Cinc anys de la llei d'eutanàsia i una esquerda per tancar: el Suprem demana una reforma legal per evitar més casos com el de Noelia

Aquest dijous es compleixen cinc anys de l'entrada en vigor de la Llei de Regulació de l'Eutanàsia. Des de llavors, 1.668 persones han exercit el dret a rebre ajuda per morir a Espanya i s'han registrat 3.716 sol·licituds, segons les dades del Ministeri de Sanitat. No obstant això, un dels debats més delicats que envolten a aquesta norma seguia sense una resposta clara. Tenen dret els familiars a recórrer en els tribunals per intentar impedir l'eutanàsia d'un ésser estimat?

El Tribunal Suprem acaba d'aclarir aquesta incògnita. Els familiars podran recórrer la decisió, tot i que els jutges hauran de valorar en cada cas si hi ha un "interès legítim" que ho justifiqui, així ho dicta una sentència publicada aquest dimarts que desenvolupa amb més detall la decisió anunciada el passat 19 de maig. La decisió arriba 686 dies després del recurs presentat per J. A., un home de 93 anys que va aconseguir paralitzar in extremis l'eutanàsia del seu fill, Francesc. La mort assistida havia de practicar-se a l'agost de 2024, però va quedar suspesa cautelarment després del recurs. Avui, després de quatre ictus i dos infarts, en Francesc segueix esperant mentre el seu cas continua als tribunals. Un cas similar a la de la jove Noelia, que va trigar 601 dies a poder accedir a l'eutanàsia després que el seu pare, de la mà Abogados Cristianos, esgotés tots els recursos judicials.

Precisament per situacions com aquestes, el Tribunal Suprem no només ha determinat qui pot recórrer, sinó que també ha reclamat al Congrés una reforma legal que eviti que aquests procediments es prolonguin durant mesos o fins i tot anys. La Cambra Baixa va votar el passat 11 de juny a favor d'admetre a tràmit una proposició de llei impulsada al Parlament de Catalunya en aquest sentit.

L'Alt Tribunal adverteix que, tot i que la llei estableix terminis breus, la successió de recursos i la possibilitat que l'assumpte arribi fins al Suprem "pot ocasionar un retard notable" en la resolució definitiva del conflicte i acabar convertint-se en "un factor afegit de patiment" per a qui, "amb plena llibertat, capacitat d'entesa i voluntat persistent", ja ha obtingut una resolució favorable per rebre la prestació d'ajuda per morir.

És a dir, els magistrats admeten que una persona que compleix tots els requisits legals i la voluntat de la qual ha estat reconeguda es pot veure obligada a esperar durant mesos o fins i tot anys mentre es resol la batalla judicial.

Per això, el Suprem fa una petició expressa al legislador i sosté que hauria de dissenyar-se "un procediment judicial especial i propi per a la resolució d'aquests conflictes", amb tràmits més senzills i terminis més curts que permetin decidir aquestes controvèrsies "amb la major immediatesa i celeritat possible".

El Suprem estableix que no n'hi ha prou únicament de ser un familiar directe per presentar un recurs

Condicions perquè els cercles pròxims puguin recórrer

La sentència -recolzada per 23 magistrats, però amb nou en contra- també estableix matisos sobre els qui poden oposar-se judicialment a l'eutanàsia dels seus parents. Per al Suprem no n'hi ha prou únicament amb ser un familiar directe, ja que els jutges consideren que el familiar "ha d'acreditar l'existència d'un vincle afectiu, emocional i molt proper", així com "els elements de fet que permetin constatar una certa persistència en el temps i en l'espai". Per exemple, justificant que ha mostrat interès en l'estat del sol·licitant abans d'iniciar el procés o si han conviscut sota el mateix sostre.

A més, exigeix que qui impugni una eutanàsia ha d'aportar indicis objectius que l'autorització va poder haver-se concedit sense respectar plenament les garanties legals, ja sigui per dubtes sobre la capacitat o la voluntat del pacient, per incompliment dels requisits mèdics o per irregularitats en el procediment.

De manera que, segons recull el text, no es puguin adoptar decisions, ni a instància de tercers, que suposin "un obstacle o impediment temporal de tal naturalesa que frustri l'objecte de la prestació, quan s'ha seguit escrupolosament el procediment legalment establert, i no hi ha indicis objectius que justifiquin racionalment la revisió de la licitud de la resolució de la Comissió de Garantia i Avaluació".

Jutges en contra de paralitzar procediments

Mentrestant, els nou jutges que s'hi van mostrar en contra sostenen que permetre que tercers impugnin judicialment una eutanàsia pot acabar buidant de contingut un dret que correspon exclusivament al pacient i prolongar innecessàriament el seu sofriment.

"Els Tribunals del Contenciós-Administratiu, i, per tant, aquest Tribunal Suprem, no poden, a través de les seves resolucions, mutar o devaluar el significat constitucional del dret a una mort digna (...) en el dret a una mala mort o a una mort sense dignitat", perquè la dilació del procés pot causar un "patiment físic i mental insofrible i intolerable", assenyala el magistrat José Manuel Bandrés en el seu vot particular, al qual s'han adherit altres vuit magistrats.

Afegeixen que, "per reduir la judicialització del dret a una mort digna", la Fiscalía hauria de ser l'única legitimada per impugnar resolucions favorables a l'eutanàsia decidides per la Comissió de Garantia i Avaluació.

Els nou magistrats només coincideixen amb la sentència en la necessitat d'un canvi legislatiu per escurçar els terminis de resolució dels recursos.

L'eutanàsia a Espanya, per sota de la mitjana

Després de cinc anys, la prestació de l'eutanàsia a Espanya es manté a nivells significativament inferiors als d'altres països amb marcs legals similars. Mentre que a Espanya la mort per eutanàsia va suposar el 2025 el 0,13% de les morts totals registrades al país, als Països Baixos arriba al 5,96%, al Canadà al 5,10% i a Bèlgica al 4%. Una diferència que es reflecteix en el volum de prestacions concedides l'any passat: 565 a Espanya, davant 16.499 al Canadà i 10.341 als Països Baixos.

Tot i que la tendència a Espanya és a l'alça. Des que es va aprovar la mesura el 2021, el nombre de sol·licitants no ha parat de créixer: 173 en els mesos que va estar activa aquell any, 576 el 2022, 766 el 2023, 929 el 2024 i 1.284 el 2025.

Durant l'any passat van finalitzar 1.187 procediments d'eutanàsia. D'ells, 565 van concloure amb la realització de la prestació, 374 per defunció del sol·licitant durant la tramitació -en la majoria de casos la mort es va produir abans que la Comissió de Garantía y Evaluación emetés el seu informe-, 157 van ser denegats i 91 revocats pels propis sol·licitants.

Catalunya ha estat la comunitat que va encapçalar les taxes de sol·licituds, amb 6,14 per cada 100.000 habitants el 2025, més del doble de la mitjana nacional, situada en 2,61. Després d'ella se situen Navarra i Euskadi, mentre que altres autonomies com la Rioja, Balears, Cantàbria, Astúries i Canàries també superen la mitjana espanyola.

Les patologies oncològiques són les que han concentrat el major nombre de peticions inicials, amb un 37% del total. No obstant això, són les malalties neurològiques les que van predominar entre els qui finalment van rebre la prestació, fins a representar el 46% dels casos.

El 83,9% de les persones que van rebre la prestació tenien més de 60 anys. A més, el 51% la va rebre en un hospital i el 35% als seus domicilis, mentre que el 14% restant ho va fer en centres sociosanitaris.