La contradicció de la lluita contra l'okupació d'espais municipals a Barcelona: recuperar espais pel veïnat que ja són del veïnat

A Barcelona hi ha 32 espais municipals ocupats, i seguint una proposta del Partit Popular, que ha replicat per tot l'Estat, el consistori està decidit a desallotjar-los tots. L'octubre de 2025 el tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, afirmava que Barcelona "no pot ni ha de donar peu a ocupacions il·legals i encara menys quan són béns que pertanyen al conjunt de la ciutadania". La decisió de recuperar-los és "ferma". 

La justificació de les autoritats municipals és diversa: necessitat de control burocràtic dels espais de titularitat municipal, motius de seguretat pel mal estat de conservació dels edificis, o suposats conflictes de convivència als barris, entre d'altres. La contradicció, però, es troba en què aquests espais són, precisament, en mans de la ciutadania organitzada. I són espais que teixeixen xarxa veïnal als barris, en moltes ocasions comptant amb el suport de les entitats veïnals.

Era el cas de l'Antiga Massana, situada al barri del Raval de Barcelona i que va ser desallotjada el gener de 2025. És un edifici històric del segle XV que va funcionar com a Hospital de la Santa Creu fins a la dècada de 1920, quan es va traslladar a l'Hospital de Sant Pau. Es va reconvertir en l'Escola Massana, però l'any 2016 va quedar abandonat i va ser aleshores quan els col·lectius del barri van decidir donar-li vida com a centre de trobada, organització i espai per a la lluita organitzada.

 Un abans i un després  

L'Antiga Massana va ser desallotjada per sorpresa i sense cap comunicació prèvia i sense comunicar-ho als advocats que representaven el centre social en el seu litigi amb l'Ajuntament de Barcelona. La polèmica actuació va acabar amb una vintena de manifestants ferits a causa de les càrregues en els cordons policials i la detenció de cinc persones, acusades d'atemptat contra l'autoritat, desordres públics i desobediència.

L'Antiga Massana es definia com un espai per "donar resposta a problemàtiques socials que l'administració desatén". Hi havia un centre social autogestionat, s'hi feien activitats culturals i artístiques i hi havia un espai per a l'acollida extraescolar de criatures. Cap d'aquestes organitzacions ha tingut espai reservat a l'edifici reformat.

Aquest desallotjament va marcar un abans i un després. La xarxa militant de Barcelona es va posar en alerta i de seguida van arribar noves amenaces de desallotjament a altres espais de la ciutat. 

 La Cinètika  

Un altre exemple és el de la Cinètika que va omplir titulars el mes de novembre de 2025 per l'amenaça del seu desallotjament. L'espai està situat al districte de Sant Andreu a la rambla de Fabra i Puig i fa més d'una dècada que opera com a espai autogestionat. En un comunicat, els diversos col·lectius del centre social el definien com "un espai comunitari de lluita i una veritable institució popular autònoma" i defensaven haver "convertit amb les nostres mans, els nostres cervells i els nostres cors un edifici abandonat pel Capital financer en un bé comú a disposició del poble de Sant Andreu".

La Cinètika titllava l'Ajuntament de Jaume Collboni de voler defensar únicament "la propietat privada i el dret a comerciar amb la propietat". Asseguren que els amenacen sota el "parany del Pla Endreça, l'instrument dissenyat ad hoc per executar la ciutat-mercaderia-marca-empresa de les elits". I afirmen que "potser no fem el barri atractiu pel negoci turístic, però el fem acollidor pel veïnat".

 Potser no fem el barri atractiu pel negoci turístic, però el fem acollidor pel veïnat  

A la Cinètika hi ha projectes de cinema, la xarxa d'aliments, el Sindicat d'Habitatge, el gimnàs popular, la biblioteca crítica, la comissió de gènere, els locals d'assaig i la sala de concerts, el taller de ceràmica, el menjador per sopars vegans, la ludoteca, la botiga gratuïta, entre altres.

 L'Analògica  

El gener de 2026 l'amenaça arribava al barri del Guinardó. L'espai 'alliberat' l'Analògica, a tocar de l'Hospital de Sant Pau, al carrer Torre Vélez, va ser desallotjat en una actuació amb càrregues policials i amb una forta resistència veïnal, ja que centenars de persones es van reunir per impedir l'execució. 

L'Analògica es va establir l'any 2021 quan sota la campanya 'Recuperem el Guinardó' un conjunt de veïnes i col·lectius del barri van "alliberar" un edifici que havia estat una escola de cinema i que feia més de vuit anys que estava buit. La campanya sorgia de la necessitat de tenir espais per a l'organització, reunió i construcció de vida comunitària.

L'Analògica acollia un gimnàs, una xarxa d'aliments, un hort, un club de lectura, una biblioteca i grups de música, també servia com a espai de reunió per a assemblees i col·lectius com ara les Guineus del Guinardó, assemblea feminista del barri, la Xarxa d'Habitatge d'Horta-Guinardó, Endavant i Arran.

Segons publicava La Directa, "actualment dues terceres parts de l'edifici són propietat del BBVA, mentre que la resta pertany al fons d'inversió Faldo Investment, vinculat a empreses com Okuant i Viviantal, societats d'inversió del sector immobiliari". A més, ha anat canviant de mans en els últims anys fet directament relacionat amb l'especulació.

En un comunicat a xarxes, l'Analògica publicava "tot espai alliberat de les urpes del capital és un espai en disputa pel qual s'ha de lluitar dia a dia, i així ho hem fet durant cinc anys al mateix temps que construíem un moviment popular i un teixit social tan potent que feia anys dècades que no vèiem al Guinardó".

 El futur dels espais alliberats  

Barcelona té molts edificis ocupats que formen part de la vida dels barris i del teixit associatiu de la ciutat. Ara, molts se senten amenaçats per si són els pròxims a la llista. Les crides a defensar els espais autogestionats són àmplies i la resposta de la xarxa és ferma. Milers de persones van seguir les convocatòries de crida a defensar l'Antiga Massana, la Cinètika i l'Analògica. A més, la solidaritat de la xarxa ha permès que molts dels projectes que havien quedat orfes de local fossin acollits per altres espais pròxims.

Tot i això, l'agenda política continua decidida a obrir batalla contra l'okupació després que les extremes dretes ho situïn com a problema central, fins al punt que el 2025 es va aprovar la llei coneguda com a llei antiokupa. Com antecedent, cal assenyalar que la capital catalana va viure un punt culminant de l'enfrontament per les okupacions d'immobles públics amb el desallotjament, a finals del 2024, dels anomenats Kubo i Ruïna. Dos immobles al barri de la Bonanova que eren propietat de la Sareb i que finalment va acabar adquirint l'Ajuntament de Barcelona, després d'una tensa i conflictiva operació de desallotjament. Els edificis es van convertir en un emblema del moviment okupa a Barcelona i van patir una forta intervenció policial, amb la resistència dels joves ocupants atrinxerats, i una gran instrumentalització mediàtica i política per part de la dreta i la ultradreta.

D'altra banda, també s'han impulsat actuacions en la línia del consistori barceloní en d'altres ciutats i municipis com Badalona, on de la mà de l'alcalde del Partit Popular, Xavier García Albiol, es va executar un polèmic desallotjament en plenes festes de Nadal de l'Institut B9 on vivien unes 400 persones.