L'Estatut Marc es juga el seu futur al Congrés entre la falta de suports i el pols dels metges

Després de superar la primera volta el 2 de juny, el Consell de Ministres va aprovar aquest dimarts l'avantprojecte de llei de l'Estatut Marc, la norma que regula les condicions laborals del personal sanitari a Espanya. El text, fruit de gairebé quatre anys de negociacions i més de 20 trobades entre el Ministeri de Sanitat, els sindicats presents a la taula sectorial i les comunitats autònomes, encara ara el seu següent capítol: arribar al Congrés i superar una tramitació parlamentària per a la qual no té suports assegurats.

La Cambra Baixa podrà introduir modificacions sobre l'acord assolit durant la negociació i els grups hauran de reunir una majoria suficient per tirar endavant la reforma. L'avantprojecte arriba amb el suport dels sindicats sanitaris de l'àmbit de negociació -CCOO, UGT CSIF, Satse-FSES i CIG Saúde- i amb la voluntat de la ministra Mónica García de convertir-lo en un "pacte de país". No obstant això, per ara només PSOE i Sumar han expressat públicament el seu suport, a l'espera que pugui sumar-se algun altre soci d'investidura. PP Vox i Junts han mostrat el seu rebuig o no han donat el seu suport a la reforma. Quines són les principals discrepàncies? Què suposaria per a la sanitat espanyola que no tirés endavant una reforma que actualitza una norma vigent des de 2003?

Fonts del departament de Sanitat expliquen a Público que no aprovar l'Estatut suposaria perllongar unes condicions laborals que, al seu judici, necessiten una "actualització profunda". "També implicaria deixar en l'aire el treball dels últims tres anys de negociació i moltes de les reivindicacions que els professionals sanitaris porten anys plantejant", afegeixen. Entre les millores que quedarien pendents, el departament assenyala la reducció de 48 a 45 hores del límit màxim de treball setmanal, l'establiment d'un límit de 17 hores per a les guàrdies i la garantia dels descansos abans i després d'aquestes. També es quedarien sense desenvolupar mesures per reduir la temporalitat, agilitzar els trasllats, facilitar la jubilació anticipada en determinades professions especialment dures o perilloses i reforçar els serveis de prevenció de riscos laborals.

Fonts de Sanitat: "El bloqueig de la reforma de l'Estatut manté sense resoldre problemes que fa anys que afecten els professionals"

El text incorpora a més nous drets, com la desconnexió digital, una major protecció enfront de les agressions i una planificació més anticipada de les jornades. "L'Estatut Marc té més de 20 anys i cal adaptar-lo a la realitat actual de la sanitat i dels seus professionals", argumenten des de l'administració, que vinculen directament la millora de les condicions laborals amb la qualitat de l'atenció: "Millorar les seves condicions de treball és també millorar la nostra sanitat pública i l'atenció que reben els pacients". "El bloqueig d'aquesta reforma no mantindria les coses com estan", incideixen. Segons la seva opinió, suposaria mantenir sense resoldre problemes que porten anys afectant els professionals sanitaris i renunciar a actualitzar una norma aprovada fa més de dues dècades.

Per la seva banda, Ángela Hernández, secretària general d'AMYTS i membre del comitè de vaga estatal, considera que, si finalment no s'aprova el nou Estatut, el marc actual es mantindria sense les millores que incorpora la reforma —com la unificació dels permisos de maternitat a tot Espanya—, "però també sense alguns dels canvis que el sindicat considera perjudicials, com els nous nivells de classificació vinculats al Marc Espanyol de Qualificacions per a l'Educació Superior (MECES)".

Ángela Hernández, d'AMYTS: "Si l'Estatut no tira endavant, l'estratègia serà seguir treballant i mobilitzant per aconseguir un estatut propi"

Per als metges, Hernández reconeix que reduir la jornada màxima de les actuals 96 hores setmanals a 75 suposa un avenç, però ho considera insuficient. Critica que es mantingui l'obligatorietat de les guàrdies fins als 55 anys —50 a Catalunya— i denuncia unes retribucions que, al seu parer, no permeten dimensionar adequadament les plantilles. També qüestiona que les guàrdies de 24 hores segueixin contemplant-se, encara que sigui de forma "voluntària" i en funció de les necessitats del servei, pel risc que suposen tant per als professionals com per als pacients.

Davant d'aquest escenari, la secretària general d'AMYTS aposta perquè els metges prioritzin la seva qualitat de vida i renunciïn a realitzar activitat extraordinària voluntària i "insuficientment" remunerada. Hernández adverteix que cada vegada més metges i facultatius busquen alternatives en altres països o en altres models de gestió, mentre creix també el fenomen de la "renúncia mèdica", és a dir, professionals que opten per abandonar la professió. Si l'Estatut no tira endavant, assegura, l'estratègia del col·lectiu serà "seguir treballant i mobilitzant" per aconseguir un estatut propi "mentre es mantinguin unes condicions que obliguen els metges a realitzar activitat extraordinària".

Un Congrés dividit i els metges en contra

D'una banda, els socialistes defensen que el nou Estatut suposa una millora per al conjunt de professionals del Sistema Nacional de Salut (SNS) i advoquen perquè la reforma continuï la seva tramitació. De l'altra, Sumar també dóna suport al text, tot i que reclama marge per introduir canvis durant el recorregut parlamentari. Els progressistes insisteixen que la norma ha d'establir condicions comunes per a tots els treballadors del SNS —jornada, descansos, estabilitat i drets— i no limitar-se a les reivindicacions dels metges i facultatius.

Fonts del PP: "Sánchez es converteix en còmplice de Mónica García i fa seus els atacs de la ministra als metges"

Al davant se situen PP, Vox i Junts. El PP reclama retirar o modificar substancialment la proposta. El 23 de juliol va qualificar de "conflicte" la reforma i va retreure a García no haver arribat a un acord amb els metges. Els populars també han defensat al Congrés que qualsevol modificació es construeixi des del consens amb els professionals i les comunitats autònomes. Després de l'aprovació de la reforma al Consell de Ministres, fonts del PP van acusar Pedro Sánchez de "donar suport a l'estratègia de confrontació de García amb els metges: Sánchez es converteix en còmplice i fa seus els atacs de de la ministra als metges aprovant un Estatut que no compta amb el suport de ningú", van dir. Van sostenir que el president del Govern tenia dues opcions: "Obligar García a tornar al diàleg" o assumir com a pròpia la seva política de "confrontació amb els metges". "Ha triat el segon", van concloure.

Vox, per la seva banda, va registrar al març una proposició no de llei en la qual reclamava al Govern que deixés d'impulsar la reforma de la Llei 55/2003, atengués les reivindicacions dels metges i creés un estatut específic per a metges i facultatius que reconegués les particularitats de la professió.

El vot de Junts pot resultar determinant, ja que PSOE i Sumar no compten per si sols amb els suports suficients per aprovar la reforma

El vot de Junts pot resultar determinant, ja que el PSOE i Sumar no compten per si sols amb els suports suficients per aprovar la reforma. El partit de Míriam Nogueras també ha qüestionat el text i ha posat en dubte que Sanitat pugui resoldre unilateralment qüestions que afecten les competències de les comunitats autònomes.

No obstant això, l'Estatut no només afronta un problema d'aritmètica parlamentària. Sanitat tampoc ha aconseguit tancar l'acord amb les principals organitzacions mèdiques -SMA, MC AMYTS SME i O'MEGA-, que reclamen una jornada màxima de 35 hores setmanals i que les guàrdies siguin "completament voluntàries i millor remunerades". Les organitzacions mèdiques segueixen considerant insuficients les mesures ofertes pels de García. Durant la primera meitat de l'any van convocar cinc setmanes de vaga repartides en cinc mesos i al juny van anunciar noves aturades indefinides a partir de setembre, tot i que encara no han concretat el seu calendari.

Les guàrdies, un altre front entre Sanitat i les autonomies

Les discrepàncies no es queden al Congrés. També les comunitats autònomes mantenen posicions enfrontades sobre l'Estatut, l'aplicació concreta del qual depèn en bona mesura dels governs autonòmics. Andalusia, el País Valencià, Euskadi, Galícia i Astúries s'han compromès a reduir progressivament la durada de les guàrdies i millorar les seves retribucions. Astúries ha anat fins i tot més lluny i planteja guàrdies de vuit hores. A l'altre extrem, sis comunitats governades pels populars van presentar al·legacions al text centrades, precisament, en aquest punt. Consideren que "no és viable" reduir les guàrdies de les actuals 24 hores al màxim de 17.

Fonts de Sanitat defensen que les comunitats tindran marge per organitzar, però que hi ha d'haver un "sòl comú de drets"

Sobre aquesta qüestió, fonts de Sanitat aclareixen a aquest mitjà que "la principal discrepància amb les comunitats autònomes es concentra en la durada de les guàrdies". "Alguns governs autonòmics han plantejat mantenir les jornades de 24 hores o disposar de més temps per adaptar-se a la nova regulació. El Ministeri, en canvi, manté el límit de 17 hores perquè considera que reduir la seva durada és necessari per protegir tant la seguretat dels pacients com la salut dels professionals”. Asseguren que el nou text contempla excepcions que permetrien arribar fins a les 24 hores en llocs de difícil cobertura i en determinats caps de setmana i festius, però sota condicions específiques: el professional haurà de prestar el seu consentiment de forma expressa, voluntària i prèvia, i hauran de complir-se les mesures de prevenció de riscos laborals.

Les mateixes fonts defensen que les comunitats tindran marge per organitzar l'aplicació d'aquestes mesures, però que ha d'existir un "sòl comú de drets" per a tots els professionals, amb independència del territori en el qual treballin. L'Estatut, recalquen, no pot resoldre totes les qüestions relacionades amb les guàrdies. "La quantia que s'abona per cada hora o l'organització concreta d'aquests torns a cada hospital correspon als respectius serveis autonòmics de salut i s'haurà de negociar a cada comunitat".

Ara com ara, el nou text de l'Estatut Marc encara està obert a modificacions. Durant la seva tramitació parlamentària, els grups podran presentar esmenes i serà el Congrés qui tingui l'última paraula abans de la seva aprovació definitiva.