Les "càtedres del negoci immobiliari": el lobby de l'habitatge juga les seves cartes a la universitat pública
El finançament privat de càtedres en centres com la Universitat Pompeu Fabra obre el debat sobre la neutralitat de la recerca acadèmica enfront dels interessos econòmics del sector del totxo.
José García-Montalvo, director de la càtedra de Tecnocasa, defensa que els convenis "estableixen els límits de col·laboració i fixen que els objectius d'estudi els decideixen investigadors".
-Actualitzat a
Pràcticament tots els mesos es publiquen informes similars, que recullen dues idees: fa falta construir més i regular el lloguer soscava l'oferta. El que poques vegades assenyalen aquests estudis amb segell universitari és qui està darrere: promotores, plataformes immobiliàries i tot tipus d'empreses vinculades al sector."A quina conclusió arribarà un estudi pagat per una empresa que es dedica a la construcció? Doncs que cal construir més", diu en conversa amb Público, Víctor Palomo, advocat de CAES.
El jurista, especialitzat en el dret a l'habitatge, té clar que l'objectiu final és "donar guerra contra la Llei d'habitatge i el discurs del carrer": "Estem davant un aparell ideològic molt important que busca, senzillament, donar la batalla cultural i, per a això, compta amb moltíssims recursos, que no tenen associacions o altres plataformes d'investigació independents".
Una part important d'aquestes investigacions té el seu origen en fòrums, observatoris i càtedres que s'impulsen des de les universitats, gràcies al finançament i promoció de diferents empreses i organismes privats. Només a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) hi ha diverses càtedres vinculades al sector privat, les més mediàtiques, la de Tecnocasa o l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APC).
El 2024, el Sindicat de Llogateres va exigir a la rectora de la UPF la ruptura d'aquests acords que donen suport al que han denominat com a "càtedres del negoci immobiliari". Advertien en una missiva dels riscos de barrejar la recerca científica amb els interessos d'aquest lobby que "mou milions" i insistien que l'únic objectiu d'aquestes empreses és "utilitzar el nom i prestigi de la universitat en favor dels interessos econòmics del sector"; sense "afavorir" la recerca i el coneixement: "L'estructura d'aquestes càtedres, amb actors amb un clar interès econòmic, fa que els resultats obtinguts siguin esbiaixats i que mai es pot contradir la missió fonamental dels seus finançadors, que és el lucre privat amb l'habitatge".
Enric Aragonés, portaveu del Sindicat de Llogateres, veu un paral·lelisme entre els inicis de les regulacions al lloguer a la comunitat autònoma i el boom d'aquests acords de col·laboració, que descriu com “una comunicació funcional del lobby, que s'intenta passar per feina experta”. “Quan veuen que el relat se'ls escapa de les mans necessiten argumentar-hi en contra”, afegeix.
A més, el sindicalista subratlla que, segons les dades que la mateixa UPF ha fet públiques, són més de 400.000 els euros que rep per part d'aquestes empreses i organitzacions privades, i compara estudis com els que promociona l'Associació de Constructors, amb els que en el seu moment pagaven les tabaqueres: "Pensar que demanaran que es deixi de construir és com si llavors haguessin donat a conèixer els efectes nocius de fumar, però el problema, en qualsevol cas és que la universitat es presti a això".
En la carta remesa per l'organització sindical, van fer menció explícitament a dues d'aquestes càtedres: la de Tecnocasa (una de les actives) i la d'Habitatge i Futur, de l'APC. Aquesta última va treure a la llum fa un parell d'anys un estudi que va generar un gran enrenou després d'afirmar que la limitació de preus havia fet baixar un 15% l'oferta de vivenda a Catalunya. De seguida les dades van ser rebatudes amb altres estudis que arribaven a conclusions totalment oposades, com els realitzats per l'Observatori Metropolità d'Habitatge o l'Institut d'Economia de Barcelona.
Els interessos en joc
Des de la UPF expliquen a Público que aquests acords són una de les vies mitjançant les quals "compleixen amb el seu deure de transferir coneixement a la societat" i que la direcció d'aquestes càtedres sempre correspon a un acadèmic "que disposa de llibertat per fixar, tant els objectius, com la metodologia". Pel que fa a les mesures de transparència, es regeixen per les fixades en la Llei 19/2014 d'accés a la informació pública i de bon govern, concretament, en el seu article 14.
“Com a universitat pública i connectada permanentment amb la societat i els problemes i preocupacions actuals, aquestes càtedres són un instrument per denunciar i aportar propostes de possibles vies de solució a un dels majors reptes que actualment afronta la nostra societat com és l'accés a un habitatge assequible”, assenyalen en una nota enviada a preguntes d'aquest mitjà.
En ser preguntat per aquesta qüestió, Javier Gil, sociòleg expert en habitatge, se li ve al cap la càtedra d'Anàlisi del Mercat de l'Habitatge (Tecnocasa-UPF). La dirigeix José García-Montalvo, investigador, professor universitari i economista, i una de les veus més visibles en contra de la regulació del lloguer. "És un exemple d'aquest tipus d'acadèmics que sempre van a parlar a favor del mercat". Són el que jo anomeno actors pro-mercat, que defensen que tots els problemes del mercat se solucionen des del rentisme", critica Gil.
"Quan, des d'aquests marcs ideològics, treuen un document i et diuen que estan destrossant l'oferta perquè s'ha intervingut el preu del lloguer o s'està perseguint el lloguer temporal, hi ha una intencionalitat i ha de quedar clara i estar reflectida en l'estudi", insisteix el sociòleg, que creu que moltes de les conclusions que surten d'aquestes col·laboracions "estan viciades".
"Seguint l'exemple del document sobre els lloguers, no tenen en compte variables centrals per entendre el fenomen social en tota la seva complexitat, com és el fet que molts propietaris estaven cometent un frau de llei en passar contractes de llarga estada com temporals", continua. Per tant, encara que l'econometria i el seu model estadístic els quadri, "estan deixant elements centrals fora".
El director d'aquesta càtedra, José García-Montalvo, destaca, en resposta a les preguntes remeses per Público, que els convenis signats "estableixen clarament els límits de col·laboració i fixen amb claredat que els objectius dels estudis científics els decideix exclusivament l'equip investigador". De fet, afirma que la universitat "es relaciona només" amb els serveis d'estudi, anàlisi i dades de Tecnocasa i genera un informe semestral de forma estàndard.
Montalvo explica que, en aquestes dues dècades de treball conjunt amb la plataforma immobiliària, "els investigadors s'han beneficiat de les dades anonimitzades de Tecnocasa" per a les seves publicacions, algunes de les quals "han tingut importants conseqüències en la política econòmica". Respecte a les crítiques que ha rebut des de diferents sectors, sosté que "tot això li sorprèn molt" ja que "tots els articles són avaluats per multitud d'avaluadors anònims en doble cec abans de ser publicats".
"Hi ha alguns que no accepten que resultats amb base empírica siguin discrepants amb la seva ideologia, i la seva forma de reaccionar és crear sospites infundades i escriure tweets. Per sort, la quantitat i la qualitat de les publicacions generades per la càtedra estan fora de tot dubte", sentencia.
Des del Grup Tecnocasa, Lázaro Cubero, el seu director Grupo Tecnocasa els més de vint anys de col·laboració entre empresa i universitat, que es van consolidar el Lázaro Cubero la creació de la càtedra actual, "reforçant l'anàlisi acadèmica del sector immobiliari i financer". El director defensa que en aquests anys s'han presentat 42 informes, "que són una referència en el sector" i cada any "es desenvolupen nous estudis i anàlisis".
Respecte al paper de l'empresa en aquestes càtedres, "més enllà del seu paper com a entitat finançadora", explica, aporta "informació i dades agregades procedents de la seva activitat". "L'anàlisi, la interpretació de les dades i les conclusions dels informes corresponen a l'equip investigador de la universitat, que treballa amb criteris acadèmics i metodològics propis", detalla.
Sobre les crítiques rebudes per part d'algunes associacions, Cubero admet que, "és normal que existeixin diferents punts de vista i sensibilitats" i entén que puguin sorgir dubtes sobre aquest tema. "Precisament per això tots els estudis es basen en metodologies acadèmiques i d'anàlisi de dades reals del mercat, procedents tant de fonts pròpies com d'institucions públiques, sempre sota la direcció i els criteris científics de l'equip investigador", conclou.
Els experts demanen "honestedat" i "transparència"
Des del Sindicat de Llogateres creuen que hi ha una doble vara de mesurar, per la qual qualsevol representant d'una empresa és "expert", però qui ve de les lluites socials és titllat de "activista". "Encara que un sindicalista sigui economista, se li nomena com a activista. Aquestes persones, que tenen uns interessos darrere, perquè part de la seva activitat la financen empreses del sector immobiliari, col·laboren diàriament en aquests mateixos espais, però a ells sí se'ls pot dir experts", reivindica Aragonès.
En aquesta mateixa línia, Gil i Palomo creuen que falta "transparència" i "honestedat" en el discurs que es promou des de certs àmbits. "El problema és que es presentin a si mateixos com a agents neutrals", diu Gil, "tota investigació està marcada per uns quadres ideològics. Quan mires una base de dades o analitzes un fenomen social, només la forma en què fas les preguntes de la investigació o les teves pròpies inquietuds com a ésser humà, influeixen".
Des del Sindicat, a més, creuen que actualment s'estan tractant dues qüestions molt diferents com si fossin la mateixa. "No és el mateix un expert en el dret a l'habitatge que un expert en el sector immobiliari, de fet, poden ser coses antagòniques", descriu Aragonès, "perquè per a uns l'habitatge és un negoci i per als altres un dret". Des d'aquest punt de vista, si el negoci de l'habitatge va molt bé, a les persones que necessiten trobar un sostre en el qual viure els va malament.
Finalment, l'advocat de CAES posa el focus en les expectatives que poden arribar a generar aquests estudis, és a dir, en la influència que es pot tenir en la realitat econòmica des de les universitat i altres àmbits acadèmics."El mercat immobiliari es mou per aquestes expectatives, no només en les grans esferes. A nivell individual, encara que un propietari vulgui ‘ser bo' i cobrar un lloguer raonable al seu inquilí, té tot un univers que li diu que faci el contrari. Dades, anuncis, estudis... El mateix succeeix a nivell mercantil, si en comptes d'un pis, parlem de tot un bloc", conclou.
Aquest mitjà ha intentat, sense èxit, recavar la versió de l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE).
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.