es faci ara serà automàtic per a les eleccions de l'any vinent. Estem parlant d'horitzons de quatre anys o fins i tot de vuit", recorda.  

Una altra de les reflexions que planteja l'informe és l'efecte que podria tenir una major participació electoral de les persones migrades sobre els discursos xenòfobs. "Si converteixes la població estrangera en boc expiatori de tots els mals i el cost polític és zero perquè aquesta població no pot participar políticament, és molt més gratuït culpabilitzar-la", sosté. "Si l'has de tractar com una població que també vota, el to pot canviar i deixar d’assenyalar-la que com el problema”, assegura. 

Pinyol recorda el cas de Romania i Bulgària després d'entrar a la Unió Europea. "En alguns territoris hi havia un discurs molt dur que va canviar totalment quan aquestes persones ja podien votar a les municipals i a les europees", explica. Segons ella, no és un "gran antídot", però sí "una garantia per facilitar un debat més respectuós".

L'estudi també qüestiona el model actual que determina qui pot votar a les eleccions municipals. A l'Estat espanyol, els ciutadans extracomunitaris només poden exercir aquest dret si existeix un acord de reciprocitat amb el seu país d'origen. Per a la investigadora, aquest sistema respon a una lògica antiquada. "Està basat en un model molt colonial de l'Estat espanyol", afirma. "No tenim una política centrada en la població que tenim avui, sinó en les històries compartides del passat”, lamenta. Això fa que una part molt important dels residents estrangers quedi permanentment exclosa de la participació política perquè els seus països difícilment signaran aquests acords.

Com revertir-ho?

Davant d'aquest escenari, el CIEMEN proposa diverses mesures. La primera és reforçar la informació. "Quan una persona va a l'Ajuntament per qualsevol tràmit, ja se li hauria d'explicar que forma part de les persones que podran votar a les eleccions municipals i què ha de fer per poder-ho exercir", defensa. Aquesta tasca, afegeix, també la podrien assumir entitats socials, consolats o altres administracions. "Informar vol dir que totes les persones, com a mínim, sàpiguen que tenen aquest dret”.

La segona línia d'actuació passa per simplificar els tràmits administratius. Entre les mesures plantejades hi ha automatitzar, sempre que sigui possible, la inscripció o evitar que les persones hagin de registrar-se novament abans de cada procés electoral. "Entenem que no hauria de dependre només de la iniciativa individual, sinó que l'administració hauria de facilitar aquest procés tant com pugui”, assenyala Pinyol. 

"Cal que tothom entengui per què és important que les persones que resideixen i paguen impostos en una ciutat també tinguin capacitat d'incidir en com es genera la convivència", reflexiona Pinyol.