Els Mossos d'Esquadra a debat: què queda per reformar després de la infiltració en educació?

La infiltració de dues agents de Mossos d'Esquadra a una assemblea educativa a principis de maig va provocar un terratrèmol polític i social. L'episodi va acabar amb el Parlament de Catalunya demanant el cessament de la consellera d'Interior i Seguretat, Núria Parlón, i del director general de la policia, Josep Lluís Trapero. 

Però el que va passar més desapercebut aquella setmana va ser l'aprovació a ple, el dia següent, d'una norma que entitats i persones expertes portaven anys reclamant. La reforma clarifica les figures dels agents infiltrats al cos de la policia catalana, i diferencia la figura de l'infiltrat amb funcions per combatre qüestions com el terrorisme, sobre la de l'infiltrat amb funcions d'intel·ligència.

La infiltració ha fet reemergir debats que s'havien donat al Parlament de Catalunya, i que s'hi continuen donant, sobre què cal revisar als cossos policials. A finals de 2022, la Comissió d'Estudi sobre el Model Policial va arribar a conclusions que tenen relació amb els fets ocorreguts al maig. Per altra banda, al Parlament hi continua activa la Comissió sobre infiltracions als moviments socials, polítics i populars dels Països Catalans. Allà s'hi treballa des de l'espionatge de Pegasus a la recent infiltració educativa. De fet, està previst que, durant juliol, la consellera Parlón i Trapero hi hagin de comparèixer. Per aclarir en quin punt es troba la revisió del model policial a Catalunya hem parlat amb experts que han donat a Públic algunes claus.

Les ombres de la infiltració sense aval judicial

El dijous 22 de maig, el ple del Parlament va aprovar una moció que insta el Govern a prohibir totes les infiltracions dels agents dels Mossos d'Esquadra a "moviments socials, associacions, col·lectius o sindicats que no comptin amb la deguda autorització judicial exigida per la figura de l'agent encobert". Tot i que la moció no té efectes jurídics, entitats com Alerta Solidària portaven anys reclamant aprovar una mesura que ho clarifiqués. "Amb totes aquestes comissions parlamentàries [la del 2022 i la vigent, mencionades anteriorment] anàvem al darrera d'això, i al final va ser la foto de les dues agents dels Mossos infiltrades a una assemblea de docents la que n'ha provocat l'aprovació", ha informat Martí Majoral, portaveu d'Alerta Solidària. 

Jaume Bosch, antic diputat d'ICV, expert en seguretat pública i antic coordinador de projectes transversals i d'impuls d’accions formatives de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, ha desmentit a Trapero quan, al maig, va justificar la infiltració durant la compareixença al Parlament. El director de la policia va assegurar que l'acció estava avalada "per les funcions de la Comissaria General d'Informació". Bosch ho nega en rotund, "en cap cas avala la infiltració". 

Per defensar la infiltració, Trapero va llegir el decret que regula l'estructura de la Comissaria d'informació. Segons Bosch, "el decret no avala qualsevol tipus actuació". "Era absurd" infiltrar-se dins "una organització que no és violenta, les infiltracions només estan justificades en casos de grups violents o terroristes que poden causar un dany a societat", conclou Jaume Bosch. 

En tot cas, a finals de maig el ple del Parlament va clarificar, amb l'aprovació de la normativa, les ombres en les que s'havia agafat el cos policial per dur a terme accions similars en la societat civil. No era la primera vegada que els Mossos s'havien infiltrat a moviments socials. Majoral recorda que la comissió d'investigació de les infiltracions al Parlament va obligar a comparèixer a un agent que durant sis mesos havia realitzat una trama d'espionatge digital a l'esquerra independentista. Havia suplantat identitats i utiltizat un correu de Vilaweb per realitzar fins a 60 converses amb l'entorn dels moviments socials. Però el cas va acabar amb el mosso amnistiat. "Estem convençuts que hi havia superiors al darrera, perquè això no ho fa un policia sol durant sis mesos", assegura Majoral.

Rendició de comptes i hermetisme del cos

Precisament un dels problemes que exposa l'exdirectora general de Seguretat del Govern de 2021 a 2024, Sonia Andolz, és l'hermetisme que existeix a tot el cos policial. "Un dels problemes és que dins a la direcció només hi ha un càrrec civil-polític, i per sota hi ha una organització de gairebé 20.000 persones, però no hi ha cap altre càrrec directe que sorgeixi del que han votat les urnes". Això provoca que el cos tingui les seves formes de poder internes, i la conclusió és que el Departament d'Interior "està en mans de la jerarquia policial" pel que fa als fets que se li acaben informant. 

"Els sindicats policials acostumen a ser molt poc autocrítics i molt crítics amb la posició mediàtica", continua Andolz, un fet que explicaria la tibiesa amb què Parlón va respondre a la infiltració i que evidencia "una complicitat" del Departament actual. L'experta planteja que calen "canviar els mecanismes de control de la policia que resideixen al Parlament", ja que segons ella les comissions d'investigació "no serveixien" perquè els diputats d'Interior "no tenen accés a la informació policial de forma freqüent", de manera que ells també "estan en mans de qui dirigeix el cos". 

Majoral hi afegeix una variable més. "Aquesta és la primera legislatura en què es posa a la cadira que ha de controlar l'actuació policial a un exagent. Una persona de carrera policial és qui exerceix el càrrec polític", de manera que "l'hermetisme del cos puja un escalafó més". El portaveu d'Alerta Solidària es refereix a Josep Lluís Trapero, director general dels Mossos d'Esquadra, que abans havia estat Major del cos.

La Comissaria General d'Informació

Andolz va més enllà respecte del director dels Mossos. Per a l'exdirectora de Seguretat, el retorn de Trapero i de l'intendent Toni Rodríguez han representat una forma de fer de la policia "més autònoma, que no més autonòmica", és a dir, que "entenen la dissidència política com una amenaça". Segons ella, això "s'ha vist representat a la forma d'entendre" la Comissaria General d'Informació, que va ser l'encarregada de la infiltració de les dues agents. 

La Comissió d'Estudi sobre el Model Policial havia aportat propostes per reformar la Comissaria d'Informació, com la creació d'una Autoritat Independent que rendís comptes de les accions de la comissaria, però aquesta i d'altres van acabar caient per no comptar amb els vots de Junts. "Aquest mecanisme extern no el veig malament, tot i que ja n'hi ha un: les persones afectades poden anar al Síndic de Greuges", opina Jaume Bosch, que forma part del seu Consell Assessor. 

"Els països anglosaxons tenen desenvolupats aquests tipus d'ens que rendeixen comptes de la policia, i és molt freqüent poder accedir a informes públics independents que poden posar en contradicció les versions policials", valora Majoral. "Això podria ser aplicable a Catalunya", reitera, "però no hi ha hagut la capacitat de fer-ho perquè l'hermetisme als Mossos és absolut". 

"El que té impacte ara és quan obre una investigació Afers Interns i en aquest cas ho veig complicat", opina Andolz.

L'àrea de Mediació

Una altra qüestió que emergeix és si ja hi ha mecanismes que funcionen, però que no es van voler utilitzar, per evitar una infiltració, i la resposta de les expertes és que sí.  

La infiltració de les dues agents va ser "desproporcionada", perquè si es volia obtenir informació d'on es farien talls a les carreteres "hi ha altres mètodes, com mirar a les xarxes socials o a través de la unitat de mediació, que té un diàleg constant amb els organitzadors de les manifestacions", anota Bosch.

"Hi ha una comunicació molt fluïda entre els organitzadors de les manifestacions i l'àrea encarregada de la mediació dins el Departament d'Interior, pots obtenir informació sense vulnerar aquesta intimitat", assevera Andolz. "Fins i tot hi ha persones dins el departament que són referents d'interlocutar amb cada un dels col·lectius socials".

Llei Mordassa

Un dels majors reptes pendents a nivell estatal és la derogació de la Llei Mordassa, que limitava el dret a reunió i manifestació. Mentre no es deroga al Congrés dels Diputats, Andolz recorda que a la legislatura passada, on va ser directora de Seguretat, es va aprovar una guia amb jurisprudència europea i del Suprem, on es "prioritzava l'exercici dels drets fonamentals" a Catalunya. 

A la pràctica, servia per a què els juristes de la direcció general tinguessin referències per valorar que "una falta administrativa no hauria d'estar per sobre d'un dret fonamental", i així "reduir l'impacte i les sancions de la llei mordassa". Però Andolz assegura que "el nou equip governatiu no l'està aplicant".

Feminització del cos

Una de les innovacions que es van introduir en l'anterior mandat va ser la voluntat de feminitzar els Mossos d'Esquadra. No obstant això, Andolz relata que és un procés lent, ja que "són cossos que porten dècades de masculinització".  

"Quan a una comissaria hi arribaven tres dones més de les que hi havia es trobaven que no hi havia vestidors adaptats a elles. Es va lent perquè hi ha canvis tant en qüestions pràctiques, com de mentalitat". 

L'exdirectora general de Seguretat reconeix que amb quatre anys "no dóna temps a canviar una estructura de dalt a baix". "És molt complicat poder fer canvis de mentalitat i de forma de fer si no tens més gent a dins que representin el que la societat ha votat".