Es busca culpable però ningú mira les plataformes: així van actuar Meta i TikTok durant la crisi de Ceuta

Mentre la mirada s'ha concentrat al Marroc, en la pressió migratòria i en el reforç de la frontera, una peça decisiva de l'emergència humanitària a Ceuta ha quedat en un segon pla: les xarxes socials. Va ser allà on van circular els rumors, es van difondre les falses promeses i, segons els experts consultats per Público, es van organitzar part de les convocatòries que van acabar portant a milers de persones fins a les portes de la ciutat autònoma.

La idea que la frontera estava oberta o que n'hi havia prou amb creuar nedant per poder quedar-se a Espanya va arribar a les pantalles de desenes de milers de persones que buscaven una oportunitat per arribar a Europa. WhatsApp i Facebook es van convertir en alguns dels principals canals de difusió d'aquests missatges i la desinformació es va creuar amb la permissivitat de les autoritats marroquines els dies 30 i 31 de juliol fins a acabar conformant el còctel perfecte que va desembocar en la arribada de 70.000 persones a Ceuta.

La mobilització, no obstant, no va sorgir del no-res. Part dels missatges que van circular aquells dies feia setmanes que es gestaven a les xarxes. Cal remuntar-se al 8 de juliol, data en què el Tribunal Suprem va dictar una sentència que deia que no podien aplicar-se devolucions en calent a les persones que entressin nedant a Ceuta o Melilla. A Facebook es va difondre que aquesta sentència garantia que aquells que entressin nedant tenien permesa la seva estada a Espanya. Això era una faula ja que en realitat només vol dir que la seva possible expulsió s'ha de fer sota el procediment ordinari de devolució.

Iago Moreno, sociòleg per la Universitat de Cambridge, explica que WhatsApp i Facebook van tenir un paper especialment rellevant perquè són dues de les plataformes més utilitzades al Marroc i on va córrer aquest rumor. A partir d'aquí, la informació va començar a desplaçar-se entre grups i perfils marroquins, acompanyada de comentaris que animaven els joves a intentar l'encreuament. Segons Maldita.es el 60% de les publicacions analitzades sobre aquest assumpte van ser compartides el mateix dia, el 30 de juliol, precisament quan van començar a produir-se les arribades massives a Ceuta. La informació es va moure també a altres xarxes com Instagram i TikTok que, segons l'expert en desinformació Marcelino Madrigal, al costat del missatge que no es podia expulsar als qui creuessin nedant, van aparèixer altres notícies falses com que Espanya necessitava treballadors o que els qui tinguessin un títol educatiu podrien quedar-se.

És important recalcar que aquests migrants fugien de la falta d'oportunitats, la pobresa, la persecució o la repressió. Alguns, a més, havien recorregut ja bona part del continent africà a la recerca d'una oportunitat per arribar a Europa, de manera que s'aferraven a qualsevol possibilitat que els permetés arribar al seu destí.

Encara que per a Moreno no es tracta només d'una arribada improvisada des de les xarxes. "Hi ha molts indicis que apunten cap al Marroc, entre altres raons perquè les autoritats marroquines disposaven de capacitats per supervisar els espais digitals en què s'estaven organitzant aquests moviments", apunta l'expert. El sociòleg recorda que aquestes capacitats ja havien estat utilitzades durant les protestes de l'anomenada Generació Z, que també van recórrer a tècniques de mobilització digital que el mateix règim va censurar.

No obstant això, insisteix, que hi ha una responsabilitat molt més clara i demostrable: el de les pròpies plataformes. "El problema no és només qui va crear o va difondre la convocatòria, sinó que els sistemes de control de les xarxes no van actuar com haurien davant d'uns continguts que, com s'ha vist, podien tenir víctimes mortals", sosté, en recordar que 145 migrants han perdut la vida intentant arribar a Ceuta aquest 30 i 31 de juliol.

"El control de Meta aquell dia no estava funcionant com havia de funcionar i hi va haver un desistiment de funcions en l'anàlisi d'aquestes xarxes. Al final, l'única responsabilitat que podem provar és la de les plataformes i és, curiosament, aquesta la que no s'està discutint", afegeix.

Moreno lamenta que, malgrat els anys de debat en els diferents països sobre la necessitat de regular unes tecnologies que poden exposar als menors a trastorns de conducta alimentària, noves formes d'assetjament i violència, en aquest cas amb prou feines hi hagi hagut discussió sobre el paper d'aquestes plataformes. "Aquestes plataformes han servit per empènyer a milers de menors a posar en risc la seva vida creuant la frontera", denúncia.

La convocatòria del 15 d'agost

Després de l'arribada de 70.000 persones durant els últims dos dies del mes de juliol a Ceuta, aquella primera experiència va ser la que va encoratjar una segona entrada, segons expliquen els experts, en comptar amb un relat digital ple de vídeos dels que havien aconseguit creuar que es van barrejar amb falses promeses i rumors.

En els grups de WhatsApp i Facebook als quals han tingut accés mitjans de verificació de dades com Maldita.es o VerificaRTVE, els migrants s'organitzaven per planejar aquesta nova arribada. Als xats es parlava fins i tot de detalls logístics sobre com arribar sense saber nedar, què portar o com evitar els reforços policials. A més també hi havia un mercat real on s'oferien serveis de llanxes, motos aquàtiques o bots inflables per arribar a Ceuta. "No hi havia un moviment d'ajuda per creuar, el que hi havia en realitat era un espoli, un mercadeig on només es buscava guanyar diners", apunta Madrigal.

Aquest tipus de missatges generen moltes interaccions a les xarxes socials -el que es tradueix en beneficis per a les pròpies plataformes-. Els algoritmes de les pròpies també estan dissenyats per retenir l'atenció de l'usuari i quan un vídeo d'aquest estil genera molts comentaris compartits o es veu fins al final, el sistema assumeix que és interessant i l'empeny als mòbils de centenars de milers d'usuaris.

Perquè un contingut d'aquest tipus no segueixi circulant sense control existeixen els moderadors, és a dir, els encarregats de detectar quan un vídeo o missatge no segueix les regles de la plataforma bé sigui per induir a conductes perilloses, ser una bola o un delicte d'odi. Aquí el problema està, segons expliquen els experts, en què les companyies estan reduint la seva plantilla. "Històricament Meta feia poca moderació, però des que va arribar el senyor Trump la instrucció és molt clara: s'acaba amb els moderadors. Ells argumenten que és per llibertat d'expressió, quan en realitat és per estalviar costos i, per descomptat, per augmentar els seus propis beneficis", apunta l'expert, que recorda que fa uns mesos es va acomiadar a tot un departament de moderadors de Meta a Barcelona.

Una problemàtica que va en augment perquè els pocs equips que queden només parlen anglès. "En aquest cas i altres similars hem vist que es produeixen problemes perquè no hi havia gent que estigués moderant els continguts en un altre idioma que no fos anglès", assenyala Moreno.

"Les xarxes socials abans ens permetien comunicar-nos i, a canvi, es quedaven amb les nostres dades. Ara es queden amb les nostres dades i el que ens permeten és que ens odiem, que ens odiem profundament, perquè passem hores insultant-nos els uns als altres mentre ells fan caixa", manifesta Madrigal.

Meta i TikTok van activar un protocol després de les arribades

No obstant això, el passat 15 d'agost l'escenari va ser molt diferent al que vam veure el 30 i 31 de juliol. L'alerta davant la possibilitat d'una nova entrada massiva va portar a la Unió Europea, Meta i TikTok a establir un canal ràpid d'intercanvi d'informació i cooperació amb verificadors de fets per tractar de detectar i frenar els continguts relacionats amb la convocatòria.

Meta assegura a Público que va activar el seu Protocol de Política de Crisi (CPP) i va crear un equip intern multidisciplinari. "Tenim un equip monitoritzant la situació a Ceuta en temps real i eliminant contingut que violi les nostres polítiques, incloent contingut que ofereix, facilita o busca serveis de tràfic de persones", assenyala un portaveu de l'empresa.

La companyia afirma que els seus equips han eliminat contingut que incomplia les seves normes, inclosos diversos grups de Facebook i comptes d'Instagram, per vulnerar les seves polítiques sobre tràfic de persones, conducta odiosa i violència i incitació. A més, assegura que els seus socis externs de verificació de fets a Europa van treballar per identificar i desacreditar continguts que contenien desinformació. Per facilitar aquesta tasca, la companyia va establir un "esdeveniment de tendència" relacionat amb la situació a Ceuta, amb l'objectiu que els verificadors poguessin localitzar amb més rapidesa els continguts rellevants. Quan aquests verificadors determinaven que una publicació era falsa, Meta assegura que l'etiquetava com a tal i reduïa la seva distribució en el feed per limitar el seu abast.

La companyia també destaca la seva col·laboració amb el Codi de Conducta de la UE sobre Desinformació. En aquest context, assegura haver acordat un mecanisme millorat d'intercanvi d'informació i cooperació per reduir l'impacte de la desinformació en la crisi de Ceuta. Aquest mecanisme estableix un punt de contacte específic perquè els signants del codi, entre ells la Comissió Europea i els verificadors de fets, puguin assenyalar ràpidament continguts relacionats amb la crisi i adoptar mesures quan considera que incompleixen les seves polítiques.

Per la seva banda, TikTok Espanya assenyala a Público que a partir del 31 de juliol la plataforma ha mobilitzat un equip especial de seguretat com a part del seu protocol global per respondre a esdeveniments emergents. Segons expliquen, aquest equip especialitzat opera de forma contínua per fer seguiment de prop a les tendències regionals i mitigar les amenaces emergents en temps real, incloent possibles comportaments enganyosos.

La plataforma assegura que aplica normes estrictes contra els continguts que promoguin o facilitin el tràfic de persones o l'encreuament il·legal de fronteres, així com contra la desinformació perjudicial. Per fer-les complir, la plataforma combina tecnologia avançada de moderació amb equips especialitzats en seguretat encarregats de detectar i retirar comptes i continguts que vulnerin les seves normes.

"Quan un contingut no es pot verificar o mentre s'està realitzant el fact-checking, fem que no sigui elegible per a la seva recomanació en el feed per a tu, reduint així de manera significativa el seu potencial abast", explica la companyia.

A més del procedir de les xarxes, el Marroc va desplegar en aquesta segona ocasió els mitjans necessaris per impedir un nou intent massiu d'entrada en territori espanyol i fins i tot va vetar la presència d'EFE i RTVE mentre duia a terme càrregues per impedir l'entrada de migrants, la majoria d'ells subsaharians, a territori espanyol.