Catalunya supera els 10.000 milions d’euros en fons Next Generation i Illa reivindica el "federalisme" europeu

Catalunya ha estat la comunitat autònoma que més recursos ha captat dels fons europeus Next Generation (NGEU), i el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reivindicat aquesta via de finançament com un exemple de “federalisme” a Europa.

“L’aprofitament que Catalunya ha fet dels fons NGEU és una mostra clara de la capacitat que tenim per liderar i identificar oportunitats. És un èxit de país, del Govern, dels ajuntaments i de les empreses, per unir esforços i acordar solucions”, ha declarat Illa. El president ha remarcat que els fons han suposat "milers de llocs de treball i milers d’oportunitats per al nostre talent".

El president català ha anunciat les xifres de l'impacte dels fons Next Generation a un acte al Palau Pedralbes de Barcelona, aquest divendres, sis anys després de llançar-se els ajuts europeus. Catalunya ha superat els 10.000 milions d'euros de recaptació, per sobre de comunitats autònomes com Madrid o Andalusia, des que es van crear els fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència el 2021. 

En total, ha estat 10.180 milions d’euros captats, i l'informe del Govern detalla que ha arribat a més de 262.000 beneficiaris. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat fer un “salt d’escala política” dins la Unió Europea (UE) per afrontar els reptes de manera més conjunta i donar més importància a les regions d'Europa.

Els més beneficiats: indústria, serveis públics, sector agrari i habitatge

El president Illa ha subratllat els 1.000 milions d’euros en diversos àmbits com l’habitatge públic, les residències per a la gent gran, la modernització d’hospitals o el pla Cura per millorar la dependència. També se n'han vist especialment beneficiats les plantes de Seat i Ebro, amb 527 milions d’euros captats del fons, així com el sector agrari que, segons diu el president, creix un 9,3% després d’haver rebut 290 milions per fer-hi inversions.

Del total dels diners captats a Catalunya, uns 9.345 milions ja s’han distribuït entre 262.321 beneficiaris, inclosos 191.216 particulars, 67.829 empreses, 2.174 entitats sense ànim de lucre i del tercer sector, 735 corporacions locals, i 367 centres de recerca o formació, entre d’altres.

Per temàtiques, uns 4.100 milions d’euros han anat al sector del coneixement en àmbits com el desenvolupament i recerca (R+D), serveis, indústria i sector primari. També han contribuït a finançar infraestructures amb 3.924 milions per mobilitat, energia, aigua, medi ambient i connectivitat digital, així com 1.320 milions repartits entre economia social, educació, ocupació, foment de la llengua i la cultura catalanes, esport i sistema sanitari.

Des que la Comissió Europea va aprovar el pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) d’Espanya, el govern espanyol ha assignat a la Generalitat un total de 4.076 milions d’euros de fons MRR i, a data de 31 de març del 2026, el Govern ha publicat convocatòries i licitacions per valor de 4.170 milions d’euros. Actualment, s’han compromès 3.241 milions d’euros a Catalunya als beneficiaris finals, un 78% dels recursos publicats.

Illa aposta per una UE del “bé comú” i els “valors humans”

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha expressat que Catalunya mostra el seu “compromís inequívoc” amb Europa. Aposta perquè els pressupostos de la UE tinguin “les regions al centre” i també perquè els territoris participin directament en la presa de decisions i en el desplegament i execució d’inversions. 

“Hem liderat els Fons Next Generation i ara volem liderar també el pes de les regions en el disseny del nou finançament de la Unió Europea”, ha apuntat Illa. El president català ha defensat que cal un “pressupost [de la UE] compromès amb la governança multinivell i la participació dels governs regionals en el disseny de les polítiques, la presa de decisions i el desplegament i l’execució de les inversions".

Illa reivindica el projecte de la Unió Europea perquè, segons reitera, la ciutadania n’és beneficiada en moments múltiples. Ha posat per exemple quan un jove accedeix a un habitatge públic, un grup d’universitaris empren per crear una nova empresa o es gaudeix d’un parc públic protegit.

“Les institucions no poden caure en mans de qui pretenen buidar-les de contingut o posar-les al servei d’interessos que no responen ni al bé comú i als valors humans. El futur es construeix avançant i en sentit col·lectiu, no pas amb involució i amb projectes excloents”, ha conclòs Illa.