"Em van llançar al mar sense saber nedar": migrants denuncien noves agressions per part de militars i les ONG exigeixen al Govern espanyol que actuï

"Els militars em van llançar al mar i jo no sé nedar. Podria haver mort ofegat". Yassin (nom fictici per preservar el seu anonimat) explica que estava dormint a prop de la platja de Benítez quan quatre militars s'hi van acostar. Segons el seu testimoni, el van colpejar "brutalment" a la cara, el cap i la resta del cos abans de llançar-lo a l'aigua.

És només una de les desenes de denúncies per agressions de militars a persones migrants que Border Resistance, col·lectiu que treballa sobre el terreny a Ceuta, segueix recollint setmana rere setmana. Fa uns dies era el Samir* el que patia un episodi similar. El jove estava dormint al bosc amb altres amics quan van ser sorpresos pels militars; van començar a fugir però ell es va quedar enrere. "Em van envoltar i em van donar una pallissa, eren uns set", explica mentre mostra una bretxa al cap i ferides a l'esquena, mans i cames.

Segons denuncia el col·lectiu, entre les víctimes es troben persones del col·lectiu LGTBI que busquen refugi a Espanya.

Així, les denúncies de violència militar s'acumulen fins i tot després que diversos jutjats de la ciutat autònoma hagin obert investigacions per aquests fets i que el Ministeri de Defensa hagi remès a la Fiscalia les denúncies per maltractaments documentades per Amnistia Internacional.

Daniel Canales, investigador d'Amnistia Internacional i coautor de l'informe que va documentar aquestes agressions, comparteix la seva preocupació per aquests fets amb Público. "Una de les peticions que fèiem des d'Amnistia, a part de la petició d'investigació, era que s'emetés una ordre de cessament immediat de la violència contra migrants i que, a més, s'apartés temporalment de les seves funcions militars que poguessin estar implicats en aquests fets", recorda.

Gairebé un mes després de l'informe emès per l'ONG, els col·lectius segueixen denunciant agressions similars, per la qual cosa Canales apunta que "o no s'han pres mesures o no s'està fent una tasca de supervisió adequada".

L'investigador esmenta els àudios de militars difosos per elDiario.es, en què almenys tres d'ells relaten agressions a migrants per sorpresa i tractes vexatoris durant els seus torns de vigilància. "Sense guants mola més, perquè sona. Però amb guants fa mal", deien entre riallades.

La clau, explica Canales, és que en aquests casos els militars no actuaven per detenir cap delicte. "No parlem de situacions en les quals els soldats hagin hagut de defensar-se d'agressions, ni que els migrants estiguessin cometent un acte delictiu que justifiqués la intervenció militar per posar-los a la disposició de la policia o de la justícia", detalla.

Si les denúncies es confirmen, sosté, estaríem davant "agressions completament gratuïtes" que podrien vulnerar l'article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans, que prohibeix la tortura i els tractes inhumans o degradants.

A més, indica al Govern espanyol que no s'ha de limitar a investigar els fets una vegada que es produeixin, sinó que ha de prevenir perquè aquests fets no ocorrin. Així ho recull la Convenció contra la Tortura de Nacions Unides que obliga els Estats, en el seu article 2, a adoptar mesures eficaces per prevenir la tortura i l'article 16 estén aquesta obligació a altres tractes cruels, inhumans o degradants.

"Aquesta obligació de prevenció, quan hi ha tanta informació disponible que això estava passant, fa encara més sagnant que puguin seguir succeint aquests fets", denuncia l'investigador d'Amnistia, que troba a faltar "una actuació molt més contundent per part dels poders de l'Estat espanyol" tant per prevenir les agressions com per investigar-les.

Mentre tot això passa, la Delegació del Govern de Ceuta ha mostrat el seu suport a les Forces Armades desplegades a Ceuta. Aquest dimecres el representant ceutí de l'Executiu, David de la Encina, ha reconegut "el valor, lliurament i dedicació" dels efectius en un vídeo publicat en xarxes socials després d'una visita a la seu de la Comandància General.

Un moviment que, sota aquest context, Amnistia qualifica de "cridaner". El portaveu de ONG critica que el delegat no hagi fet esment a les investigacions en curs i denuncia la diferència de tracte entre les agressions que pateixen els migrants i les que pateixen els militars. "Quan hi ha hagut agressions a militars per part de migrants, han estat detinguts, han estat expulsats, hi ha hagut investigacions, a més, molt ràpides i ràpides. En el cas de les agressions a migrants per part de militars, no està passant el mateix", denuncia.

Público ha contactat amb el Ministeri de Defensa per preguntar si coneixien que se segueixen produint agressions, de quina manera supervisa les seves intervencions i quines directrius han donat al personal militar desplegat a la ciutat. El departament s'ha limitat a assenyalar que el cas ja està sent investigat per la Fiscalia.