Col·lectius denuncien que migrants a Ceuta són enganyats per ser expulsats al Marroc: "Ens van donar un paper que ja estava signat"

Més de 1.200 persones han tornat al Marroc en només dos dies, entre diumenge i dilluns, després del desallotjament de la platja del Trampolí, on vivien en tendes improvisades unes 2.500 persones des de l'inici de la crisi humanitària. Un augment dels retorns a gran escala i en un temps rècord que trenca amb la dinàmica que s'estava veient a la ciutat autònoma.

Fins ara, els retorns al Marroc es produïen a comptagotes i de manera individual. El perfil de les persones que marxaven era el d'un migrant que romania al carrer sense recursos bàsics i decidia abandonar Ceuta amb les seves poques pertinences, anant pel seu propi peu fins a arribar al punt de control a la frontera del Tarajal, on les autoritats marroquines el registraven i n'acceptaven l'entrada al país africà.

Ara, la situació canvia, perquè els retorns "voluntaris" s'estan produint de manera col·lectiva i és la policia qui porta els migrants en autobusos fins a la frontera. Segons denuncien els col·lectius Border Resistance i Cadre Cagoule, alguns d'aquests retorns s'estarien produint mitjançant enganys a les persones migrants per part de les autoritats i els intèrprets que els acompanyen durant el dispositiu policial. Les associacions han compartit el testimoni anònim d'un home que, segons explica, va ser expulsat de Ceuta després que un intèrpret li assegurés que l'enviarien a un campament d'acollida. "Estàvem dormint quan a les 6 del matí ens va despertar la policia, l'intèrpret ens va dir que confiéssim en ell, que no ens expulsarien, però ens van ficar en un autobús i ens van portar a la duana per portar-nos al Marroc. Aquest intèrpret ens va enganyar", denuncia en un àudio difós pel col·lectiu.

El testimoni al·lega que durant el procediment no se'ls va preguntar si desitjaven tornar, ni se'ls va consultar sobre la seva edat o altres circumstàncies personals. Així mateix, afirma que els agents els van donar un document, però no els van explicar de què es tractava ni se'ls va donar cap tipus d'informació sobre la seva situació. "Ningú ens va preguntar si érem menors o si volíem tornar o quedar-nos. Ens van donar un paper que ja estava signat per ells. Te'l donen ja signat i et diuen només ‘posa l'empremta’", apunta el jove.

En arribar a la frontera, els militars marroquins els van registrar, van comprovar si tenien alguna "causa pendent" al país i van procedir al retorn dels migrants. "En el meu cas, com que no tenia la targeta d'identificació, vaig estar retingut des de les 6 del matí fins a les 4 del matí de l'endemà, quan ens van pujar a un autocar per creuar el país", explica.

Segons el seu testimoni, les autoritats marroquines li van robar els diners i les pertinences per després deixar-lo a la ciutat de Chichaoua, al centre del país, i des d'allà va haver de buscar la manera d'arribar a casa seva. En molts d'aquests casos, segons explica Border Resistance a Público, els migrants acaben sent traslladats a ciutats que poden estar a centenars de quilòmetres de casa seva. "És una pràctica que el Marroc fa des de fa anys: expulsa els migrants a ciutats del sud o del centre del país o fins i tot enmig del desert. Hi ha persones subsaharianes i marroquines que han mort deshidratades després de ser abandonades allà per les autoritats marroquines", apunta Chadi Boukhari, portaveu del col·lectiu.

L'associació Border Resistance assenyala que no tots els retorns des de Ceuta es duen a terme de la mateixa manera i que no es pot predir com actuaran les autoritats. En altres casos, la policia dona a triar als migrants entre ingressar al Centre d'Atenció Temporal d'Estrangers (CATE), ser filiats i continuar amb el seu tràmit d'expulsió o, d'altra banda, emprendre el "retorn voluntari" al Marroc en aquest mateix moment. La Fundación Sur Acoge explica a aquest mitjà que molts trien la segona opció perquè les autoritats els convencen que serà molt difícil que obtinguin l'asil pel fet que la UE inclou el Marroc a la llista de països segurs. A més, temen rebre una ordre d'expulsió que els impediria entrar a Espanya durant diversos anys i prefereixen tornar i poder intentar entrar-hi en un altre moment.

"Ens preocupa que persones que poguessin sol·licitar asil i que tinguessin motius per demanar protecció internacional hi renunciïn per aquesta pressió de l'Estat i de les forces de seguretat", apunta José Miguel Morales, director de Sur Acoge.

Per la seva banda, el Ministeri de l'Interior diu a Público que després que la Policia Nacional desallotgés la platja del Trampolí, els agents van portar els migrants al CATE per iniciar el procediment de triatge i filiació, abans de la seva derivació als recursos d'acollida habilitats pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. I, segons expliquen, molts migrants van optar pel retorn voluntari abans d'entrar al centre. "La Policia Nacional ha procedit en tot moment amb respecte absolut al marc jurídic", defensen.

De moment, els desallotjaments han propagat la por entre les persones migrants que continuen a Ceuta, que estan fugint a les muntanyes per escapar d'una possible expulsió. De fet, El Faro de Ceuta recull que la sola presència dels autobusos sembra el temor entre els migrants, que confonen els de línia amb els utilitzats per als trasllats perquè s'han fet servir els mateixos vehicles.

"Aquests desallotjaments no poden exposar les persones a la violència o al desemparament ni ignorar els seus drets. Les persones han de rebre informació clara i comprensible, en un idioma que puguin entendre, que expliqui per què es produeix el desallotjament, on seran traslladades, què passarà després i quins són els seus drets", apunta l'associació de Ceuta Elín.

Amnistia Internacional també denuncia la manca de transparència per part del Govern central sobre com s'estan produint aquests retorns i desallotjaments i apunta que està investigant presumptes irregularitats en els procediments de devolució.

A més, els col·lectius recorden que hi ha desenes de persones que porten dos mesos sense tenir un sostre on dormir ni una alimentació i una atenció sanitària adequades. "Continua estant pendent saber què passarà amb les persones més vulnerables —sobretot amb menors no acompanyats i dones— que haurien de ser traslladades com més aviat millor a la península", reclama Morales.