Epidemiòlegs descarten l'expansió de l'hantavirus malgrat l'alarma social per l'arribada del creuer a les Canàries

Ha passat un mes i set dies des que el creuer de luxe holandès MV Hondius va salpar d'Ushuaia amb prop de 150 passatgers i tripulants a bord. El viatge s'ha convertit en l'epicentre d'un brot d'hantavirus que ja deixa vuit contagiats —tres d'ells han mort—, segons ha confirmat l'Organització Mundial de la Salut (OMS). El vaixell té previst arribar al port de Granadilla de Abona, prop de l'aeroport de Tenerife Sud, diumenge a mig matí.

D'acord amb el protocol dissenyat per les autoritats, els casos simptomàtics seran evacuats prèviament a Sud-àfrica des de Cap Verd mitjançant aeronaus medicalitzades. Entre ells es troben 14 ciutadans espanyols —13 passatgers i un membre de la tripulació— que, malgrat no presentar símptomes, seran examinats i traslladats el dilluns 11 de maig amb avió militar a la base de Torrejón, a Madrid i, d'aquí, a l'Hospital Central de la Defensa Gómez Ulla, un dels centres de referència del país per comptar amb Unitats d'Aïllament d'Alt Nivell (UATAN).

Dimecres, Espanya va assumir part de la gestió de l'operatiu del vaixell i de diversos pacients infectats. Entre ells es trobava un metge neerlandès contagiat, que va ser traslladat a l'Hospital Universitario Nuestra Señora de Candelaria, a Tenerife, on va ingressar a l'única habitació d'aïllament disponible per a aquest tipus d'infeccions. Posteriorment, el sanitari va ser evacuat als Països Baixos per continuar allà el seu tractament.

El trasllat no va estar exempt d'incidents. Un dels avions medicalitzats que transportava dos pacients no va poder fer escala al Marroc després de ser rebutjat per les autoritats del país, cosa que va obligar a reorganitzar l'operatiu i aterrar de nou a les Canàries abans de continuar la ruta. Ja aquest dijous, els dos pacients evacuats van poder reprendre el vol cap a territori neerlandès.

No obstant això, l'alerta social ha continuat guanyant terreny. El Ministeri de Sanitat dels Països Baixos va informar el mateix dia de l'ingrés en un hospital d'Amsterdam d'una dona amb símptomes compatibles amb el virus. Segons la cadena RTL, es tractaria d'una hostessa de l'aerolínia en la qual va viatjar la passatgera neerlandesa morta després d'abandonar el vaixell. Aquest últim cas ha disparat la preocupació per la propagació de l'hantavirus. Hi ha risc real de transmissió? Com s'està intentant contenir el brot? Quins mecanismes de contagi té la soca detectada? I què ocorrerà quan el vaixell fondegi finalment a Canàries?

Fins on pot propagar-se l'hantavirus?

La presidenta de la Societat Espanyola d'Epidemiologia, Joao Forjaz, contextualitza en declaracions a Público la naturalesa del brot i demana situar-lo en els seus justos termes epidemiològics. "Es tracta d'un virus associat a rosegadors, en aquest cas al ratolí colillarg, propi de zones dels Andes a Xile i l'Argentina, que es transmet des d'aquest reservori animal als humans", explica. Forjaz recorda que, encara que existeixen casos documentats de transmissió entre persones, aquests són excepcionals. "Són rars i poc freqüents. En aquest cas es van donar unes condicions molt particulars: un vaixell amb espais tancats, passadissos estrets i ventilació compartida, on, a més, els primers contagis no estaven identificats com a hantavirus", refereix.

Joao Forjaz, Societat Espanyola d'Epidemiologia: "A Espanya no existeix el reservori natural del virus. La probabilitat d'expansió és molt baixa"

L'epidemiòloga apunta: “Quan es va identificar el virus ja es van activar mesures dins del vaixell. Fins i tot el metge que va resultar infectat havia estat en contacte molt proper amb pacients sense saber a què s'enfrontava". Forjaz insisteix que el risc de propagació a la població és molt baix. "A Espanya no existeix el reservori natural del virus, per la qual cosa la probabilitat d'expansió és extremadament baixa", afirma taxativa. En la mateixa línia, l'experta assegura que els protocols activats es basen en criteris científics i en la coordinació internacional. "Les mesures s'estan adoptant amb la participació d'especialistes en epidemiologia, organismes com l'OMS i els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC), i el mateix Ministeri de Sanitat. L'objectiu és garantir la màxima seguretat tant per als passatgers del vaixell com per a la població", incideix.

Sobre la gravetat de la malaltia, Forjaz recorda que la letalitat de l'hantavirus pot oscil·lar entre el 35% i el 50%, encara que els estudis més recents a l'Argentina apunten a xifres al voltant del 35%. El contagi entre persones es produeix —precisa— a través del contacte directe i prolongat amb fluids corporals com secrecions, sang o semen, a més de mitjançant gotícules respiratòries en situacions de proximitat estreta.

Joao Forjaz, Societat Espanyola d'Epidemiologia: "No hi ha tractament ni vacuna, però una detecció precoç millora el pronòstic"

Aquestes gotícules, puntualitza l'epidemiòloga, no estan actives ni es transmeten a distància: "No són partícules que es puguin desplaçar més enllà d'uns dos metres", assenyala. No obstant això, indica que "no hi ha tractament específic ni vacuna, però una detecció precoç i l'atenció mèdica especialitzada milloren significativament el pronòstic". Forjaz també adverteix contra "comparacions simplistes" amb la covid-19. "Estem davant d'una situació molt diferent: és un virus conegut, amb baixa transmissió entre persones i protocols ja establerts", explica.

Espanya activa el control sanitari

Per la seva banda, la ministra García va confirmar aquest dijous que els passatgers espanyols hauran de complir quarantena "per un criteri de salut pública" i va defensar que l'Estat disposa d'"eines legals" per garantir l'aïllament i protegir la població. Així mateix, va confirmar que "el vaixell continuarà en règim de fondeig, sense atracar al port de Tenerife, i que la seva estada en aigües canàries serà la mínima imprescindible des del punt de vista sanitari i logístic".

Aquestes declaracions van arribar després de la confusió generada dins del propi Executiu sobre com gestionar els ciutadans espanyols que viatgen a bord del vaixell. Mentre la ministra de Defensa, Margarita Robles, va assegurar dimecres que la quarantena seria "voluntària", des de Sanitat es preparava ja un informe jurídic de Defensa per recolzar, si fos necessari, aïllaments obligatoris. La cartera de García estudia emparar-se en la Llei 3/1986 de Mesures Especials en Matèria de Salut Pública, una norma que permet a les autoritats sanitàries adoptar mesures de "reconeixement, tractament, hospitalització o control" quan existeixin indicis de risc per a la salut col·lectiva. La secretària general de Protecció Civil i Emergències del Ministeri de l'Interior, Virginia Barcones, va confirmar també aquest dijous que no hi haurà "cap possibilitat de contagi" en el trasllat dels passatgers.

Sanitat confirma que l'estada del MV Hondius en aigües canàries serà la mínima imprescindible

Fins que el creuer fondegi a la costa i es completi el desembarcament, la vigilància epidemiològica sobre passatgers i tripulació —dins del mateix vaixell— serà permanent. Així ho va explicar el mateix dia en una entrevista amb l'Agència EFE, Janet Díaz, responsable de la unitat d'atenció segura de l'OMS i especialitzada en gestió d'emergències i crisis humanitàries, qui va subscriure que s'estan realitzant controls continus a bord per detectar qualsevol possible aparició de símptomes.

L'experta va demanar evitar escenaris alarmistes. "No sembla que el virus sigui més contagiós del que ja sabíem", va recalcar. Segons va deixar caure, els brots registrats a l'Argentina i Xile ja mostraven que la transmissió entre persones era limitada i difícil. "Això mateix és el que estem observant ara", va afirmar. Díaz va emfatitzar que, tot i tractar-se d'un entorn tancat, el nombre de contagis detectats segueix sent relativament reduït. "Al vaixell, que és un espai confinat, no hem vist una expansió massiva de casos", va corroborar.

A més, la naviliera propietària del vaixell, Oceanwide Expeditions, va assegurar que continua realitzant un seguiment permanent de l'estat de salut de passatgers i tripulació i que, per ara, "no hi ha persones amb símptomes a bord". La companyia també va informar que manté contacte amb una trentena de passatgers que van desembarcar a l'illa de Santa Elena després de la primera mort a bord. Finalment, ha assenyalat que treballa en la recopilació d'informació i localització de la resta de viatgers i membres de la tripulació que van abandonar el vaixell en diferents punts del trajecte.

Del "cas zero" a la crisi sanitària

Tot apunta que el "cas zero" va ser un home neerlandès de 70 anys que va començar a sentir-se malament el 6 d'abril. Febre, mal de cap, diarrea lleu i símptomes compatibles amb una pneumònia van marcar l'inici d'una cadena de contagis. L'home va morir l'11 d'abril i el seu cos va ser desembarcat a l'illa de Santa Elena. Dies després, entre el 24 i el 28 d'abril, la seva dona —de 69 anys— va començar també a presentar símptomes. Al mateix temps, un passatger alemany va emmalaltir durant la travessia. La dona va aconseguir abandonar el vaixell en avió rumb a Sud-àfrica, però va morir el 26 d'abril.

L'alerta internacional no va arribar fins al 2 de maig, quan l'OMS va rebre una notificació del Regne Unit informant d'un brot vinculat al creuer amb dos morts i un passatger en estat crític. Aquell mateix dia, les proves PCR van confirmar que els contagis corresponien a la soca Andes, considerada la variant més agressiva de l'hantavirus. Té un període d'incubació de fins a 45 dies i capacitat de transmissió entre humans.

El 3 de maig es va confirmar una nova mort: una altra dona adulta que viatjava en el creuer —tot i que encara no s'ha determinat la causa de la seva defunció—. Dos dies més tard, el balanç va ascendir a tres víctimes mortals relacionades amb el brot. Mentrestant, l'avanç del vaixell va començar a generar tensió diplomàtica i sanitària.

La travessia del MV Hondius va començar a l'Argentina i tenia prevista una ruta transatlàntica fins a les Canàries. Cap Verd va rebutjar permetre l'atracament al·legant "falta de capacitat per gestionar la situació", Espanya i Canàries van activar protocols de resposta apel·lant al "dret internacional" i a l'"esperit humanitari". Entre el 6 i el 8 de maig, les autoritats sanitàries van identificar almenys vuit casos sospitosos.