Com afectaria la futura llei estatal de gestió pública del sistema de salut al model sanitari català?

L'avantprojecte de llei sobre serveis sanitaris que pretén donar un "cop de porta", en paraules de la ministra de Sanitat, Mónica García, al model concertat i de privatitzacions, podria suposar un conflicte amb el model sanitari català, malgrat que aquest no té "res a veure" -també en paraules de García- amb el sistema de la Comunitat de Madrid. 

Tot i que en l'airada reacció d'Isabel Díaz Ayuso a la tramitació de la nova llei, la presidenta madrilenya va fer referència també a la sanitat catalana, el cert és que la futura llei planteja interrogants sobre l'encaix amb la "singularitat" del model de concertació de Catalunya, amb un ampli consens polític i social, però sense ser equiparable amb l'impacte respecte al model madrileny. Les veus consultades coincideixen que l'impacte no és tant assistencial com competencial. Anem per parts. 

Entitats i fundacions sense ànim de lucre

El sistema sanitari públic de Catalunya s'articula al voltant de cinc grans àmbits: l'atenció primària, l'atenció hospitalària, salut mental, sociosanitari i serveis comunitaris i domiciliaris. D'aquests, els dos primers concentren la major part de l'activitat i del pressupost. En aquests dos pilars centrals, la gestió és majoritàriament pública, segons experts consultats per Públic, coneixedores al detall del sistema català de salut.

Les mateixes fonts apunten que en el conjunt del sistema sanitari, aproximadament, el 80% de l'atenció primària recau en l'Institut Català de la Salut (ICS), l'empresa pública més gran del país. Un 10% addicional correspon a altres entitats públiques -com consorcis sanitaris- i un altre 10% a entitats de gestió privada sense ànim de lucre, que no estarien en el radar de la nova llei que persegueix limitar els beneficis privats en centres sanitaris públics. 

En l'àmbit hospitalari, prop del 85% dels centres estan gestionats per entitats públiques, com és el cas de la Vall d'Hebron, Bellvitge o Germans Trias i Pujol. El 15% restant són de gestió privada, però són fundacions o entitats sense ànim de lucre que presten activitat finançada amb fons públics. Són centres integrats al Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat), com és el cas dels hospitals Clínic, el Sant Pau, el Parc Taulí o l'Hospital del Mar. Segons l'Estadística de centres hospitalaris de Catalunya 2023, document facilitat a Públic pel Departament de Salut a Públic i actualitzat el juliol del 2025, el sistema hospitalari català està format per 68 centres d'aguts. 

Prop del 85% dels centres hospitalaris estan gestionats per entitats públiques i la resta per privats sense ànim de lucre

Paral·lelament, també hi ha els hospitals privats que no tenen concert i operen exclusivament en el mercat privat, principalment vinculats a mútues i asseguradores, com és el cas de l'Hospital General de Catalunya -Quirón-, l'Hospital Viamed de Tarragona o la Clínica Sant Josep d'Althaia. Aquests centres funcionen en un circuit paral·lel al sistema públic. Segons les mateixes fonts, només de manera puntual -per exemple, en moments de tensió per llistes d'espera- el sistema públic ha contractat en forma de concertació alguns serveis als centres privats, com ara intervencions quirúrgiques. Una pràctica que, segons expliquen, s'ha reduït en els darrers anys. 

Aquestes entitats privades que participen de la xarxa pública provenen d'antigues fundacions, ordres religiosos o iniciatives comunitàries que es van integrar al sistema en el moment de la seva configuració fa 40 anys. Aquest model, però, no està exempt d'alguns problemes. És el cas de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, que fa 14 anys que no practica cap avortament per pressions religioses de l'arquebisbat. L'hospital està dirigit per un patronat que compta amb representants de l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i de l'Arquebisbat de Barcelona. 

Una invasió de competències?

A Catalunya, per tant, dins el sistema sanitari públic, no hi ha entitats amb afany de lucre que gestionin hospitals públics i que vulguin fer negoci, com a la Comunitat de Madrid, on fa uns mesos es van encendre totes les alarmes arran de l'escàndol de l'Hospital de Torrejón de Ardoz, un centre de titularitat pública amb gestió privatitzada, en què suposadament hi havia la directriu de rebutjar pacients o processos no rendibles per allargar les llistes d'espera i augmentar-ne els beneficis.  

És aquest model, percebut com un procés de privatització encoberta o de mercantilització de la gestió pública hospitalària, el que ha empès el Govern espanyol a plantejar una regulació bàsica que reforci la gestió pública directa o limiti determinades externalitzacions. Una regulació, però, que a Catalunya genera un "conflicte de competències". 

"És una invasió flagrant de competències", afirmen les fonts consultades, que recorden que Catalunya disposa des dels anys vuitanta d'una llei pròpia d'organització sanitària que estableix que la prestació prioritària ha de ser pública i que només quan aquesta no sigui possible es pot recórrer a entitats privades sense ànim de lucre. 

Segons els experts consultats, encara que l'avantprojecte estatal pugui coincidir amb el que ja preveu la normativa catalana, el fet que sigui l'Estat qui fixi les bases en un àmbit d'organització que l'Estatut atribueix a la Generalitat obre la porta a conflictes jurídics futurs. 

L'avantprojecte té per davant un recorregut parlamentari complex

Es tem, per tant, que una regulació aprovada sota un govern determinat, pugui condicionar en el futur la capacitat del Parlament de Catalunya per adaptar o reformar el seu propi model. Malgrat tot, cal recordar que de moment només és un avantprojecte que té per davant un recorregut parlamentari complex, condicionat pels suports a l'Executiu estatal, que podria dificultar l'aprovació definitiva.

Com ho veuen els sindicats?

Josep Maria Serra, vicepresident de Metges de Catalunya i responsable del sector concertat al sindicat, considera que una regulació més clara no hauria "d'espantar ningú si es fan bé les coses", ni a les entitats ni a l'administració. El focus, diu Serra, hauria d'estar en el seguiment exhaustiu dels concerts i en garantir que els diners públics es tradueixin en prestacions amb estàndards de qualitat adequats, tant per als pacients com per als professionals.

En aquest sentit, Serra recorda que la Sindicatura de Comptes ha detectat "il·legalitats greus" en el finançament de l'atenció hospitalària i especialitzada d'aguts en hospitals concertats per part del Servei Català de la Salut (CatSalut) l'any 2022. En concret, ha detectat "problemes greus d'incompliment de la legalitat" quan ha revisat els convenis, ja que ha trobat concerts d'hospitals caducats arreu de Catalunya. 

"Posar ordre i que el sistema públic estigui correctament dotat, finançat i no hi hagi fuites fora del marc legal, és bo. A mi em preocuparia que es facin concerts o contractes i després no es faci un seguiment rigorós", afirma. Sense negar la singularitat catalana, el representant sindical posa l'accent en la necessitat de reforçar la transparència i el control dels concerts i contractes amb entitats proveïdores. 

A banda d'assenyalar problemes estructurals que van més enllà de la titularitat dels centres: desigualtats territorials, dificultats per atraure professionals a determinades zones i una capacitat limitada de l'administració per planificar directament els recursos humans quan la contractació depèn d’entitats proveïdores. 

Pel sindicat, l'única manera de revertir aquesta situació és que els metges depenguin del Departament de Salut, i que sigui l'administració qui determini qui treballa en cada centre. Això ajudaria a "reduir les llistes d'espera d'aquells territoris amb menys professionals disponibles", argumenta Serra.

La Sindicatura de Comptes ha detectat "il·legalitats greus" en el finançament de l'atenció hospitalària i especialitzada d'aguts en hospitals concertats 

Per una banda, doncs, el risc principal d'aquesta futura llei impulsada pel Govern espanyol és competencial, és a dir, que una norma pensada per corregir les disfuncions del sistema de salut en altres territoris com la Comunitat de Madrid acabi condicionant un model -el català- que, amb totes les seves mancances de recursos, ha estat considerat un dels més sòlids de l'Estat i d'Europa com a concepte de sistema sanitari. 

Per a altres, és una oportunitat per reforçar els mecanismes de control i millorar el model. "La realitat és molt complexa. Els problemes són complexos i les solucions no són simples", adverteix el representant sindical, que reclama una mirada crítica però constructiva sobre el funcionament del sistema de salut català.