Els Comuns impulsen una llei d'equitat territorial catalana en el marc d'una agenda per arrelar-se "a tot el país"

El Comuns estan impulsant una llei per superar les conseqüències del repartiment demogràfic desigual i desequilibrat a Catalunya. Dos terços del país són municipis rurals i gairebé 600 dels 947 municipis a Catalunya tenen menys de 5.000 habitants. En canvi, tres de cada quatre catalans es concentren al 15% del territori –la gran majoria a la franja litoral i prelitoral–, el que ho fa un pol d’atracció de serveis i oportunitats.  

"Ara no es garanteix que puguis tenir els mateixos drets vivint a una urbanització rural que si vius a l’àrea metropolitana, tot i que també a dins de l’àrea metropolitana hi ha diferències per barris", destaca Lluís Mijoler, impulsor de la llei i portaveu de la comissió de Territori i Habitatge al Parlament de Catalunya.

La institució catalana està tramitant una llei d’equitat territorial que planteja adequar els serveis i la igualtat d’oportunitats al país. "L’objectiu de la llei és que puguin garantir els mateixos drets visquis on visquis, no que sigui un catàleg de mesures, que per a això ja hi ha l’Estatut de Municipis Rurals", afegeix Mijoler. Els Comuns volen que la visió sobre l’equitat territorial estigui incorporada com política "interdepartamental", a totes polítiques de la Generalitat, i no com una tasca que es faci des de la política territorial.

La proposta s'emmarca en una estratègia per estendre territorialment el partit i elaborar una agenda per als municipis petits i zones rurals. En un comunicat, el partit assegura que s’ha fixat "ser una força política arrelada socialment a tot el país" com "un dels objectius per als pròxims anys". Actualment, l’espai compta amb una representació de 75 regidors i regidores en municipis de menys de 10.000 habitants de les quatre demarcacions catalanes. Un d’ells, on ostenten l’alcaldia, és a Aiguamúrcia (Alt Camp)

La formació va presentar la llei en aquesta petita localitat de Tarragona, de menys de 1.000 habitants, que recentment ha estat assetjada pels incendis. "Allà hi ha el Monestir de Santes Creus, un element de patrimoni col·lectiu del país, que no té els mitjans ni es sent recolzat per l’administració", es queixa Mijoler. El diputat critica que l’ajuntament es fa càrrec dels accessos, de la vigilància o de la recollida de residus "sense tenir clar" si això hauria de ser competència de la conselleria o del ministeri de cultura. El Monestir de Santes Creus és una de les joies del medieval català on aquest juliol Disney hi ha gravat una pel·lícula que adapta l’obra de Rapunzel.

El codi postal, factor de desigualtats

A la proposta de llei, els Comuns exposen els desequilibris que sofreixen els municipis rurals, de muntanya o allunyats de grans centres urbans. El partit destaca que algunes de les dificultats per "exercir drets en condicions d’igualtat" són "la menor renda, precarietat o baixa qualificació d’una part de l’ocupació" en aquells territoris. 

També destaquen que la distància que poden tenir els municipis rurals de serveis bàsics com els centres educatius, sanitaris, o culturals i les dificultats de transport públic són un "sobrecost qüotidià". 

Tots aquests factors "agreugen la vulnerabilitat, dificulten l’arrelament i compliquen la retenció de treballadors", amb la conseqüent despoblació del territori. Aleshores es converteix en un peix que es mossega la cua: a menys oportunitats, menys població que pugui treballar en prestar serveis.

El partit defensa que no hi pot haver "catalans de primera i de segona" i que els "drets de la ciutadania" no poden dependre "del codi postal".

Informe d’impacte territorial i transversalitat

Els Comuns proposen que abans de l’aprovació de qualsevol normativa o pla estratègic de la Generalitat es faci un informe d’impacte d’equitat territorial "que determini quins efectes en les oportunitats" genera al territori. 

També proposen que hi hagi una comissió interdepartamental que coordini i planegi l’equitat territorial, així com també proposen que hi hagi també uns indicadors que permetin avaluar com les polítiques que es fan ajuden a millorar l’equitat territorial.

Tot això aniria acompanyat d’un fons de cooperació local que permeti ajudar econòmicament als municipis que sofreixen més aquestes desigualtats i també de mesures fiscals de retorn als territoris on s’hi faci un ús intensiu de recursos naturals, com per exemple d’energies renovables.

"El món rural segurament seria una de les principals zones beneficiades, però també detectem qüestions de mobilitat o d'accés a serveis dins del que abans eren segones residències de l’Àrea Metropolitana i que ara han esdevingut primeres residències", puntualitza Mijoler.

Desplegar el partit territorialment

Els Comuns estan en ple disseny d'una estratègia per créixer a les zones rurals i poblacions petites, i la llei d'equitat territorial és una de les eines que utilitzen per obrir també una agenda de partit per aquests municipis, que vol que tenir continuïtat més enllà dels cicles electorals.

"Volem sortir d’aquesta imatge que som una força metropolitana, que no és real, perquè tenim molta gent a molts espais", considera Mijoler. "Tenim un model de país i territorial que va molt més enllà", ressalta.

"L'alcalde d'Aiguamúrcia és ara el vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya, amb la voluntat de donar visibilitat institucional a càrrecs polítics de municipis petits. També hem reeditat l'acord amb Movem Terres de l'Ebre", destaca la responsable d'Organització i Territori  dels Comuns, Tània Corrons.

L'organització té un grup de treball entre representants dels municipis petits "perquè sigui la gent dels Comuns que viuen a zones rurals qui posi sobre la taula els temes que els ocupen o preocupen", assegura Corrons.

De cara a les properes municipals, el partit reconeix que està intentant trobar aliances amb candidatures municipalistes que no tenen un referent nacional amb qui es "comparteixin valors" per tal de créixer a aquests municipis, i es "té confiança" amb que n'hi haurà de noves a les Terres de l'Ebre, a Lleida o a l'Anoia. "Estamos en ello", assegura Corrons.