Eleccions al Síndic de Greuges de Barcelona: qui són els candidats, propostes i dates clau

La Sindicatura de Greuges de Barcelona renova aquest any el seu mandat, per al període 2026-2031, i en aquesta ocasió es debat entre dues candidatures, la de David Bondia i la de Gemma Calvet. El duel enfronta a l'actual Síndic de Greuges, Bondia, amb l'exdiputada al Parlament de Catalunya, Gemma Calvet. Fins al 30 de juny, la ciutadania empadronada a Barcelona i major de 16 anys pot votar entre ambdues opcions a través de la plataforma decidim.barcelona o als punts de votació físics que existeixen a cada districte. 

Les eleccions, tot i no ser vinculants, tenen un pes important a l'hora d'escollir el candidat. La decisió final la prendrà el ple de l'Ajuntament de Barcelona, en una votació on l'alcalde, Jaume Collboni, haurà de proposar un nom i obtenir el consens de dues terceres parts de la cambra (27 dels 41 regidors). Així doncs, el resultat de les urnes pot incidir també en el posicionament dels partits polítics. Inicialment el PSC havia intentat evitar el procés participatiu d'elecció, però finalment s'ha acabat produint després que Barcelona en Comú va presentar una proposició per mantenir-la que va tenir majoria al ple de municipal.

L'objectiu del procés participatiu és fer extensiu a la població les funcions de la sindicatura i les propostes dels candidats per tal que aquest ens, que s'encarrega de de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels seus residents, sigui més coneguda i utilitzada. El mes de juliol arrencarà la fase d'elecció i la previsió és que el ple municipal de setembre esculli la persona que ocuparà el càrrec.

David Bondia: "el dret a viure bé la ciutat"

David Bondia és professor de dret internacional i va ser director i president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya. L'actual Síndic de Greuges de Barcelona opta a la reelecció amb el suport d'una cinquantena d'entitats i federacions de la capital que van impulsar la seva candidatura. 

El conjunt d'organitzacions promotores representa més de 3.000 entitats de la ciutat vinculades als àmbits social, veïnal, cultural, educatiu, dels drets humans i de la participació ciutadana. Hi destaquen l'organització empresarial Pimec, agrupacions veïnals com la FAVB i la Federació de Veïns, científiques i culturals com l'IEC, de famílies com l'aFFaC, juvenils com el CJB, i organitzacions socials i enfocades a la defensa de drets com Dincat, Irídia i la Fede.cat.

El candidat ha presentat les seves propostes entorn a la defensa del "dret a viure bé la ciutat", que és en realitat el dret a "una vida digna". Així ho va defensar a l'acte d'inici de la campanya per a la reelecció. 

Per poder-ho fer realitat Bondia ha ubicat set propostes, que formen part del seu programa. En primer lloc, el candidat defensa que cal posar la intel·ligència artificial al servei de les persones. Aquesta tecnologia, considera, "només pot ser positiva si es garanteix que respecta els drets i llibertats de les persones".

En segon lloc considera important resoldre conflictes mitjançant la mediació i la conciliació. Un tercer pilar és la transparència. Considera que una gestió oberta i accessible a les dades de l'Ajuntament de Barcelona aporta una major confiança de la ciutadania en la institució. El quart passa per abordar amb major intensitat el problema del sensellarisme, pel qual el síndic ja va presentar un pla pilot durant l'actual mandat per passar "de la gestió d'emergències a l'eradicació del problema".

Altres línies d'actuació que proposa el candidat són incrementar la qualitat de la participació ciutadana perquè la ciutadania pugui "influir en les decisions públiques", posar valor en els projectes europeus d'investigació, i enfortir el treball de reparació en els casos d'abusos sexuals o vulneracions de drets a la ciutat.

Al llarg d'aquests cinc anys, Bondia ha impulsat la institució i l'ha donat a conèixer als barris de la ciutat en el que ha anomenat com a "sindicatura a peu de carrer". Ha destacat en tasques de mediació en conflictes d'habitatge com la Casa Orsola i el desnonament de tres edificis de Vallcarca. Bondia subratlla que "hi ha polítiques, metodologies i projectes que requereixen 5 anys més per consolidar-se", i per això es presenta a la reelecció.

Gemma Calvet: "una sindicatura propera, transparent i útil"

Calvet és advocada i consultora, especialitzada en drets fonamentals, bon govern i ètica pública, amb més de trenta anys d'experiència. Va dirigir l'Agència de Transparència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i va ser diputada al Parlament de Catalunya independent adscrita al grup d'ERC.  

Calvet va rebre el suport de tres entitats de la capital catalana que van impulsar la seva candidatura, l'Ateneu Barcelonès, les Fundacions Mambré, ARED, FIDEM i SORLI i el Projecte dels Noms-Hispanosida. Posteriorment la vicepresidenta de la Pimec, Emma Gubert, també va acompanyar Calvet en la presentació pública de la candidatura i va rebre els suports de l'exsíndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, i de l'exregidora de Ciutat Vella, Itziar González, entre d'altres.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona "ha de ser una institució independent, accessible i activa" en la defensa dels drets de la ciutadania davant l’administració municipal. La seva funció "no pot limitar-se a respondre queixes individuals, sinó que ha d’identificar disfuncions estructurals, proposar millores, fer seguiment dels compromisos municipals i garantir que l’acció pública situï les persones al centre", resa el seu programa.

La primera gran proposta de Calvet és un "pacte de fraternitat" entre actors institucionals, socials i dels col·legis professionals, per abordar les desigualtats. L'advocada vol crear taules d'experts que col·laborin amb la institució. En un vídeo dirigit a les xarxes socials, la candidata fa referència a "l'habitatge, la digna retribució dels mestres, metges i sector públic, igualtat i violència de gènere" com a elements que la sindicatura de greuges ha de poder rebre en base a peticions de la ciutadania.

Entre les seves propostes, també aposta per una "millora de la resposta efectiva de l'administració" i per "reduir dràsticament la burocràcia", així com "transparència en la gestió econòmica", "coordinació, mediació i diàleg permanent" o "atenció prioritària al sensellarisme".