Catalunya llança un núvol sobirà per emmagatzemar dades públiques i reforçar la sobirania digital

El Govern de la Generalitat impulsa la creació d’un núvol públic sobirà a Catalunya per tal d'allotjar-hi dades públiques. L'Executiu ho considera "una infraestructura estratègica". Aquest dimarts es treu a concurs la licitació per tirar endavant el projecte, amb un pressupost de 481 milions d'euros en vuit anys. Es preveu que el servei entri en funcionament el segon semestre de 2027. L'objectiu és reforçar la seguretat sobre les dades en un entorn tecnològic i geopolític exigent. 

El núvol allotjarà inicialment un 40% dels serveis i dades de la Generalitat i s’ampliarà progressivament. Es desplegarà sobre la xarxa pública de fibra òptica per facilitar la transformació digital. Actualment, els serveis de l’administració catalana estan emmagatzemats en un 80% a un núvol privat i en un 20% a un núvol públic, és a dir, en una infraestructura oferta per proveïdors externs a diversos usuaris.

El full de ruta de la Generalitat aposta per canviar aquesta distribució i avançar cap a un model híbrid que vol concentrar el 40% de les dades al núvol sobirà, el 30% al públic i el 30% restant al privat.

En declaracions a la premsa, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha explicat que el núvol sobirà emmagatzemarà dades de la ciutadania vinculades a serveis com La Meva Salut, les activitats econòmiques o les llicències ambientals.

A més, aquest ‘cloud’ podrà allotjar dades crítiques, com les dels Mossos d’Esquadra, que fins ara estaven en el núvol privat per tenir més protecció, i dades que necessiten navegar ràpidament, com les de trànsit, que fins ara estaven al núvol públic.

Un cop estigui en funcionament, l’empresa adjudicatària posarà a disposició la infraestructura tant a entitats públiques com privades.

El projecte de núvol sobirà s’emmarca en l’Estratègia d’Autonomia Tecnològica de la Generalitat de Catalunya (ESTRATEC), un full de ruta que avui aprovarà el Consell Executiu per reforçar la sobirania digital, reduir dependències tecnològiques externes i incrementar el control sobre les dades i les infraestructures públiques.

Ubicat a Catalunya

La infraestructura estarà ubicada físicament a Catalunya. Serà el proveïdor el que s’encarregui d’escollir el centre de dades concret, i en podrà triar un de ja existent.

Dalmau ha situat la iniciativa en un context de competència tecnològica entre els Estats Units i la Xina i ha afirmat que Catalunya vol “fer un pas endavant” en sobirania digital. Segons el conseller, la licitació és “la iniciativa més ambiciosa” impulsada pel Govern per garantir que les dades estiguin en una infraestructura situada a Catalunya.

Estratègica tecnològica de la Generalitat

L’Estratègia d’Autonomia Tecnològica de la Generalitat (ESTRATEC), que el Govern aprovarà aquest dimarts inclou vint mesures per reduir dependències tecnològiques externes i reforçar el control sobre les dades, les infraestructures i els serveis digitals públics.

Entre les mesures hi ha el desenvolupament de plans de continuïtat alternativa per als centres crítics, la implantació del projecte d’anell quàntic i el desplegament de centres de processament de dades, a més de projectes com la gigafactoria de Móra la Nova.

L’estratègia aborda el conjunt de l’ecosistema tecnològic públic, des de la connectivitat i la computació fins a les plataformes i les aplicacions. Actualment, l’administració catalana se sustenta actualment en més de 8.000 quilòmetres de fibra òptica, unes 470 torres de comunicacions i més de 370.000 ordinadors, entre altres paràmetres.