La burocràcia expulsa les entitats de base voluntària de les subvencions públiques: "Ens tracten com una empresa més, i no ho som"
Entitats com l'Ateneu de Memòria Popular o associacions veïnals denuncien que els requisits administratius i la necessitat d'aportar recursos per avançat les obliguen a competir en inferioritat de condicions amb empreses i grans associacions professionalitzades
Barcelona-
Una associació formada per voluntaris, sense personal administratiu i amb recursos limitats, pot acabar competint en una convocatòria pública de subvencions amb una empresa que disposa de professionals dedicats a preparar expedients, pressupostos i justificacions. Sobre el paper, totes les organitzacions parteixen de les mateixes regles. A la pràctica, però, la capacitat per complir-les no és la mateixa. És el problema que les entitats de base voluntària assenyalen davant d'un sistema que, denuncien, ha convertit l'accés als diners públics en un "laberint burocràtic" difícil d'assumir per a les organitzacions que funcionen fonamentalment gràcies al voluntariat.
El cas de l'Ateneu Memòria Popular n'és un exemple. Fa uns mesos, l'entitat va fer pública la seva decisió de no continuar amb una subvenció de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) -organisme de l'Ajuntament de la ciutat- que li havia estat concedida provisionalment. L'Ateneu considera que el procediment exemplifica un model que no té prou en compte la realitat de les associacions petites i que les obliga a competir amb estructures professionalitzades. "Ens tracten com una empresa, i no ho som. No disposem d'una estructura professional ni d'ingressos suficients per assumir determinades exigències", explica en declaracions a Públic Toni Coll, president de l'entitat.
La Federació d'Assocacions Veïnals Barcelona (FAVB) també denuncia que és una problemàtica que també afecta a les associacions veïnals federades formades per persones voluntàries. Ells, com a federació, disposen d'un equip tècnic professional.
Relacionat amb aquest tema
La dificultat és doble. D'una banda, hi ha la burocràcia: formularis, documentació, pressupostos, justificacions i tràmits que exigeixen temps i coneixements administratius. De l'altra, hi ha les mateixes condicions econòmiques de les convocatòries. En el cas que ha desencadenat la protesta de l'Ateneu, que ha renunciat a una subvenció ha renunciat a una subvenció concedida provisionalment per l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), l'entitat assenyala que havia d'aportar el 50% del cost del projecte. "No tenim capacitat per poder subvencionar el 50% dels 7.000 euros que demanàvem", explica Coll.
En declaracions a Públic, l'Institut sosté que l'Ateneu no va renunciar formalment a la subvenció, sinó que no va presentar la documentació que li havia estat requerida després de la resolució provisional. Segons l'ICUB, com que era el primer cop que l'entitat es presentava a la convocatòria, se li van demanar els estatuts, el NIF o CIF de l'entitat, el NIF de la persona sol·licitant i la inscripció en el registre corresponent. L'Institut assenyala que, si l'entitat hagués estat inscrita al fitxer general d’entitats ciutadanes, aquesta informació ja hauria estat disponible per a l'administració i no hauria calgut tornar-la a presentar.
Sobre aportar el 50% del cost, l'ICUB defensa que no és una condició específica imposada a l'Ateneu, sinó una previsió de la normativa municipal de subvencions que impedeix que l'ajut superi la meitat de la despesa del projecte. I recorda que l'Ajuntament de Barcelona abona la totalitat de la subvenció en el moment de l'atorgament i ofereix acompanyament.
Però per a les entitats el problema no es resol amb un equip d'acompanyament ni amb el pagament anticipat. El Consell d'Associacions de Barcelona (CAB) considera que el problema és el sistema, "que tal com està dissenyat, perjudica les organitzacions que no tenen estructura administrativa. Les subvencions hi són, però moltes entitats no tenen l’estructura per poder accedir-hi", explica en declaracions a Públic Miquel Àngel Aragon, director del CAB.
Relacionat amb aquest tema
L'Ateneu es troba precisament en aquesta situació. "Tots som voluntaris, i els tràmits poden arribar a ser prou complexos perquè l'organització es plantegi contractar ajuda externa. Però això també té un cost", lamenta Coll, que explica que moltes de les organitzacions que sol·liciten aquests recursos existeixen precisament gràcies al voluntariat i no disposen de diners per crear l'estructura professional que requereix demanar una subvenció.
El CAB alerta que les conseqüències van més enllà de les entitats que presenten una sol·licitud i no obtenen els diners. Hi ha organitzacions que directament decideixen no presentar-s'hi. I hi ha convocatòries que es resolen tan tard que les entitats no poden saber si rebran els diners fins que l'activitat ja ha acabat.
Relacionat amb aquest tema
El CAB considera que aquest efecte contradiu la mateixa funció que haurien de tenir les subvencions com a instrument de participació i foment del teixit associatiu. "La burocràcia ha de ser una eina per defensar els petits dels poderosos, no per ofegar els petits mentre els poderosos no s’ofeguen perquè tenen la capacitat de tenir tècnics que et fan els papers", apunta.
Davant d'aquest escenari, el CAB reclama procediments més senzills per a entitats de base voluntària perquè "la burocràcia i el necessari control dels diners públics no s'acabi convertint en una barrera per a la participació ciutadana". El Consell explica que el 2024 va aconseguir que el Consell de Ciutat aprovés un dictamen de millora de la política de subvencions i que un dels compromisos fos crear una convocatòria simplificada per a les entitats que sol·liciten menys de 1.000 euros.
Aragon va més enllà i critica que les mateixes convocatòries puguin estar obertes a empreses i associacions. El CAB assenyala que, en una de les convocatòries analitzades, tres dels cinc projectes que havien rebut els imports més elevats corresponien a empreses. Al mateix temps, però, els cinc projectes amb millor puntuació eren associacions, amb valoracions d'entre 9,6 i 9,4. Per al Consell, aquestes dades no impliquen que les empreses no hagin de poder accedir a subvencions, sinó que mostren la diversitat d'agents que conviuen dins d’un mateix sistema.
L'Ateneu Memòria Popular considera que aquesta equiparació és problemàtica quan es tracta d'entitats que han sostingut durant anys activitats que les institucions després han incorporat a les seves pròpies polítiques. En el cas de la memòria democràtica, l’associacionisme ha tingut un paper central en la recerca, la divulgació i la recuperació de testimonis i espais de memòria. "Fins ara no hi ha començat a haver un política estructural de memòria i les entitats són les que ho hem anat mantenint", afirma Coll.
Per això, l'Ateneu defensa que no totes les relacions entre l'administració i les entitats han de passar necessàriament per una convocatòria. Coll apunta als convenis com una possible alternativa en projectes que ja tenen una trajectòria consolidada. "Has de justificar el que fas però com a mínim no et fan competir amb altres entitats professionalitzades o empreses", assenyala.
Relacionat amb aquest tema
El Consell d'Associacions de Barcelona també planteja fórmules que permetin donar més continuïtat a determinades activitats. Posa com a exemple les festes majors de barri, en què l'Ajuntament i les entitats comparteixen l'interès que l'activitat es faci i en què sovint hi ha una trajectòria de molts anys. En aquests casos, defensa Aragon, es podria plantejar una convocatòria plurianual que evités repetir anualment tot el procediment.
La qüestió, però, topa amb un entramat normatiu difícil de moure. En aquest sentit, el CAB reclama una reforma del marc legal. Aragon recorda que la llei de foment de l'associacionisme aprovada el desembre del 2023 inclou un article, el 17, que considera que estableix un marc més adequat per a les subvencions dirigides a associacions. Segons el Consell, però, aquest marc no s'està aplicant a les convocatòries.
També hi ha pendent el desenvolupament d'una llei catalana de subvencions. Aragon matisa que no es tracta d'una norma ja aprovada, sinó d'un compromís inclòs en la llei de foment de l'associacionisme perquè el Govern el posés en marxa en un termini de dos anys. Però de moment està aturat.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.