La bretxa socioeconòmica entre l'alumnat català equival a tres cursos escolars de diferència: Equitat.org alerta de la "cronificació" de les desigualtats

L'Anuari de l'Educació a Catalunya 2026 alerta que les desigualtats socials s'han convertit en el principal obstacle per la millorar del sistema educatiu català. L'informe, impulsat per la fundació equitat.org, l'antiga Fundació Bofill, i fet públic una setmana després d'acabar un curs escolar marcat per les vagues dels docents, conclou que les escoles i els instituts continuen sense disposar de les eines, els recursos i el suport necessari per compensar les desigualtats socials. Aquesta situació, segons els autors, ha acabat provocant una "cronificació" de les desigualtats educatives que condiciona tant els resultats acadèmics com la qualitat del sistema.

L'edició d'aquest any ha estat dirigida pel catedràtic de polítiques educatives de la Universitat Pompeu Fabra, Francesc Pedró, amb experiència a la UNESCO i l'OCDE, i per l'especialista en desigualtats educatives Miquel Àngel Alegre. L'informe ha comptat amb la participació d'una cinquantena de professionals i experts del món educatiu i analitza quaranta indicadors comparats amb altres sistemes educatius internacionals.

Segons els responsables de l'Anuari, les conclusions acumulades durant dues dècades apunten sempre en la mateixa direcció: el sistema educatiu català no ha estat capaç de situar la lluita contra les desigualtats al centre de les polítiques educatives. Malgrat que els pressupostos destinats a educació han augmentat en els darrers anys, aquest increment "no s'ha traduït en una millora proporcional dels resultats perquè els recursos no s'han distribuït amb criteris suficients d'equitat ni d’eficiència".

L'informe assenyala que els centres amb més complexitat continuen sense rebre prou suport, que la burocràcia segueix absorbint una part important dels esforços dels equips docents i que moltes de les polítiques impulsades en els darrers anys s'han desplegat sense una planificació clara ni mecanismes d'avaluació que permetin mesurar-ne l'impacte.

Els autors consideren que la falta d'una estratègia estructural explica bona part de les dificultats que travessa actualment el sistema educatiu català i de les vagues de docents que han marcat el curs 2025-2026.

L'abandonament escolar prematur es manté en el 13,5%

Les dades recollides a l'Anuari mostren un estancament en diversos indicadors educatius. La graduació a l'ESO ha passat del 93% al 87% entre els anys 2020 i 2024, retornant als nivells registrats fa més d'una dècada. Paral·lelament, gairebé un de cada quatre joves que abandonen els estudis ho fan sense haver obtingut el títol de secundària obligatòria.

L'informe també evidencia la proporció d’alumnes de 15 anys escolaritzats al curs que els correspon per edat, continua estancada al voltant del 86%, mentre que l'escolarització als 17 anys tampoc millora. Igualment, la taxa d'abandonament escolar prematur es manté en el 13,5% i el percentatge de joves amb estudis superiors tampoc avança.

Pel que fa als resultats acadèmics, l'Anuari recorda que Catalunya va experimentar una important davallada entre el 2015 i el 2022 en les proves internacionals PISA. Tot i que aquesta tendència també es va produir en altres països, els responsables de l'informe remarquen que Catalunya ha reaccionat amb menys eficàcia que sistemes educatius com els d'Estònia, Irlanda, Finlàndia o el Quebec, que han prioritzat polítiques específiques de suport als alumnes més vulnerables.

Les proves catalanes de final d'etapa del 2025 reforcen aquest diagnòstic. Segons l'Anuari, encara no s'han recuperat els nivells previs a la pandèmia i ha augmentat el percentatge d'alumnat que es troba en els nivells més baixos tant en llengua catalana com en matemàtiques. Paral·lelament, la diferència de rendiment entre els alumnes d'entorns més afavorits i els més vulnerables continua sent molt elevada, fins al punt que l'informe calcula que equival aproximadament a tres cursos acadèmics de diferència.

Precisament, els responsables de l'Anuari insisteixen que el pes de l'origen social continua determinant les trajectòries educatives dels alumnes. L'alumnat amb menys recursos abandona els estudis gairebé set vegades més que el procedent de famílies amb més nivell socioeconòmic, una desigualtat que s'ha accentuat durant els darrers anys i que dificulta continuar reduint l'abandonament escolar prematur.

Al mateix temps, l'Anuari constata que les necessitats educatives han crescut molt més ràpid que els recursos disponibles. Actualment, més d'un terç de l'alumnat es troba en risc de pobresa o exclusió social, més d'un terç procedeix de famílies migrades i els alumnes amb necessitats educatives específiques s'han incrementat un 130% des del 2020. Aquest augment, expliquen els autors, respon a la millora en la detecció però també evidencia la necessitat d'adaptar el sistema a una realitat molt més complexa. Equitat.org denuncia que actualment hi ha un especialista per cada 888 alumnes vulnerables.

Un sistema educatiu infrafinançat

L'estudi també posa el focus sobre l'evolució del finançament educatiu. Tot i que el pressupost del Departament d'Educació ha augmentat un 33% en cinc anys, fins arribar a ser el Departament més finançat, la despesa continua representant només el 3,8% del PIB català, lluny tant del 4,5% de la mitjana estatal com del 6% previst per la Llei d'Educació de Catalunya. A més, Catalunya continua invertint menys diners per alumne que altres comunitats autònomes com el País Basc, Extremadura o Castella i Lleó.

Els autors remarquen, però, que el problema no és exclusivament de volum de recursos, sinó també de distribució. Argumenten que el sistema continua assignant els recursos principalment en funció del nombre d'alumnes i no de les necessitats socials o educatives dels centres. Aquesta situació impedeix reforçar aquelles escoles i instituts amb més complexitat i on les inversions podrien tenir un impacte més gran sobre els resultats.

Més recursos pels centres més complexos

Per revertir aquesta situació, l'Anuari defensa una aposta decidida per les polítiques d'equitat, especialment durant l'etapa de primària, que considera determinant per prevenir futures dificultats educatives. Entre les 17 propostes que planteja hi ha ampliar els ajuts econòmics a les famílies perquè incloguin hores de reforç escolar en grups reduïts, reduir les ràtios als centres més complexos, incrementar el nombre d'educadors socials i professionals d'atenció educativa, reforçar l'educació inclusiva i ampliar l'oferta de Formació Professional bàsica.

L'informe també reclama consolidar el finançament dels programes d'equitat, garantir beques per a tot l'alumnat vulnerable de l'etapa postobligatòria, desplegar les Zones Educatives amb una planificació estable i implantar mecanismes obligatoris d'avaluació de les polítiques públiques per assegurar-ne l'eficàcia.