Els docents pressionen a Educació amb mobilitzacions fins al Parlament i una vaga durant la visita del papa Lleó XIV

Jornada de vaga educativa aquest divendres a tot Catalunya en un conflicte enquistat que ja suma 17 dies d'aturades i que es preveu calent també durant la visita del papa Lleó XIV.  

Milers i milers de docents, 90.000 persones segons els organitzadors, han tornat al carrer després que aquest dijous la consulta interna dels sindicats hagi rebutjat el preacord signat amb el Departament d'Educació el divendres passat. "No hauríem d'haver acceptat el marc de negociació lligat al marc de l'acord del març", ha considerat la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, que ha demanat "reflexionar". El sindicat ha fet autocrítica després d'haver donat suport en la votació del preacord, que les bases han rebutjat. 

"Vam creure, potser erròniament, que calia consolidar uns guanys", pactats amb el Departament, ha explicat la portaveu al final de la manifestació en un missatge dirigit cap als manifestants. "Ens hauríem d'haver plantat i hauríem d'haver negociat al comitè de vaga", ha assegurat.

Aquest divendres concloïa el cicle d'aturades iniciat el set de maig, però els sindicats convocants, USTEC, CGT, COS i Intersindical, han anunciat una nova jornada de vaga per al nou de juny, coincidint amb la visita del pontífex. "Avui hem aturat Barcelona i el dia 9 s'ha d'aturar la ciutat absolutament", ha assegurat la portaveu de la CGT, Laura Gené, a la capçalera de la manifestació.

"L'educació no està en venda per 400€", ha reblat Marc Martinell, portaveu del sindicat Intersindical, referint-se a l'augment salarial pactat al preacord. "El que fa falta són mesures per revertir les mancances estructurals del sistema educatiu", ha continuat.

Els sindicats han fet atenció a mitjans a les portes d'una pancarta on es llegia “ha guanyat la dignintat educativa”. Han llançat missatges dirigits a "baixar les ratios", "modificar currículums", fer "efectiva la immersió lingüística", "millorar infraestructures per no fer classes a 35 i 37 graus", el "reconeixement de l'escola bressol", "més democràcia als centres" o "internalització de les vetlladores". No obstant això, la portaveu de la CGT, Laura Gené, ha informat que encara no hi ha unes reivindicacions comunes i que "s'hi està treballant".

La vaga ha tingut l'epicentre de les protestes a Barcelona. Tres columnes estaven convocades ja a les deu del matí per dirigir-se cap al centre de la ciutat, des de Sant Adrià, Zona Franca i Gran Via, que han provocat alteracions a la mobilitat de la capital. La manifestació unitària ha començat a les 12h a Arc del Triomf i ha baixat pel Passeig de Sant Joan fins arribar al Parlament de Catalunya.

A les portes de la institució els manifestants han proferit una sonora xiulada dirigida al Departament mentre sonaven càntics de "Niubó dimissió" i "menys policia i més educació".

Talls i afectacions a la mobilitat

La jornada reivindicativa també comportat talls a carreteres a alguns punts del país, per altres columnes de manifestants que a primera hora s'han dirigit cap a la capital catalana. S'han vist afectades l'AP-7 i la C-58 a l'altura de Barberà del Vallès i la N-II i la C-33 per dues bicicletades provinents del Maresme i Sant Celoni respectivament.

Ja a primera hora s'havien fet sentir els xiulets i els càntics. La jornada ha iniciat amb un centenar de docents vinculats a la CGT, la Intersindical i COS ocupant la seu dels Serveis Territorials d'Educació al Barcelonès.

El preacord i la consulta tombats

A la consulta organitzada per l'USTEC, la Intersindical i la CGT el 'no' es va imposar amb un 65,1% dels vots i un 61,11% de participació. La votació va tenir una participació del 61,1% del professorat, amb un total de 60.686 docents de l'escola pública. 

S'enquista així un conflicte a la taula del Departament d'Educació, que es va iniciar amb un acord tancat al febrer entre el Govern, CCOO i UGT -sindicats minoritaris en el sector-. Ara, el principi d'entesa acordat la setmana passada ha evidenciat que no és suficient per a la majoria de docents.

El preacord incloïa un increment salarial d'uns 400 euros mensuals en quatre anys. També la recuperació del deute dels sexennis i la incorporació de 6.000 professionals extres per a l'escola inclusiva fins el 2030 i de 5.000 noves places de catedràtics de secundària.