Collboni afronta un ple tens pel caos de Rodalies mentre tira endavant les ordenances fiscals i celebra la regularització de migrants

El ple de l'Ajuntament de Barcelona d'aquest divendres ha estat marcat per la crisi de Rodalies, l'aprovació definitiva de les ordenances fiscals del 2026 -amb els vots favorables del PSC, ERC i Barcelona en Comú, i el vot contrari de Junts, PP i Vox- i l'impacte a la ciutat del procés de regularització extraordinària de mig milió de migrants pactat entre el PSOE i Podem a escala estatal. 

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha defensat la regularització com una "oportunitat històrica" per a Barcelona. Collboni ha estimat que almenys 24.000 persones a Barcelona es podrien acollir de manera immediata a aquest procés. Ho ha afirmat després de reunir-se amb el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, i ha subratllat que la xifra correspon a les persones que els serveis municipals tenen actualment detectades, tot i que ha advertit que el nombre final podria ser superior. 

L’alcalde ha anunciat que dilluns es posarà en marxa un grup de treball entre l'Ajuntament i la Delegació del Govern per "facilitar i agilitzar" les tramitacions. Segons Collboni, la regularització és una "grandíssima oportunitat" per dignificar les condicions de vida de milers de persones i, alhora, per cobrir llocs de treball que actualment queden vacants. També ha remarcat l'experiència prèvia del consistori en processos similars i la voluntat de procedir "ràpidament i de manera eficient".

Retrets creuats per la crisi de Rodalies 

Un dels moments més tensos del ple ha estat el debat sobre la crisi de Rodalies. Amb els vots favorables de Junts, BComú i ERC, el plenari ha aprovat una declaració que reprova el Govern per la gestió del servei ferroviari i denuncia dècades de desinversió. El PSC hi ha votat en contra, mentre que PP i Vox s'han abstingut.

L’oposició ha acusat Collboni de "manca de lideratge" i d'haver estat "desaparegut" durant el col·lapse del servei. El president del grup de Junts, Jordi Martí, ha denunciat un "maltractament sistemàtic" als usuaris i ha afirmat que el Govern municipal ha preferit "no incomodar el PSC i el PSOE". En la mateixa línia, la presidenta de BComú, Gemma Tarafa, ha criticat la desaparició de l'alcalde i ha atribuït la crisi a un infrafinançament "d'escàndol" de Rodalies en favor de l'alta velocitat. ERC ha qualificat la situació de "qüestió de país" i ha tornat a reclamar el traspàs integral del servei.

Per la seva banda, Collboni ha defensat que el seu govern ha reaccionat i ho continuarà fent "sempre". En el ple extraordinari sobre Rodalies, convocat a petició de Junts, ha demanat disculpes als usuaris i ha expressat el seu suport a les víctimes, en una sessió que ha començat amb un minut de silenci pels accidents d'Adamuz i Gelida. L'alcalde ha assegurat que va exigir responsabilitats a Adif i Renfe i ha qualificat el caos ferroviari "d'inassumible"

Aprovades definitivament les ordenances fiscals

El ple també ha donat llum verda definitiva a les ordenances fiscals del 2026, amb els vots favorables del PSC, ERC i BComú, i l'oposició de Junts, PP i Vox. El principal canvi és l'augment del recàrrec municipal de la taxa turística, que passarà dels 4 als 5 euros per nit a partir de l'1 d’abril, amb increments progressius fins a arribar als 8 euros el 2029.

Collboni ha defensat que les ordenances "no augmenten la pressió fiscal a les famílies ni a les pimes" i que l'increment se centra en l'activitat turística, amb un retorn positiu per a la ciutat que podria generar fins a 100 milions addicionals el 2029. També s'ha aprovat una bonificació del 95% de l'ICIO per a projectes de regeneració urbana i s'han convalidat les ordenances d'estacionament regulat.

ERC i BComú han justificat el seu suport en els acords assolits amb el govern, que inclouen més inversió en habitatge, la rehabilitació del Besòs-Maresme i la creació d'un fons de retorn turístic dotat amb 10 milions. Tot i això, els Comuns han advertit que el seu vot no és un "xec en blanc" i han exigit el compliment dels compromisos amb els barris.

Junts, PP i Vox han criticat el caràcter "continuista" del model fiscal i han alertat que posa en risc la classe mitjana, tot reclamant una fiscalitat més justa per a famílies, autònoms i petites empreses.