Educadors socials denuncien la "precarietat estructural" que pateix el sector i reclama més reconeixement

El Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) ha denunciat la "precarització estructural" que pateix el sector i ha revelat que un 20% dels professionals necessiten tenir una segona feina per arribar a final de mes. El col·lectiu ha alçat la veu coincidint amb el Dia Internacional de l'Educació Social i la mobilització prevista per a aquest dijous. 

En un manifest fet públic, el CEESC ha alertat sobre la manca de protocols de seguretat, les condicions laborals indignes i la invisibilitat d’una professió "essencial però menystinguda". També ha reclamat una formació més connectada amb la realitat laboral i un reconeixement institucional a l’altura del seu valor social.

El Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, del qual en són membres el 29,27% dels professionals sector, prop de 2.800 persones, ha aprofitat la diada internacional per fer valdre la seva feina i aconseguir que aquests professionals es tinguin en compte “no només quan sorgeixen polèmiques”. En aquest sentit, ha alertat que la realitat actual del sector “no és compatible amb un projecte de vida digne i estable”.

El manifest que s'ha fet públic aquest dijous, ha recordat que l’educació social és present a escoles, serveis socials, centres d’acollida, presons, hospitals, ludoteques i projectes comunitaris. Ha indicat que acompanya infants, adolescents, famílies i persones en situació de vulnerabilitat i ha criticat que malgrat que la feina ingent del sector aquesta és una professió "invisible i precaritzada".

Xavi Campos, director de l’equip tècnic del CEESC,  ha dit que aquest és un sector que està altament fragmentat, amb més de 35 convenis laborals diferents. Així, ha apuntat que, malgrat que el conveni d’Acció Social està guanyant pes, amb el 42% dels professionals adherits, fa anys que aquest text no s’actualitza. A més, segons Campos, molts educadors treballen sota acords diferents segons l’administració o entitat contractant. "Aquesta dispersió fa que les condicions laborals siguin molt desiguals", ha comentat.

En aquest sentit, ha criticat la diferència salarial entre els professionals que treballen per a l’administració pública i aquells que ho fan per a empreses externalitzades. Ha apuntat que la bretxa salarial entre aquests dos àmbits és del 28,86%, i en molts casos, el sou d’un professional en entitats privades és entre un 20 i un 30% inferior al d’un col·lega contractat directament per l’administració.

Violència a la feina

La situació es veu agreujada per la càrrega emocional i la complexitat de la tasca. Segons el CEESC, el 27,8% dels professionals ha patit agressions verbals, rumors o aïllament social; el 24,4% ha viscut conductes violentes, i un 30% ha denunciat altres formes d’agressió. A més, el 42% dels treballadors han manifestat que no saben si el seu centre disposa de protocols davant d’aquestes situacions o han assegurat que no n’hi ha cap. Només el 32% ha assenyalat que ha rebut una avaluació de riscos psicosocials.

Campos ha advertit que, des de la pandèmia, les necessitats d’atenció emocional i de salut mental han crescut, especialment entre infants i joves. Això ha "desbordat" serveis que tenen cura d'aquest segment de la població, on l’atenció recau sovint sobre els educadors socials, que actuen com a puntal en situacions límit.

En aquesta línia, el manifest ha lamentat les decisions polítiques i administratives que menystenen la tasca del col·lectiu: "La retallada de places d’educadores i educadors socials a les escoles o l’eliminació de la nostra figura a les ludoteques de la Generalitat són dos exemples clars d’una mirada que no aposta per la prevenció ni per la promoció comunitària", ha recollit el text.

Dona jove, d’entre 26 i 35 anys

Segons Campos, el perfil majoritari de l'educador social correspon al d'una dona jove, d’entre 26 i 35 anys. Ha dit que les complexes condicions laborals i la manca d'opcions fan que pocs professionals es mantinguin als seus llocs de treball amb el pas dels anys, cosa que fa que el sector estigui “estancat”  i que “molt poca gent arribi a jubilar-se com a educador social”. “A l’administració no li preocupa que la gent es cremi. Són carn de canó”, ha valorat.

Tot i que la província de Barcelona concentra el 65% dels professionals d'aquest sector que hi ha a Catalunya, aquesta és la demarcació amb la ràtio més baixa de treballadors socials per habitant, amb un 12,4%.

El responsable del col·legi ha afegit que es tracta d'un sector molt feminitzat, amb un 79,4% de dones i ha dit que la bretxa salarial entre sexes s'ha anat reduint en els darrers anys i ara és del 5,46%.

Abandonament de la professió

Una altra de les preocupacions exposades pel CEESC és la desconnexió entre la formació universitària i la realitat laboral. Molts graduats es troben amb dificultats per accedir a un lloc de feina estable, i la formació contínua, imprescindible per fer front als nous reptes socials, recau sovint en la butxaca dels mateixos professionals. Campos ha defensat la necessitat d’adaptar els plans d’estudi a la realitat del mercat laboral, incloent-hi més pràctiques i habilitats tecnològiques.

En aquesta línia, ha subratllat que l’Informe sobre l’Estat de l’Educació Social a Catalunya 2023 revela que un 36,6% dels professionals no tornaria a estudiar Educació Social, principalment per la manca de sortides laborals. Prova d'aquesta desafecció és que el 50% de les baixes de col·legiació del CEESC durant l’any passat es van produir perquè els professionals van abandonar la professió per falta d’estabilitat.

Relacionat amb aquest tema

Catalunya augmenta la inversió social molt menys que la resta de l'Estat i és de les comunitats que menys hi destina

Públic

Demandes

Davant d’aquesta situació, el CEEDC ha reclamat accions concretes i urgents. Entre les propostes que es posen sobre la taula hi ha la millora de les condicions laborals, la promoció de contractes estables i a temps complet, la descentralització dels serveis, l’impuls de protocols efectius contra l’assetjament i la violència, i una aposta ferma per la formació i l’accés al primer lloc de treball. També ha exigit campanyes de visibilització i reconeixement social del col·lectiu, així com una revisió de les polítiques públiques que afecten la professió.

“Som una professió de 10 i reclamem unes condicions i reconeixement de 10”, ha recollit el manifest que ha avisat que aquesta professió no pot continuar-se sostenint "sobre la precarietat i la invisibilitat".