Comença la batalla judicial dels bombers voluntaris contra la Generalitat per ser reconeguts com a treballadors       

Arrenca la batalla judicial dels bombers voluntaris contra la Generalitat després d'anys de reivindicacions i negociacions per regularitzar la seva situació. Aquest dimarts comença a Lleida el primer dels judicis derivats de la macrodemanda impulsada pel col·lectiu Bombers Precaris en Lluita i amb el suport de la Federació de Bombers Voluntaris de Catalunya (FBVCat) i l'Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya (Asbovoca). Els demandants reclamen que siguin reconeguts com a treballadors. El conflicte posa en qüestió el model mixt del cos de Bombers de Catalunya i, sobretot, la situació d'un col·lectiu que assegura que desenvolupa tasques operatives com les dels bombers funcionaris. 

La batalla judicial va començar a finals de l'any passat, quan 108 bombers voluntaris de 22 parcs van presentar diverses demandes col·lectives contra la Generalitat davant diferents jutjats de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. En total, les demandes afecten uns 410 bombers voluntaris, que representen més del 30% dels prop de 1.400 bombers voluntaris que hi ha al cos.

Ara el conflicte entra en una nova fase. Pràcticament totes les demandes han estat admeses a tràmit i ja tenen data de judici. El primer havia de ser el de Terrassa, el passat 7 d'octubre, però es va suspendre pel que s’anomena tècnicament litispendència impròpia, és a dir, per evitar sentències contradictòries. El jutjat de Terrassa va considerar que calia donar prioritat al de Lleida perquè la demanda s'havia presentat abans i acumulava un centenar d'afectats.  

Dani Sitjà, portaveu de Bombers Precaris en Lluita, assenyala en declaracions a Públic que la principal reivindicació del col·lectiu és que la Generalitat reconegui l'existència d'una relació laboral. Els bombers demandants sostenen que les obligacions que assumeixen no encaixen amb la idea convencional de voluntariat. "Hem de complir hores de pràctiques, mantenir una disponibilitat determinada i participar en serveis d'emergència, i tot sense cotitzar a la Seguretat Social com a treballadors", denuncien.       

El portaveu considera que aquesta situació seria impensable en una empresa privada: "Qualsevol empresari estaria a la presó si fes això". Per això, Sitjà ho qualifica de "relació laboral encoberta". Els bombers voluntaris defensen que les seves funcions són les mateixes que les dels seus companys funcionaris quan intervenen en emergències, "però amb un règim jurídic molt diferent".

El problema, segons Sitjà, és que aquesta frontera entre voluntariat i treball assalariat s'ha anat difuminant fins al punt que, al seu parer, "ja no és voluntari". A més, considera que la situació acaba servint per cobrir necessitats estructurals del cos de Bombers "amb personal que no té reconeguts els mateixos drets laborals". El col·lectiu reclama, entre altres qüestions, l'alta a la Seguretat Social, el reconeixement dels accidents de treball i de les malalties professionals i l'aplicació de la normativa de prevenció de riscos laborals.

"Sortim molt barats per a la Generalitat", afirma Sitjà, que apunta al dèficit estructural d'efectius del cos. Segons el portaveu, la Generalitat convoca oposicions, però les incorporacions no sempre permeten compensar les baixes i les jubilacions.

El model mixt, qüestionat

El conflicte posa sobre la taula el model de Bombers de Catalunya. El cos funciona amb una estructura mixta en què conviuen els bombers funcionaris i els voluntaris, una fórmula que la Generalitat manté regulada dins del seu sistema de Bombers. Per als impulsors de la demanda, però, el problema és que el model actual no s'ha adaptat a la realitat de les funcions que desenvolupen aquests efectius. "La normativa encara es regeix per una llei de l'any 1994, i les emergències han canviat molt des d'aleshores".

La reivindicació arriba en un moment en què la Generalitat continua reforçant el cos professional. Al setembre va anunciar una nova convocatòria de 300 places de bomber, i el Departament d'Interior també va informar de la primera reunió per negociar les condicions laborals dels Bombers de la Generalitat per al període 2027-2030.

El suport dels ajuntaments

La via judicial no és l'única estratègia del col·lectiu. Durant els darrers mesos, Bombers Precaris en Lluita ha impulsat una campanya perquè els ajuntaments aprovin mocions de suport a les seves reivindicacions. Han rebut el suport institucional d’uns 200 consells comarcals, municipis i diputacions. Entre els municipis que han donat suport a la reivindicació hi ha Viladecans, Terrassa, Gelida, Batea, Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Sallent, Torà, Artesa de Segre i Santa Maria de Palautordera.

Per als bombers voluntaris, els judicis no són només una batalla jurídica. Són també una manera de forçar la Generalitat a abordar un problema que, segons denuncien, durant anys ha quedat aparcat. "Amb els judicis volem obligar la Generalitat a seure i negociar", diu Sitjà, que confia en què l'acumulació de procediments judicials faci canviar la posició del Govern.