Els sindicats de docents reclamen a Illa un "calendari vinculant" per arribar al 6% del PIB en educació

L'endemà que el president de la Generalitat, Salvador Illa, anunciés la voluntat d'assolir una inversió del 6% del PIB en l'educació pública, els sindicats de docents li han reclamat un "calendari vinculat" per complir-ho. L'anunci d'Illa arriba en un moment de plena crisi educativa, arran del desgavell amb les proves PISA a Catalunya i, sobretot, el conflicte amb els docents, que ja fa més d'un any que s'arrossega i que ha comportat que el curs lectiu s'iniciés, el passat 8 de setembre, amb una vaga.

En un comunicat, la USTEC -el principal sindicat del sector- ha valorat positivament l'anunci, però li reclama a Illa que el compromís es concreti en un calendari vinculant, objectius anuals i finançament garantit a partir dels pressupostos del 2027. "Anunciar el 6% sense posar-hi data no és assumir un compromís", ha avisat el sindicat. De fet, la USTEC recorda que l'objectiu del 6% ja figura a la Llei d'educació de Catalunya (LEC), vigent des del 2009, però que mai s'ha complert en aquest punt.

El sindicat opina que el moviment del Govern respon a les mobilitzacions de la comunitat educativa i reclama que ara es tradueixi en "mesures concretes, pressupostades, establertes en calendari i verificables". El sindicat demana també que la xarxa pública tingui "prioritat efectiva" en l'increment dels recursos. A més a més, USTEC rebutja que el debat sobre el futur del sistema educatiu quedi circumscrit al Consell d'Educació de Catalunya i reclama un espai propi de negociació per a l'escola pública amb representants dels treballadors, les famílies, l'alumnat i la resta d'agents de la comunitat educativa.

Més contundent és la CGT, que com la USTEC és un dels sindicats que va convocar la vaga del passat dia 8. La secretària general de CGT Ensenyament, Laura Gené, ha afirmat "sense terminis, sense diàleg social, no podem celebrar" l'anunci. El sindicat llibertari reclama que l'objectiu del 6% es concreti amb un calendari i que el Govern reprengui la negociació amb els representants dels treballadors. D'altra banda, sobre el pla de climatització dels centres escolars, opina que "sembla més aviat un exercici de propaganda política per a les pròximes eleccions municipals que no pas un pla de millora real per a l'educació pública". Gené ha reclamat climatitzar els centres aquest mateix curs i alerta de la possible entrada d'inversió privada en la iniciativa, avançada pel propi Govern.

Finalment, CCOO Educació ha demanat a Illa que "passi de les paraules als fets" amb relació al 6% i ha instat els grups parlamentaris a aprovar la iniciativa legislativa popular (ILP) que fixa aquest percentatge mínim de finançament per al sector. El secretari general de CCOO Educació, Eduardo Núñez, ha valorat positivament les paraules d'Illa, però ha remarcat que el Parlament ara té una iniciativa que pot fer-les realitat. "Es tracta de concretar això i aprovar la ILP", ha afirmat. CCOO aplaudeix el pla de climatització anunciat pel Govern.

Vinculat al nou finançament

En la roda de premsa posterior a un consell executiu on aquest dimarts s'ha aprovat el pla de climatització d'escoles i instituts, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha avisat que l'assoliment del 6% del PIB d'inversió en educació serà "gradual", i que no es podrà fer "ni amb un, ni amb dos, ni amb tres pressupost". De fet, Paneque ha avisat que calen més recursos per assolir aquesta fita i l'ha vinculat al nou finançament: "A banda dels pressupostos, cal millorar el finançament per millorar els serveis públics, com ara l'educació".

L'actual inversió del Govern en Educació és de 9.362 milions, el 2,8% del PIB; arribar al 6% suposaria situar-se en els 20.000

"Hem d'anar incorporant els recursos, és necessari, perquè deixar el finançament de l'àmbit educatiu en via morta explica part del problema que ens trobem ara", ha conclòs una consellera que, per tant, no ha fixat cap calendari de compliment de la promesa. Els pressupostos del Govern del 2026 destinen 9.362 milions a Educació, el que equival aproximadament al 2,8% del PIB català, de manera que arribar al 6% suposaria anar més enllà dels 20.000 milions, una xifra que queda lluny de l'abast del que pot aportar el nou finançament, que són uns 4.700 milions anuals més. A banda, que l'aprovació del nou model ni molt menys es pot donar per feta, atès el rebuig de Junts al Congrés.