El Consell de Garanties sacseja la llei contra la compra especulativa d'habitatge i encén el debat polític

El dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) que considera que la proposició de llei per limitar la compra especulativa d'habitatges vulnera diversos drets constitucionals ha desencadenat una allau de reaccions polítiques i del sector immobiliari. Mentre promotors, Junts i el PP interpreten el pronunciament com un revés a la iniciativa impulsada pels Comuns, aquests, juntament amb la CUP, rebutgen les conclusions del Consell i defensen que encara hi ha marge per tirar endavant mesures que frenin l'especulació en el mercat de l'habitatge. Cal recordar que els dictamens del CGE són consultius, no vinculants.  

El dictamen, fet públic aquest dimarts, conclou que la proposició de llei vulnera el dret a la propietat privada, a l'herència i a la llibertat d'empresa, entre altres aspectes. L'òrgan consultiu considera que, tot i que la garantia del dret a l'habitatge és una "finalitat legítima", la norma no supera el test de proporcionalitat perquè imposa restriccions excessives als propietaris i als compradors sense mantenir un "just equilibri" amb l'objectiu perseguit.

El Consell sosté que la iniciativa limita de manera directa el poder de disposició sobre els habitatges, afecta la llibertat de pactes i fins i tot té conseqüències sobre les herències, ja que "condiciona què poden fer els hereus amb els immobles rebuts". També adverteix que la prohibició d'adquirir habitatges amb finalitats diferents de la residència habitual imposa "una barrera desproporcionada" a l'activitat econòmica i recorda que "no totes les compres que no tenen com a destí l'habitatge habitual són necessàriament especulatives".

A més de les objeccions de fons, el CGE també censura la forma en què s'ha tramitat la iniciativa. Considera que la lectura única no és adequada per a una reforma d'aquesta "complexitat" i conclou que aquest procediment vulnera tant el Reglament del Parlament com el dret dels diputats a exercir plenament les seves funcions parlamentàries. El dictamen també alerta de problemes de seguretat jurídica per la manca de coherència entre l'articulat i l'exposició de motius de la proposició.

La proposició de llei, impulsada pels Comuns, havia quedat paralitzada a mitjan juliol després que Junts i el PP decidissin portar-la davant del Consell de Garanties Estatutàries perquè n'avalués la constitucionalitat.

Front comú del sector immobiliari, Junts i PP

Una de les reaccions més contundents ha estat la de l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE), que, com era d’esperar, ha exigit la retirada "immediata" de la proposició de llei després de conèixer un dictamen que qualifica de "demolidor". L'entitat considera que el pronunciament confirma les advertències que havia fet durant la tramitació parlamentària i defensa que la norma vulnera drets fonamentals. L'APCE també posa l'accent en les crítiques del Consell al procediment de lectura única i sosté que la iniciativa no hauria d'arribar a culminar la seva tramitació parlamentària.

La diputada de Junts Judith Toronjo ha afirmat que el dictamen demostra que els Comuns, amb el suport del PSC, "han fet una llei de pressa, malament i per la porta del darrere". Segons Toronjo, la iniciativa representa "una ingerència directa sobre el que els catalans poden fer amb el seu propi habitatge" i ha acusat el Govern i els Comuns de convertir la política d'habitatge en "un atac als drets de la ciutadania disfressat de progressisme".

La diputada també ha lamentat que els ajuntaments hagin quedat "exclosos" d'una llei que, segons el seu parer, els afecta directament, i ha reclamat abandonar les "lleis ideològiques" per apostar per mesures que incrementin l'oferta d'habitatge i alleugereixin la càrrega fiscal sobre les classes mitjanes i treballadores.

Per la seva banda, la portaveu del PP al Parlament, Lorena Roldán, ha celebrat la decisió del Consell perquè "desmunta de dalt a baix aquesta llei comunista" i ha advertit que la portaran al Tribunal Constitucional si s'aprova al Parlament, com ja van fer amb la llei d’habitatge catalana. Segons Roldán, l'informe "acredita" que la llei "és un nyap que va néixer vulnerant drets fonamentals, envaint competències i atacant principis bàsics" de l'estat de dret. 

Els Comuns rebutgen les conclusions del Consell

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha afirmat que el Govern buscarà "totes les mesures legals, les maneres que siguin possibles d'acord amb l'Estatut, per protegir el dret a l'habitatge a Catalunya". Paneque ha advertit que la mercantilització de l'habitatge és "un perill quan tenir una llar es converteix en un problema", i per això s'ha compromès a "trobar les vies que, d'acord amb la llei, aportin solucions a un tema estructural com aquest".  

Els Comuns, impulsors de la proposició de llei, han rebutjat frontalment l'anàlisi del Consell de Garanties. La presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach, ha assegurat que el CGE no ha interpretat correctament l'abast de la iniciativa. Segons Albiach, la llei "no limita l'adquisició d'habitatges sinó el seu destí", i, per tant, considera que no vulnera el dret de propietat en els termes que sosté el dictamen.

Malgrat el revés, la dirigent dels Comuns ha afirmat que la formació continuarà explorant "tots els marges legals" per impedir que l'habitatge sigui tractat com "un actiu financer" i ha anunciat que abordaran els pròxims passos conjuntament amb el Sindicat de Llogateres i la resta de grups parlamentaris favorables a limitar la compra especulativa.

La CUP recorda que el dictamen no és vinculant

La CUP també ha reaccionat defensant la necessitat de continuar impulsant mesures per limitar l'especulació immobiliària. La portaveu nacional del partit, Su Moreno, ha reclamat deixar de "seguir agenollats" en matèria d'habitatge i ha insistit que el Parlament ha de continuar legislant davant d'una situació que considera una "emergència".

Moreno ha recordat que el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries té caràcter consultiu i no és jurídicament vinculant, tot i que ha admès que la formació anticapitalista analitzarà amb detall el contingut del text abans de decidir la seva posició definitiva sobre els passos a seguir.

El pronunciament del CGE obre ara un nou escenari en què els impulsors de la reforma hauran de decidir si intenten introduir modificacions per salvar els obstacles constitucionals assenyalats pel CGE o bé mantenen el text original assumint el risc que acabi impugnat davant dels tribunals.