Els 141 morts a Ceuta retraten el desemparament d'unes víctimes a la frontera la mort de les quals sempre queda impune

Les víctimes de la tragèdia a Ceuta no paren de créixer. Amb el pas dels dies, el mar segueix retornant nous cadàvers a les costes d'Espanya i el Marroc. Almenys 141 persones han perdut la vida, segons l'últim balanç de l'ONG Caminando Fronteras. Víctimes sense nom per a les quals les organitzacions reclamen justícia i que la seva història no acabi embolicada en la mateixa impunitat que la dels qui també van perdre la vida en crisis anteriors.

Caminando Fronteras assegura que s'han recuperat, a data del 4 d'agost, 78 víctimes en territori espanyol -el Govern estatal n'ha confirmat 75- i 63 en el costat marroquí, encara que Rabat fins ara només ha confirmat de forma oficial 11 morts.

La directora de l'ONG, Helena Maleno, explica a Público que per arribar a aquestes xifres ha estat indispensable el treball de les famílies i de les comunitats que busquen els desapareguts. Són elles els que s'estan desplaçant fins a les morgues on romanen els cossos i els que han aconseguit recopilar aquesta informació. "És el seu treball i la seva recerca el que ens està donant les xifres del costat marroquí perquè no hi ha comunicats ni xifres oficials", afirma.

Segons recull El Faro de Ceuta, encara hi ha cadàvers al costat marroquí de l'espigó que no han estat rescatats. Mentrestant, a la costa espanyola, els professionals del Servei de Criminalística de la Guàrdia Civil continuen practicant autòpsies, presa d'empremtes dactilars i mostres biològiques per intentar identificar les víctimes. El mateix diari assenyala que dues persones han pogut ser identificades gràcies a les seves empremtes, en figurar registrades prèviament a Espanya, encara que serà un jutjat el que hagi de validar oficialment aquestes identificacions.

Un protocol amb més mitjans

Espanya ha activat el protocol d'atenció a víctimes de successos múltiples, un mecanisme que permet coordinar diferents administracions, centralitzar la informació i oferir atenció a les famílies. "Això mai havia passat quan parlem de víctimes de les fronteres. És una bona notícia perquè suposa més mitjans, més coordinació i establir una oficina per a l'atenció de les víctimes i de les famílies", afirma.

No obstant això, considera que la resposta segueix sent insuficient per als que busquen els seus éssers estimats des de milers de quilòmetres de distància. Pot morir un fill i que els seus pares no puguin acudir a la seva identificació o el seu enterrament, simplement per ser africans i no tenir permís per entrar a Espanya.

Una problemàtica que no és nova, sinó que es repeteix mes a mes, mentre moren migrants a les nostres fronteres. Per això, l'activista demana que s'habilitin visats perquè els familiars puguin desplaçar-se a Espanya quan sigui necessari realitzar proves d'ADN o assistir als enterraments, a més de reforçar el paper dels consolats. "Es necessita tenir en compte la situació d'especial vulnerabilitat d'aquestes famílies", insisteix. A més, reclama que es pugui garantir un enterrament amb dignitat, "conforme a les creences amb les quals van viure".

La situació és encara més complexa quan les víctimes es troben al Marroc. Segons Maleno, entre els morts a la frontera africana hi ha persones procedents de Sudan, Eritrea, Guinea o Costa d'Ivori. "Són països des dels quals és molt difícil que les famílies d'aquestes víctimes puguin accedir. Està sent molt important el treball de les comunitats perquè, almenys, les famílies sàpiguen la veritat", manifesta.

Desenes de persones desaparegudes

Caminando Fronteras també treballa amb desenes de casos de persones desaparegudes. Algunes han aconseguit contactar amb les seves famílies després d'haver estat traslladades per les autoritats marroquines a zones allunyades del nord del país, però moltes altres continuen sense deixar rastre. "Estem treballant en això i serà un treball llarg. Esperem que en les pròximes setmanes puguem tenir una idea més clara sobre el nombre de persones desaparegudes", explica Maleno, que assegura no recordar un episodi d'aquestes dimensions a les fronteres espanyoles.

L'activista denuncia que els principals responsables d'aquestes morts són els propis Estados i "la utilització que fan de les persones migrants com a eines per a interessos geopolítics i geoestratègics".

Recerca en curs

Davant d'aquesta situació, i amb la impunitat de la tragèdia del Tarajal el 2014 en la retina, la investigació iniciada a l'Audiència Nacional brinda una nova oportunitat per aclarir totes les incògnites al voltant de les morts i determinar les possibles responsabilitats. La jutgessa de l'Audiència Nacional María Tardón va obrir diligències prèvies sobre aquesta arribada massiva a Ceuta arran de la querella presentada per Iustitia Europa, un partit polític que s'autoqualifica "sense ideologia" . En un acte datat el 31 de juliol, i "amb caràcter previ a resoldre sobre la competència penal de l'Audiència Nacional" sobre aquests fets, la titular del Jutjat Central d'Instrucció 3 va demanar a la Comissaria General d'Estrangeria i Fronteres de la Policia Nacional que realitzi un informe per esbrinar si es va tractar d'"una acció concertada o dirigida per alguna organització o grup criminal".

En el marc d'aquestes investigacions prèvies, la magistrada també vol saber "si ens trobem davant d'una acció concertada o dirigida per alguna organització o grup criminal i de quants elements d'identificació dels qui haguessin pogut participar en tals accions, de tenir alguna constància sobre això".

Així mateix, la jutgessa ha sol·licitat en una altra providència, emesa aquest dimarts, un ofici a laPrefectura de la Guardia Civil perquè, en relació amb els fets esdevinguts a Ceuta, informe sobre el dispositiu desenvolupat pels diferents efectius de la Benemérita desplegats en el territori.Particularment –agrega l'escrit al que ha tingut accés Público –, quant a "les operacions de rescat de les persones que s'hagin localitzat en les aigües territorials espanyoles, les seves circumstàncies personals conegudes", així com, en el cas de persones mortes , "si constés la causa i la data de la mort" i, en el cas de les persones supervivents , "la seva identitat i dades de localització que s'haguessin pogut recaptar". També, ha demanat que s'informi de si s'hagués rebut en qualsevol de les unitats de la Guàrdia Civil de Ceuta "alguna informació en els dies previs a tals esdeveniments que hagués pogut alertar sobre el seu esdeveniment".

D'altra banda, i a l'espera de rebre aquesta informació per resoldre sobre la competència sobre aquests fets, la jutgessa va acordar acumular les altres denúncies del partit ultra Vox i el pseudosindicat Hazte oír en la mateixa causa.No obstant això, va rebutjar les mesures demanades per Vox, com el desplegament militar i de l'armada, que caminen en una direcció molt diferent a l'esclariment de les morts.

Rebuig de la Justícia a la tragèdia d'El Tarajal

Pel que fa als antecedents judicials sobre morts de migrants a Ceuta, els precedents no conviden a l'optimisme. El principal exponent fins ara es va donar amb la investigació contra 16 guàrdies civils pel seu operatiu durant el matí del 6 de febrer de 2014 al costat de l'espigó marítim fronterer del Tarajal, on van morir 15 migrants intentant accedir a territori espanyol.

Molt abans que el Tribunal Suprem avalés al juny de 2022 el tancament definitiu, l'Audiència Nacional va rebutjar assumir al febrer de 2015 la investigació en considerar que "la competència seguiria sent del Jutjat de Ceuta". Després de diversos tancaments provisionals de la instrucció, la jutgessa de Primera Instància i Instrucció número 6 de Ceuta va arribar a processar a 16 guàrdies civils per aquestes morts en 2019, però aquesta via va quedar en el dic sec després que l'Alt Tribunal confirmés la decisió de Audiència Provincial de Cadis d'arxivar la causa.

Altres episodis de morts a la frontera espanyola van tenir fins i tot menys recorregut judicial, com va ser el cas de la tragèdia a la tanca de Melilla del 24 de juny de 2022, en què van morir almenys 23 persones (Amnistia Internacional va elevar aquesta xifra a 37 morts i va afegir 77 desapareguts) tractant de creuar la frontera entre Espanya i el Marroc pel lloc fronterer de Barri Xinès. Ni la Fiscalia espanyola ni el Ministeri Fiscal marroquí van apreciar indicis de delicte en l'actuació dels agents dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat i dels gendarmes marroquins.