Ni desprotecció ni inseguretat: experts desmunten l'argumentari de la dreta contra el decret d'habitatge

El dissabte 28 de març es va complir una setmana de l'entrada en vigor del decret llei que prorrogarà els lloguers que caduquin entre el que queda de 2026 i 2027. Previsiblement –i malgrat l'esforç titànic de part del Govern d'aconseguir el contrari a través de la pressió social– el text decaurà en qüestió de setmanes, quan el Congrés dels Diputats hagi de ratificar-lo. Tant PP com Vox i Junts ja han avançat el seu vot en contra i han aprofitat aquests dies per criticar la mesura.

"Hi ha casos en què el propietari del pis és més vulnerable que el que està dins", assegurava el secretari general de Junts, Jordi Turull, el dijous 26 en una entrevista. En els mateixos termes s'havia expressat al llarg de la setmana la seva companya de files i portaveu al Congrés, Miriam Nogueras, que creu que la llei "està mal feta" i molts propietaris s'estan "decantant per vendre els seus habitatges". Segons la diputada, el Govern està obrint un enfrontament entre propietaris i inquilins i està carregant en els propietaris les polítiques socials.

La postura del Partit Popular no ha estat gaire diferent. La més combativa aquests dies ha estat la presidenta de la Comunitat de Madrid. Isabel Díaz Ayuso ha acusat el Govern d'intervenir en el mercat de manera "lliberticida", perjudicant regions com Madrid: "Han decidit que per donar abonament al seu electorat cal anar contra l'empresa, cal anar contra la propietat i cal utilitzar els interessos de tots els espanyols". "El que tindrem fins que es convalidi l'últim decret d'habitatge és inseguretat jurídica", afegia la presidenta, assegurant que s'està "retirant del mercat el poc habitatge que queda en lloguer". El mateix secretari general del PP, Miguel Tellado, va anunciar que el seu partit no donaria suport a aquest "decret d'esquerres".

D'acord amb el que ha vingut manifestant respecte a les iniciatives de les esquerres sobre habitatge, la convalidació del decret comptarà també amb l'oposició de Vox. Els de Santiago Abascal han denunciat repetidament les polítiques d'habitatge del Govern acusant-les d'"intervencionisme que expulsa als propietaris del mercat" i mostrant la seva negativa a limitar preus o imposar condicions perquè, al seu judici, redueixen l'oferta i perjudiquen als qui volen llogar els seus immobles.

També des del sector immobiliari hi ha hagut un fort rebuig. No han trigat a alertar sobre les "greus" conseqüències que pot tenir la pròrroga de contractes en l'oferta de lloguers i ha ressonat especialment l'argument de la inseguretat jurídica. Des de la Federació Nacional d'Associacions Immobiliàries (FAI) sostenen que aquest tipus de mesures són "contraproduents" i "empitjoren la situació del lloguer". Així mateix, el president de la FAI, José María Alfaro, ha destacat que "les intervencions excessivament restrictives tendeixen a retreure l'oferta disponible, reduint les opcions per als inquilins i afectant els col·lectius més vulnerables". En un altre comunicat, la CEOE ha dit que aquest text és "una ingerència injustificada en el dret a la propietat privada i genera una preocupant inseguretat jurídica".

De la mateixa manera, la Cambra de Propietaris de Valladolid, ha denunciat en un comunicat que es torni a col·locar als propietaris en un escenari d'inseguretat jurídica inassumible". "Intervenir el preu i la durada dels contractes sense un marc estable provocarà que molts decideixin treure els seus habitatges de lloguer (...). Això provoca que l'arrendador no pugui actualitzar la renda, no pugui recuperar el seu habitatge per a ús propi i no pugui signar un nou contracte amb un nou inquilí", asseguraven.

La suposada inseguretat jurídica

Per a l'advocada de CAES (Centre d'Assessoria i Estudis Socials) Alejandra Jacinto el que produeix aquest decret és "absoluta seguretat jurídica". "Crec que és a l'inrevés, que el que es genera és estabilitat al contracte i això, al final, és seguretat jurídica per a ambdues parts", argumenta. Per a l'exdiputada d'Unidas Podemos a l'Assemblea de Madrid, el que és nou és trobar una norma que "provoqui efectes tan nítids encara que es derogui".

"Si es demana la sol·licitud amb temps i es compleix amb els requisits, ja està, es prorroga el contracte automàticament dos anys. Després hi haurà qui litigui interposant la corresponent demanda de desnonament per expiració de termini, però, sincerament, potser triga més en aquest procés que el temps que s'amplia el contracte", emfatitza.

Sobre aquesta qüestió, des de l'Associació d'Usuaris Financers (Asufin) aconsellen als inquilins demanar la pròrroga dels seus contractes al més aviat possible i consideren que la norma no perjudica els propietaris, ja que "assegura el cobrament de les rendes i permet a aquests recuperar l'habitatge per al seu ús propi o el de familiars quan sigui necessari".

A més, defensen que en matèria d'habitatge "reforça de manera significativa la seguretat jurídica, tant per a inquilins, com per a propietaris": "Amb aquesta normativa, s'estén la protecció enfront de pujades de preus a tots els contractes de lloguer vigents fins a desembre de 2027. Aquest esforç per proporcionar estabilitat en el sector és un pas important cap a un mercat immobiliari més equitatiu".

Per la seva banda, Alejandro Gámez, soci de Red Jurídica i membre de l'Asociación Libre de Abogadas y Abogadas (ALA), entén que s'hagin generat algunes confusions referent a la norma, ja que descriu la situació actual com a "nova" i "sense precedents": "Crec que el debat jurídic és encertat perquè no hi ha precedents d'una situació igual, en la qual estiguem pendents de veure què és el que passa amb els drets adquirits pel Reial Decret que sembla que no va a ser convalidat". Quan es parla d'inseguretat jurídica per al propietari, continua, en qualsevol cas, seria per a "les dues parts", en els casos en què el propietari decideixi, després de sol·licitar-se la pròrroga, anar al jutjat a veure si li donen o no la raó.

En aquest sentit, insisteixen que la norma és clara i regula bàsicament dues qüestions: "Una és la pròrroga extraordinària d'un màxim de dos anys per als contractes que finalitzin entre el 22 de març i el 31 de desembre de 2027, i l'altra és la limitació màxima de pujades de la renda al 2%. També durant aquest termini. No hi ha més".

Sí que es podran pujar els lloguers

Per a l'advocada Alejandra Jacinto, el decret és "absolutament equilibrat" i, apunta, "no s'estan baixant les rendes, ni tan sols es congelen". "Es permetrà mantenir uns preus de lloguer que, de mitjana, a Espanya, ja ronden els 1.200 euros o més. Així, qui tingui un pis de lloguer seguirà traient-li benefici", argumenta. A partir d'aquí, afegeix, "si tu ets un gran tenidor o el típic que ha comprat un bloc sencer per buidar-lo i no renovar els contractes, aquesta llei et trenca els plans".

Per la seva banda, el jurista de Red Jurídica recorda que el topall al preu dels lloguers al 2% té "més que sentit" en el context internacional actual. "Cal entendre que estem davant unes circumstàncies extraordinàries i un dels efectes més directes de la guerra a l'Iran pot ser que hi hagi un augment desbocat de l'IPC. Això, llavors, comportaria un augment també desbocat de l'actualització de les rendes", justifica.

Des de les associacions en defensa de l'habitatge, també han volgut deixar clar aquests dies que, tot i que és "menys que res", estem davant d'un "decret de mínims". Valeria Racu, portaveu de la Confederació de Sindicats de Llogateres, recordava el dimarts 24, després de donar a conèixer la campanya de Poder Llogater, amb la qual pretenen aconseguir una onada de sol·licituds per prorrogar el lloguer, que la llei "no és aplicable als contractes regulats per la LAU, com són els de temporada o els d'habitacions individuals, cada vegada més freqüents": A més, assegurava que "el que realment necessiten els inquilins" és una baixada de les rendes, que ja freguen nivells "inassumibles".

També des de la PAH, després de la seva assemblea anual, celebrada aquest cap de setmana, feien especial èmfasi en la caiguda de la moratòria antidesnonaments, una protecció que no s'ha recuperat en aquest decret. "El més greu és la renúncia conscient del Govern a recuperar la moratòria antidesnonaments. Una eina que, encara que insuficient, estava protegint a més de 70.000 famílies", denuncien.

A qui beneficia el decret?

L'advocada de CAES defensa que la norma és clara i que, majoritàriament, els juristes estan arribant a la mateixa interpretació que han fet des de la seva assessoria. Fins i tot el dijous 26, assenyala, el president de la Secció d'Arrendaments Urbans, Propietat Horizontal i Immobiliari d'ICAM, Alberto Torres López, ha apuntat en aquesta direcció en una anàlisi que ha publicat en un bloc jurídic, considerant que els efectes de la norma no decauran al costat del decret, en cas de no comptar amb els suports necessaris.

Tot i això, davant les fortes crítiques que s'han sentit aquests dies, Jacinto no descarta que els propietaris vagin a litigar: "Jo estic segura que hi haurà, sobretot, grans tenidors als quals els sobren els diners que aniran als tribunals, perquè la mesura els impedeix el que en molts casos busquen, que és buidar edificis i expulsar els veïns". No obstant això, considera que el decret pot ser molt beneficiós per als petits propietaris, en contra del que s'està volent fer creure des d'alguns sectors. "Un bon propietari, un particular, el que busca és, precisament, seguretat. Li interessa tenir un inquilí que li segueixi pagant rendes, que, recordem, ja estan molt inflades", insisteix.

Pel que fa a una de les grans confusions sobre aquest decret, que té a veure amb una suposada protecció als okupes, el jurista de Red Jurídica ho deixa clar: "És una valoració, com dir, molt treta de fora de la taula. És pur teatre. Aquest decret només parla dels contractes de lloguer, amb la qual cosa és impossible que tingui cap afectació amb l'ocupació". L'ocupació, recorda, s'entén com un delicte a Espanya i, per tant, és un àmbit absolutament aliè.

D'altra banda, tots dos experts recorden que el decret recull dues excepcions en les quals no s'aplicaria aquest topall del 2% o en el qual l'inquilí sí hauria d'abandonar el domicili. Precisament una d'aquestes casuístiques és la que permet a l'amo recuperar l'immoble en cas que ell o algun familiar directe necessiti viure en ell.

"Si s'argumenta com s'ha de, podran tornar a usar l'habitatge. Fi. Ara bé, el problema és que són els grans fons i els partits polítics que els donen suport ―PP, Junts i Vox― qui realment estan en contra d'aquesta llei, perquè el que volen és seguir especulant i passant per sobre dels drets de qualsevol, inclosos els inquilins", conclou Jacinto.