Entrevista a Simona Levi, activista i estratega en tecnopolítica"Les convocatòries de Blocus tenen dinàmiques i missatges similars a les que va haver-hi amb Ceuta"

Simona Levi (1966) és activista, fundadora d'Xnet, estratega de tecnopolítica i dramaturga. Dirigeix el postgrau en Tecnopolítica i Drets a l'Era Digital de la Universitat de Barcelona, i també és directora de continguts i coordinadora de la Conferència 4D, sobre Digitalització Democràtica i Drets Digitals.

Amb ella repassem els darrers aconteixements sobre Blocus en el marc d'una nova convocatòria per a aquest dissabte, 31 d'octubre, a Barcelona. També sobre la regulació que tenen les xarxes socials a Espanya, l'ús de la intel·ligència artificial durant la campanya electoral, les possibles ingerències estrangeres i el descontentament social que també hi ha darrere dels aldarulls.

Levi concedeix aquesta entrevista a Públic a Barcelona durant la Conferència 4D, duta a terme en el marc de l'Open Tech Week Barcelona, un espai on ciutadania i institucions es troben per defensar la tecnologia oberta, democràtica i del comú. "Cada any convoquem un dia a la gent interessada en els temes de la lluita per un digital més democràtic i ho fem de manera alegre, divertida i lliure de tabarres acadèmiques", relata.

En aquesta edició, la Conferència 4D ha premiat també les iniciatives La Mar de Cites i Primer Pas, eines que durant el procés de regularització de migrants van facilitar fer tràmits d'estrangeria i van acompanyar els processos d'assessorament. "Tothom que ha hagut de demanar una cita a l'administració ha comprovat en algun moment que hi ha traves per accedir-hi, passa també amb les cites de l'atur". Al voltant d'aquesta situació hi van aparèixer màfies que permetien comprar citacions. Les eines van facilitar l'accés a cites disponibles a qui realment les necessitava. També han premiat al el mecanisme jurídic de protecció de guifi.net, pels litigis que fan contra grans corporacions. Ambdós premis, a eines "construïdes des de la societat civil per fer allò que les institucions no fan".

Blocus ha evidenciat una altra cara de l’ús de la tecnologia, les xarxes com a eina per organitzar actes vandàlics. La dreta ha culpat Sànchez i l’esquerra, i el Govern espanyol no descarta possibles ingerències estrangeres. Podrem conèixer qui hi ha al darrere de Blocus?

És complicat de dir. El que passa amb Blocus em sembla que és molt similar al que va passar a Ceuta. Ningú podia negar aleshores que hi havia gent que volia arribar a Espanya, però també és cert que això es va aprofitar i utilitzar per part d'altres, que hi tenien altres interessos. Les convocatòries de Blocus tenen dinàmiques i missatges similars a les que va haver-hi amb Ceuta, i hi ha gent que pot voler aprofitar-se'n.

El primer que voldria dir és que el descontentament ara és evident, i un cop més només parlem dels aldarulls. Que està molt bé, perquè tothom està d'acord en el fet que no s'han de saquejar les botigues. Però que hi hagi gent que ho faci, sigui manipulada o no, evidencia que alguna cosa no va bé a la vida de molta gent. El primer que hauria de fer un governant és enviar un missatge de comprensió d'aquest malestar.

Els joves d'ara són part d'una generació a la qual se li ha dit que no tindran feina ni casa i que, a més, han de ser guapos a les xarxes socials. Doncs alguns pensen 'jo vaig i m'agafo un Gucci'

Hi pot haver, doncs, una ingerència estrangera? Qui se'n beneficia més d'aquest moviment de Blocus?

Crec que Trump i el seu entorn estan organitzant molt seriosament una incidència a Europa per crear un model de conquesta del poder

Jo sempre he estat contrària a dir que el problema de desinformació és de fora. Però en aquest cas, sí que crec que Trump i el seu entorn de l'escola [Steve] Bannon estan organitzant molt seriosament una incidència a Europa per crear un model de conquesta del poder, amb acadèmies, think tanks, etcètera.

Alguns missatges que han circulat aquí estaven traduïts de missatges que ja circulaven a França, o sigui, sí que crec que en aquest cas hi ha una manipulació per intentar desestabilitzar, sobretot, els estats no feixistes d'Europa. Hi ha una mirada posada a Espanya per veure com se la pot desestabilitzar, com també a aquells països que estan fent més resistència a polítiques feixistes i ultraneoliberals.

Fa 15 anys les xarxes socials van ser el germen de mobilitzacions socials que tenien a la base millorar drets, com el 15-M o la Primavera Àrab. Ara, en canvi, apareixen expressions com aquesta, que no tenen cap contingut ideològic i s’organitzen al voltant del pillatge. Què ha canviat més, les xarxes socials o l’esperança d’una part de la societat?

Els joves d'ara són part d'una generació a la qual se li ha dit que no hi haurà feina, que no hi haurà casa i que, a més, han de ser guapos a les xarxes socials. Doncs alguns pensen, "jo vaig i m'agafo un Gucci". No ho estic justificant, però si hi ha gent que viu en condicions infames, no podem pensar que tothom estigui disposat a ser manso i calladet.

La segona cosa és que tots els moviments, siguin violents o no violents, sempre acaben sent manipulats. Per exemple, jo considero que Podemos també va manipular, perquè els seus líders ens deien petits burgesos als qui estàvem a les places durant el 15-M. Primer estaven en contra del moviment i després se'n van aprofitar.

Mossos i el Departament d'Interior han dit que treballen amb plataformes com Tiktok, Instagram o Telegram. S’està fent tot el possible per col·laborar?

Whatsapp, Facebook o Twitter necessiten una regulació molt més forta

Jo TikTok no l'he seguit gaire, però a Telegram els tancaments han estat immediats. En aquest cas, crec que hi ha col·laboració amb les plataformes. No obstant això, la presa de possessió de Trump va evidenciar que les plataformes de xarxes socials donaven suport a la política del magnat nord-americà. Des d'aleshores, alguns estats d'Europa s'han conscienciat del risc d'aquestes plataformes. Whatsapp, Facebook o Twitter necessiten una regulació molt més forta, no només quan li convé als partits polítics, sinó en general, perquè sigui respectuosa amb els drets de tota la població.

Quan els missatges instiguen a la violència, s'entén que s'esborrin, però quan no, aleshores s'ha de respectar la llibertat d'expressió. En d'altres moviments socials es va demanar tancar canals quan les convocatòries no eren missatges censurables amb el Codi penal a la mà, i no ens podem oblidar que hem de protegir la llibertat d'expressió.

Trump ha pressionat per desregular l’ús de les plataformes. Meta va eliminar el seu programa de verificació de continguts i els EUA han prohibit l’entrada al país a Thierry Breton, comissari que va liderar la Llei de Serveis Digitals europea. Aquestes pressions han augmentat la difusió de contingut de desinformació, odi i violència?

Els Zuckerbergs i els Elon Musks apugen i abaixen el volum de l'algoritme segons el seu interès

Els Zuckerbergs i els Elon Musks apugen i abaixen el volum de l'algoritme segons el seu interès. Amb el tema de Palestina va ser evident. Amb l'algoritme, allà on hi ha la paraula Palestina, on hi ha la paraula Pedro Sánchez o on hi ha la paraula Lula, mantenen el volum de l'algoritme pràcticament a zero. Amb la campanya de Lula ho acabem de veure, i per aquest motiu s'ha hagut d'organitzar un WhatsApp de 10 milions de persones per aconseguir difondre el seu missatge. És a dir, aquesta gent apuja i abaixa el volum per fer-li un favor a Trump, o per fer-se'l a ells mateixos. Això va quedar molt clar en la presa de possessió de Trump.

La xarxa és seva. Ells diuen defensar la llibertat d'expressió, però darrere hi ha, en realitat, una defensa del que els agrada a ells ideològicament. Per la qual cosa, sí, evidentment tenim un problema, i per això és tan greu que la Unió Europea i els nostres estats no estiguin legislant molt clarament per prohibir el perfilat, per exemple. 

Què vol dir prohibir el perfilat?

Perfilar vol dir treure dades teves per fer-te un perfil, per saber si dorms a la nit, si no dorms, si t'agrada el futbol, si t'agraden els evangelistes, si t'has barallat amb la teva parella, etcètera. És a dir, extreure tota la teva intimitat i forma de vida, diguéssim. D'aquí en sorgeix la polarització política que veiem. És fruit del fet que ens arriba un missatge que augmenta aquesta polarització, i això provoca un cercle viciós.

Existeixen lleis per prohibir el perfilat, per la qual cosa hi ha un desistiment de funcions de les nostres institucions

Ara la discussió sobre si els nens han de tocar la pantalla o no l'han de tocar ha derivat en què es demana a les plataformes que no perfilin els nens. Si es demana no fer-ho perquè és un perill perfilar els nens, per què s'han de poder perfilar els adults? L'única legislació que es pot fer per frenar aquest cercle viciós que provoca el perfilat –i es pot fer demà mateix, perquè si es pot fer per als nens es pot fer per a tothom–, és prohibir-lo. I si continuen perfilant, em sap greu, però haurem de prohibir aquestes plataformes aquí. No passaria res per fer-ho.

De fet, l’avançament electoral ha fet decaure la llei que vetava les xarxes socials per a menors de 16 anys. La legislació europea i espanyola és prou garantista per abordar els reptes que tenen ara les xarxes socials?

La legislació anterior era una mica millor que totes les que havíem provat abans, perquè almenys es feia amb una prova de coneixement zero, que vol dir que no has de donar tot el teu carnet. Es feia amb un tipus de xifratge que permetia donar informació a l'autoritat sense haver de donar-la tota, però continuava sent completament idiota, perquè era fort amb els dèbils i dèbil amb els forts.

En comptes de perseguir la canalla, s'hauria de dir a aquestes empreses que no poden fer un perfilat social. La publicitat ha existit tota la vida sense necessitat de saber què fa la gent. Jo com a individu no necessito ser perfilada perquè la plataforma decideixi quin tipus de publicitat he de veure. Sabent que això fa molt mal a la societat, s'hauria de prohibir ja i no té cap complicació fer-ho, utilitzant lleis ja existents sobre el deure editorial, es podria fer. Per la qual cosa és realment un desistiment de funcions de les nostres institucions.

El PP ha fet servir la IA per difondre un vídeo on fa dir a exdirigents del PSOE que han comès delictes. Pràctiques així haurien de ser legals?

Hi ha un problema. A Europa s'ha retardat un any l'aplicació de la IA Act, la llei europea d'intel·ligència artificial. Per altra banda, la llei espanyola d'IA no plantejava males idees, però ha decaigut. A banda d'això, sobre el vídeo que va fer el PP, amb la llei actual, hi ha el tema de la calúmnia. Tu no pots fer-li dir a una persona que ha fet una cosa que no ha fet, o que un tribunal encara no ha demostrat que ha fet. Per la qual cosa, aquest vídeo és completament denunciable. Aquest és un estil típic de l'escola trumpista. Això no s'aturarà, per la qual cosa, està bé que millorem les lleis, però també l'esquerra ha de saber canviar el paradigma comunicatiu, perquè la dreta és molt bona en fer-ho.