Inaugurada la Casa Macià a Prats de Molló amb presència de Pujol, Puigdemont i Aragonès

La Casa Macià ha obert les portes aquest diumenge a Prats de Molló (Catalunya del Nord) com a espai de "cultura i memòria" cent anys després dels Fets de Prats de Molló. L'antiga Vil·la Denise, des d'on Francesc Macià i el seu estat major van preparar un complot per intentar enderrocar la dictadura de Primo de Rivera s'ha restaurat gràcies a la feina de més d'un centenar de voluntaris. La inauguració ha reunit més de 500 persones, entre les quals els presidents Pujol, Puigdemont i Aragonès. El nou espai expositiu inclou documents originals i explica, a través d'un audiovisual, els esdeveniments. "És un final i un principi", ha assegurat el president de la Fundació Casa Macià, Lluís Puig.

Els Fets de Prats de Molló van ser un intent d'invasió armada impulsada per Francesc Macià el 1926 per fer caure la dictadura de Miguel Primo de Rivera, instaurada tres anys abans, i proclamar la República Catalana. Des de l'exili, Macià va organitzar una operació que preveia entrar dues columnes de voluntaris a Catalunya, que confluirien a Olot. Allà, ocuparien la ciutat i la convertirien en el punt de partida d'un aixecament popular contra el règim.

La conspiració, però, es va descobrir abans que es pogués posar en pràctica. El 4 de novembre de 1926, la gendarmeria francesa va detenir Macià i diversos membres del seu estat major a la mateixa Vil·la Denise. Els dirigents van ser jutjats a París el gener del 1927.

Més de sis anys treballant

La recuperació de l'immoble és fruit de gairebé sis anys de feina. Més d'un centenar de voluntaris s'han implicat en la restauració de la casa, la recerca de documentació en arxius d'arreu d'Europa i Amèrica i la creació dels materials expositius. En total, el projecte ha comptat amb la participació d'unes 350 persones voluntàries.

El president de la Fundació Casa Macià, Lluís Puig, ha definit la inauguració com "el final d'una etapa apassionant" de sis anys de feina, però també com "el principi" d'una fase per incentivar la recerca i donar a conèixer aquesta part de la història de Catalunya.

Puig també ha establert un paral·lelisme entre l'exili de Macià després dels fets de Prats de Molló i el que han viscut els líders independentistes. Ha reivindicat que, malgrat les diferències de context, el fet que ells hagin pogut tornar és "una victòria judicial per damunt de l'empresonament i la persecució". "Avui dia l'exèrcit és l'associació civil. Sense armes, que es manifesta", ha afirmat.

Per la seva banda, l'alcalde de Prats de Molló, Claude Ferrer, ha destacat la importància de la Casa Macià per la memòria col·lectiva del municipi. "És la nostra història, és la nostra memòria i també la nostra cultura", ha dit. Ferrer ha defensat que l'espai es transformi en un lloc d'estudi i divulgació i ha assegurat que també suposa una oportunitat de desenvolupament econòmic per la població.

"L'exili i la presó són realitats que romanen"

Un dels moments centrals de la jornada ha estat l'homenatge als conjurats i als seus familiars, que se'ls hi ha entregat una placa d'homenatge. L'acte ha comptat amb representants institucionals. Per una banda, la consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha afirmat que la figura de Macià i els fets de Prats de Molló representen els valors de la democràcia, la cohesió social, la cultura i la llengua catalana. També ha reivindicat el poble com a símbol dels vincles entre la Catalunya del Nord i la del sud.

En la mateixa línia, el president el Parlament, Josep Rull, ha defensat que la casa no només és "un testimoni arquitectònic del passat", sinó un espai per connectar amb els ideals de les persones que van participar en els fets. Rull ha reivindicat el compromís dels conjurats, que van assumir "riscos personals" en defensa de les seves conviccions i de les llibertats de Catalunya.

El president del Parlament també ha insistit en la necessitat de reconèixer Catalunya del Nord com a part del Principat. Rull ha aprofitat l'acte per alertar que l'exili i la presó són realitats que "romanen" i ha recordat que el Parlament de Catalunya ha estat tancat en tres ocasions: després dels fets del 6 d'octubre del 1934, durant la dictadura franquista i arran de l'aplicació de l'article 155. "No ho oblidem mai", ha conclòs.

També ha pres la paraula el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, que ha descrit l'espai com un lloc que "parla de resistència, exili, solidaritat i perseverança. De la capacitat d'un poble per mantenir viva la seva identitat al llarg del temps malgrat les complicacions". En el seu discurs, Nicolas Garcia, vicepresident del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, ha defensat "més que mai" el català i la necessitat de treballar conjuntament amb Catalunya, i ha posat com a bon exemple la Casa Macià.

A la jornada inagural també hi era present la presidenta del parlament, Carme Forcadell i el vicepresident del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, Nicolas Garcia. A partir d'ara, la Casa Macià vol ser un espai per acollir activitats culturals i de memòria impulsades per la Fundació i altres entitats, i es podrà visitar a demanda. La voluntat és que sigui un punt de referència per conèixer i divulgar els fets de Prats de Molló i el seu impacte en la història de la política catalana.