Catalunya aprova en productivitat i en riquesa per habitant, però manté el repte de l'equitat salarial

Múrcia i Canàries van ser les comunitats autònomes que van registrar el creixement més gran del seu PIB el 2024 en termes de volum, totes dues amb una taxa del 4,4%. Per darrere, s'hi van situar les Illes Balears, amb un 4,2%. Seguidament, el quart lloc l'ocupa Catalunya, amb un 3,7%, dus dècimes per sobre de la mitjana estatal, una respecte a Madrid i més d'un punt que el País Basc.   

Aquestes dades, extretes del darrer informe de comptabilitat regional de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), dibuixen un escenari de l'economia catalana, caracteritzat per un creixement en els darrers tres anys (2022-2024) de les dades macroeconòmiques, però dificultats a l'hora de traslladar aquests indicadors a l'economia real, la que fa referència a la distribució salarial. Segons els experts, aquesta diferència entre les xifres globals i les concretes té una explicació per l'aposta productiva per sectors amb poc valor afegit, a més d'un impacte més pronunciat de l'increment de la inflació en el poder adquisitiu dels catalans.

El mateix estudi de l'INE reflecteix altres estadístiques per a mesurar l'evolució econòmica dels territoris de l'Estat espanyol. És el cas de la productivitat per hora, el resultat del quocient entre l'índex de variació del Valor Afegit Brut (VAB) en termes de volum i l'índex de variació de les hores treballades per a cada comunitat autònoma. En el global de l'Estat, el creixement de la productivitat per hora treballada va ser d'un 1,20% el 2024, encapçalant la classificació Castella-la Manxa, Illes Balears i Múrcia. Catalunya va assolir un 1,82%, per sobre de la mitjana, mentre que Madrid va acumular un 0,04% i País Basc, un -0,01%.

Relacionat amb aquest tema

Els residents de Sant Cugat van cobrar 54.500 euros de mitjana el 2024, més del doble que els de Santa Coloma de Gramenet

Públic

Aquestes bones dades s'inverteixen quan s'analitza l'estructura salarial. La remuneració mitjana dels assalariats regionals es va situar en els 40.514 euros. Els salaris més elevats els va tenir la Comunitat de Madrid (46.850 euros), seguida de País Basc (45.321 euros) i Catalunya, amb 43.411 euros.

L'estructura econòmica, clau  

El portaveu de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Xavier Martínez Gil, al·ludeix a l'estructura econòmica de Catalunya: "El salari mitjà no reflecteix la creació de riquesa ni es tradueix en una distribució equitativa de les rendes". L'increment del cost de la vida, que es constata amb l'Índex de Preus al Consum (IPC), no ajuda el benestar de la població, assenyala l'expert. A més, Martínez Gil insta a fer una reflexió al voltant dels sectors productius pels quals està apostant Catalunya. "Tot i la tendència a destinar recursos per la innovació i els àmbits d'alt valor afegit, la mà d'obra poc qualificada continua tenint un pes determinant en l'estructura salarial".

De fet, tornant a les dades de l'INE, es revela que la inversió en capital humà va créixer en l'esfera estatal un 5,1% entre 2019 i 2023, sent Ceuta i Melilla (9,7%), Cantàbria (8,8%), Catalunya i Madrid (7,1%), les que van liderar el rànquing.

Fent una anàlisi de l'entorn actual, marcat per un context de creixement econòmic, Xavier Martínez Gil reclama una deflactació a Catalunya de la tarifa de l'Impost de la Renda per a les Persones Físiques (IRPF). Aquesta figura permet ajustar els trams i els tipus impositius de la renda a la inflació per a evitar que els contribuents paguin més impostos a conseqüència del seu salari nominal, però no el seu poder adquisitiu real.

Relacionat amb aquest tema

Gairebé el 60% de les persones en situació d'exclusió social a Barcelona tenen una feina

Judit Castaño

De moment, segons la plataforma, "les mesures econòmiques s'han orientat a l'objectiu d'incrementar la recaptació i els impostos, sense tenir en compte que aquestes han derivat en una pujada de la pressió fiscal". Tot plegat, consideren, que acaba generant una distribució injusta de la riquesa.

Territorialització dels salaris  

En relació amb les diferències de sous entre comunitats autònomes, Martínez Gil advoca per actualitzar-los en funció del component territorial. Aterrant a Catalunya, assenyala les retribucions baixes de sectors com el turístic, que es veuen compensades per altres més elevades, procedents de l'àmbit industrial o innovador. "El desequilibri de la renda disponible i els salaris també es dona en l'esfera interna, amb grans desigualtats entre comarques com el Baix Llobregat i la Terra Alta".

Com a receptes per a millorar aquestes disfuncions, el portaveu de la Plataforma per una Fiscalitat Justa indica la importància d'actualitzar el sistema de finançament, de forma que sigui més fidel a la realitat actual de Catalunya. Mentrestant, amb el propòsit de guanyar autonomia financera, planteja la possibilitat que la Generalitat recapti íntegrament l'IRPF, alhora que articuli nous impostos a les rendes més altes, així com nous gravàmens ambientals.

El gran repte, prosseguint amb la realitat de les dades que dibuixa l'informe de l'INE, és  com la riquesa generada en cada comunitat pot repercutir en els seus ciutadans. Així, es pot mesurar el PIB per càpita, és a dir, la riquesa generada dividida pel nombre de ciutadans en cada comunitat. La Comunitat de Madrid va tornar a ser el 2024 la regió amb més PIB per càpita, amb 44.749 euros, seguida del País Basc (41.010) i Navarra (39.096). Catalunya, amb 37.477 euros, ocupa el quart lloc de la taula.