De buscar alienígenes a animar tertúlies conspiranoiques: la mutació d'Iker Jiménez

En el llindar entre l'entreteniment i la informació, Cuarto Milenio, presentat per Iker Jiménez, ha construït des del 2005 un espai televisiu reconeixible dins de Cuatro a partir de relats sobre misteri, fenòmens paranormals i teories conspiranoiques. Horizonte, estrenat anys després, va traslladar part d'aquest mateix enfocament narratiu a la conversa sobre actualitat política i social, incorporant debats i lectures de la realitat que han estat assenyalades constantment per amplificar interpretacions especulatives o conspiratives.

El programa també ha donat veu a figures vinculades amb la ultradreta i ha difós rumors desmentits per verificadors, com el del pàrquing de Bonaire. Entre les polèmiques recents més destacades es troba la intervenció de José Félix Ramajo, després de l'atac a Hezbollah: va qualificar als països veïns d'Israel com a “purs terroristes, escombraries humanes que haurien de ser exterminades”, sense que es registressin objeccions al plató.

Les dades recents confirmen l'estabilitat d'un format que porta 20 anys en antena: diumenge passat, Cuarto Milenio va signar 6,9% de share i 701.000 espectadors i dijous Horizonte va anotar un 10% i 729.000, segons Barlovento. El d'Iker Jiménez és un dels formats més longeus de la televisió a Espanya, amb més de 20 temporades i una trajectòria d'audiència destacada per a una franja nocturna. 

En diversos moments de la seva història Cuarto Milenio ha superat la mitjana d'audiència de la seva cadena, arribant a depassar el 13% de quota de pantalla i prop del milió d'espectadors en alguns episodis. Però els números no expliquen res per si sols i la clau pot estar en una cosa menys mesurable i més contemporània: com consumim informació quan la realitat es torna soroll.

L'actualitat com a combustible

Pablo Hernández Escayola, coordinador d'investigacions de Maldita.es, explica que "la desinformació s'adapta al que s'està parlant, i no a l'inrevés". Destaca el poder de l'actualitat sobre la dispersió de desinformació: "Quan passa una cosa molt rellevant que té tothom pendent al país —Veneçuela, Adamuz o l'Iran, per exemple— els rumors i les fake news es multipliquen". La seva tasca d'investigació li ha permès constatar que, "encara que hi ha temàtiques que són recurrents -sovint relacionades amb declaracions polítiques-, la desinformació beu de l'actualitat i té molt a veure amb l'escenari en què es mou".

En altres paraules, la desinformació adapta el seu discurs a l'idioma que parla la gent. L'investigador de Maldita destaca que durant els incendis forestals de l'estiu passat, que van cremar milers d'hectàrees a Espanya, van augmentar notablement els rumors relacionats amb el canvi climàtic.

Un exemple recent ho il·lustra amb claredat: durant l'atac dels Estats Units i Israel a l'Iran, es va viralitzar en xarxes la idea que una fotografia difosa per l'Agencia EFE no corresponia als bombardejos, sinó a un atemptat ocorregut anys abans a Kabul. L'afirmació es va propagar ràpidament en X i altres plataformes, abans que les verificacions posteriors confirmessin que la imatge sí corresponia a l'atac recent.

L'episodi mostra com, en moments d'alta sensibilitat informativa -catàstrofes, emergències, moments d'incertesa- el preliminar, el plausible i el confirmat competeixen en temps real i, de vegades, l'agenda pública es contamina amb rumors que circulen més ràpid que les dades oficials.

L'efecte cascada

En aquest sentit, Hernández Escayola descriu els efectes que un programa de televisió, diari, agència o mitjà, difonguin dades falses o sense contrastar. "Les xarxes socials tenen un abast determinat, que està relativament delimitat a un públic concret que ja consumeix aquest tipus de continguts", però quan aquests missatges salten als mitjans més tradicionals, arriben a un públic nou que no necessàriament ha estat exposat a aquest format.

"El problema és que aquí guanyen viralització i comencen a assolir audiències noves. Es produeix un efecte cascada: com més persones el reben i el comparteixen, més gran és aquest efecte d'amplificació". Així, "un contingut que potser s'hauria quedat en xarxes, acaba arribant molt més lluny i fent més difícil la seva verificació".

El rumor i la rectificació

En la mateixa línia, després del cas del vídeo del bombardeig a una escola femenina a l'Iran —que la IA Grok de X va qualificar erròniament com a fals—, el Consell de Redacció d'EFE va publicar un comunicat criticant que "la rectificació posterior no va tenir el mateix abast que l'acusació inicial".

D'aquest mecanisme —la facilitat amb què un missatge s'instal·la en la conversa pública abans de ser comprovat— també en té responsabilitat la televisió. Durant la DANA de 2024, es va difondre el rumor que a l'aparcament del centre comercial Bonaire hi havia nombroses víctimes. Iker Jiménez es va fer ressò a les xarxes socials i a Horizonte d'informacions que apuntaven a la possible presència de "molts cossos". El presentador va escriure a X: "Al pàrquing de Bonaire hi ha molts cossos, molts cossos. Molts" i es va viralitzar ràpidament. Però les inspeccions posteriors van confirmar que no hi havia morts a l'interior del pàrquing i el director general de la Policía ho va desmentir públicament.

Hi va haver rectificació i, després de la polèmica, el programa d'Iker Jiménez va llançar a X un vídeo amb la seva versió dels fets que va aconseguir uns 3 milions de visualitzacions en 12 hores, reflex de l'enorme atenció que va generar l'episodi. La polèmica fins i tot va tenir conseqüències comercials i ING va retirar la seva publicitat d'Horizonte i Cuarto Milenio al novembre de 2024, al·legant la controvèrsia generada entorn de la cobertura de la DANA.

La "veritat il·lusòria"

Sobre aquest fenomen, l'investigador de l'agència pionera en fact-checking i lluita contra la desinformació a Espanya esmenta el que es coneix com a "efecte de veritat il·lusòria". "Si escoltes moltes vegades alguna cosa, és més fàcil que t'ho creguis perquè t'acostumes a sentir-ho i el teu cervell ho processa més ràpid", explica. "És una qüestió d'economia de l'esforç: com millor encaixa una idea en el meu marc, més fàcil és de processar".

També és un biaix cognitiu que fa que les persones percebin la informació repetida com a més plausible, independentment de la seva veracitat real. "Si a més ho escoltes de diverses fonts, genera una il·lusió de credibilitat: sembla correcte perquè el teu cervell ja ho coneix, i això et genera una sensació positiva", conclou el coordinador de Maldita.

El biaix de confirmació

L'investigador assenyala la satisfacció que ens genera tenir raó: "Processar una cosa que encaixa en el propi marc és molt més fàcil que processar una cosa que et trenca els esquemes i t'obliga a esforçar-te per encaixar-ho. Des del punt de vista del professional, és molt més complicat desmentir rumors en el públic que ja està convençut".

En aquest punt, cal destacar el que es coneix com a "biaix de confirmació". En paraules Hernández Escayola: "És molt més difícil que et cregui algú que està rebent la desinformació si aquest fake encaixa amb la seva opinió".

Al voltant d'aquesta qüestió, el coordinador d'investigacions de Maldita assenyala: "El perill no està únicament en la falsedat, sinó en la repetició". "Com més es repeteix un missatge fals, més probable és que la gent l'accepti com a verdader i aquest fenomen es potencia quan el contingut desperta emocions intenses i és difós per canals de gran abast". En aquest sentit, formats televisius amb una audiència consolidada poden tenir un paper rellevant en la circulació d'aquestes hipòtesis.

El motor emocional dels rumors

La viralització de missatges tendeix a premiar el contundent i l'emocional i, sobre aquest tema, Pablo Hernández Escayola assenyala que "tendeixen a ser emocions negatives com por o indignació". Afegeix: “Per exemple, en contextos de crisi internacional, els continguts que et porten a alarmar-te, tenir por o emocionar-te solen ser els més virals”. En aquest tipus d'informacions, és molt habitual trobar típiques expressions alarmistes com "Atenció!", "Bombazo!", "Terrible!" o "Impressionant!": "S'usa aquest disseny en continguts fake perquè contribueix a la viralitat".

En paraules de l'investigador: "Té sentit perquè si una informació desperta por o alarma, l'impuls immediat sol ser compartir-la: per alertar la família, avisar els amics, etc". I si a més confirma una sospita prèvia o alimenta la indignació, la difusió s'accelera.

Hernández Escayola assenyala que "es comparteix amb els qui pensen igual com una forma de reafirmació —"Veieu? Teníem raó"— i també amb els qui no, com a prova que un tenia raó". En la seva experiència en la lluita contra la desinformació, "són reflexos humans, reaccions gairebé automàtiques".

Solucions senzilles a problemes complexos

En aquest punt, el cas d'Iker Jiménez resulta il·lustratiu. Al llarg dels anys, el programa ha donat espai a narratives que formen part de l'imaginari conspiratiu contemporani —com els chemtrails, els albiraments d'OVNI o el cas de les cares de Bélmez—: fenòmens que han estat àmpliament desmentits per la comunitat científica.

Ambdós formats s'han convertit en un cas d'estudi sobre la circulació de teories de conspiració en un ecosistema mediàtic on la frontera entre curiositat, debat i verificació no sempre és nítida. En el mateix marc narratiu, Hernández Escayola explica: "Sovint, l'origen de la desinformació parteix de proposar solucions senzilles a problemes més complexos". L'investigador revela una regla per detectar la desinformació: "Atura't a pensar, perquè si sona massa bé, el més probable és que no sigui cert".

Baixar el ritme de la immediatesa

El portaveu de Maldita deixa una reflexió: "El context actual enfronta diversos reptes, entre ells produir informació de qualitat en un suport com les xarxes socials, que valoren la immediatesa, la brevetat i la viralitat sobre l'anàlisi". En aquest escenari, els mitjans es mouen en una tensió permanent entre explicar ràpid el que passa i entendre bé el que està passant.

Casos com els de Cuarto Milenio i Horizonte mostren fins a quin punt la frontera entre curiositat, debat i verificació es pot desdibuixar quan els formats televisius donen cabuda a relats conspiratius o interpretacions sense prou suport empíric. En un entorn mediàtic que premia les explicacions ràpides i les narratives rotundes, aquesta barreja pot contribuir a fer que la conversa pública confongui fets contrastats amb especulacions. En aquest sentit, el repte per a l'ecosistema informatiu no és només desmentir els rumors quan apareixen, sinó sostenir espais on la informació pugui contextualitzar-se i entendre's abans de convertir-se en soroll.