Dubtes i limitacions de l'acord entre el Govern i Comuns sobre la compra especulativa d'habitatge

El pacte del Govern i els Comuns -en el marc de la negociació dels nous pressupostos de la Generalitat- per la limitació de la compra especulativa de pisos ha estat rebut amb un regust agredolç pel moviment per l'habitatge. La intenció és canviar la Llei d'urbanisme, de manera que els ajuntaments de les zones tensionades -més de 200 municipis, que agrupen la gran majoria de la població catalana- puguin condicionar que l'habitatge només es pugui destinar a vivenda habitual o al lloguer residencial. 

El Sindicat de Llogateres considera que l'acord té "limitacions serioses". En un comunicat, l'entitat celebra que el PSC "s'hagi vist obligat a admetre el que ja és un consens social, que els pisos són per viure-hi, i no per especular", però considera que cal anar més enllà. En concret, lamenta que no es preveu "cap mecanisme" per evitar la compra d'edificis sencers per després revendre'ls més cars al cap de poc, i considera que caldria que la mesura no només s'apliqués als grans tenidors, sinó també a les persones que tenen menys de cinc habitatges.  

Segons el Sindicat de Llogateres, el text "està descafeïnat respecte a l'informe inicial" i permet comprar habitatge per posar-lo a lloguer "en cas que ho facin arrendadors amb menys de cinc propietats". "La limitació ha de ser clara: només s'ha de poder comprar un pis si és per viure-hi", diu l'organització.

Així mateix, assegura que "no s'apliquen garanties que donin estabilitat als llogaters i abaixin els preus". "Si ha de ser realment una llei contra l'especulació, s'ha de garantir que si algú compra un bloc de pisos sencer on viuen llogaters se'ls faran contractes nous amb baixades de preu en aquell moment", apunta l'organització.

El Sindicat de Llogateres no avala, a més, que la mesura deixi "en mans de cada ajuntament decidir si aplicarà o no la limitació". "Ja hem vist fins ara com fins i tot els ajuntaments més grans com el de Barcelona no apliquen amb diligència el control de la normativa urbanística", es queixa el Sindicat.

Una proposta que es queda curta

Per la seva banda, l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) ha advertit que la proposta "difícilment podrà complir l'objectiu". En un comunicat, l'IDRA considera que el text no incorpora elements que, segons el seu parer, serien imprescindibles perquè la regulació sigui efectiva. L'IDRA ha participat en el grup d'experts creat entre Govern i Comuns per avaluar la possibilitat de prohibir les compres especulatives. 

L'entitat destaca, en primer lloc, que la mesura no impedeix adquirir habitatges per revendre'ls poc temps després a un preu superior. Segons l'institut, això permetria als grans tenidors de continuar comprant edificis sencers, trossejar-los i revendre els habitatges per separat. També a petits tenidors els facilitaria comprar pisos antics, reformar-los per incrementar-ne el valor i vendre'ls de seguida.

Finalment, l’IDRA avisa que, tot i la nova mesura, la demanda residencial i la demanda público-social continuaran competint amb la demanda especulativa al mercat de compravenda. Aquest fet, afirmen, dificultarà l'ampliació del sistema d'habitatge protegit i pot afavorir l'encariment dels preus i les dinàmiques de concentració de la propietat, de manera que hi hagi menys propietaris amb un habitatge únic i més multipropietaris i grans tenidors. Per tot plegat, proposa seguir l'exemple d’altres països que prohibeixen la revenda d'habitatges a curt termini o bé obliguen a viure-hi durant un mínim d'anys.

Limitar les futures segones residències 

Per la seva banda, la proposició de llei presentada per la CUP, també partidària de limitar la compra especulativa d'habitatge, posa el focus en les segones residències. L'acord en matèria de compres especulatives dels Comuns i el Govern permet comprar, excepcionalment, una única segona residència si aquesta es troba en municipi diferent de l'habitual. 

Els anticapitalistes van més enllà i defensen que la compra d'habitatges només ha de poder ser per ús residencial i acabar amb "el fenomen de terceres, quartes i cinquenes residències tancades la major part de l'any. "Una família, un habitatge", ha reivindicat la diputada Laure Vega, que denuncia que "no es poden continuar comprant cases en municipis on pràcticament no viu ningú". 

Cal tenir en compte, però, que la proposta no posa el focus en les segones residències ja adquirides o en casos d'herències, sinó que se centra a condicionar les futures compres d'habitatge a l'ús residencial. "El que no vol permetre la llei de la CUP és comprar estocs de pisos per treure'ls del mercat residencial", ha defensat Vega.

Pel que fa a la compra d'habitatges per destinar-los al lloguer, la CUP no fixa cap nombre màxim d'immobles que pot adquirir un propietari, a diferència dels Comuns, que sí que reclamen que una persona només pugui comprar fins a quatre habitatges per a ús propi o per llogar-los. La CUP, en canvi, creu que amb una "restricció suficient" dels preus n'hi hauria prou i que no cal establir un màxim de pisos que un propietari pot comprar.  

La proposició de llei de la CUP també contempla, entre d'altres, reservar un 70% del sostre per habitatge de protecció oficial en noves transformacions i un 50% per edificis de nova construcció; permetre que el Jurat d'Expressió de Catalunya fixi el preu de compra en situacions "de desacord" durant el tanteig i retracte; o augmentar el sòl de titularitat pública, passant del 10% actual al 30%.

El sector immobiliari posa el crit al cel

Insuficient per a uns, i "d'extrema esquerra populista" per als altres. Com era d'esperar, el sector immobiliari s'ha oposat frontalment a l'acord entre el Govern i els Comuns recorrent al catastrofisme habitual. El gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, ha opinat que es tracta d'un pacte "d'extrema esquerra populista" i ha avisat que la normativa pot tenir "problemes jurídics de constitucionalitat" perquè tracta competències de l'Estat. 

En la mateixa línia, la presidenta de l'Associació d'Agents Immobiliaris, Montserrat Junyent, ha avisat de la "inseguretat jurídica" que genera. A l'espera de conèixer la lletra petita, el col·lectiu assenyala que la norma dificultarà la rehabilitació d'habitatges i afectarà especialment l'inversor "mitjà o patrimonial".

El Cercle d'Economia també recela de mesures "posin moltes restriccions a l'habitatge". L'entitat empresarial ha assegurat que no coneix "el detall" de l'acord entre el Govern i els Comuns que inclou límits a la compra especulativa, però considera que "a priori no és el millor" pel país. El director general de l'organització, Miquel Nadal, ha afirmat que caldrà "veure la lletra petita" de l'acord.  

Foment del Treball ha elevat encara més el to titllant de  "filocomunistes" les polítiques d'habitatge del Govern i ha mostrat "molta preocupació per la imatge de Catalunya a nivell exterior" per l'aplicació de polítiques que considera que "vulneren drets fonamentals com la propietat privada".