Les biblioteques s'uneixen per primera vegada en un cicle de vagues a tot Catalunya: "Treballem fins a 11 hores diàries"

Després de mesos de reclamacions a Barcelona que no han arribat a cap acord, la indignació per la manca de reconeixement laboral i per la falta de personal a les biblioteques s'ha estès més enllà de la capital catalana. El proper 18 de setembre serà la primera data d'un cicle de vagues a tota Catalunya que es duran a terme periòdicament el que queda de 2026, amb jornades convocades pel 16 d'octubre, el 13 de novembre i l'11 de desembre, i amb reivindicacions molt similars a les de Barcelona.

"El 18 de setembre serà la primera vegada que ens unim diverses categories professionals d'administracions i territoris diferents que treballem a les biblioteques en una vaga general", destaca Laura Solà, portaveu de Biblioteques en Lluita, la plataforma que està aglutinant les reivindicacions arreu de Catalunya.

Solà destaca especialment aquesta feina de teixir xarxa que s'ha estat fent al llarg dels darrers mesos perquè els treballadors de les biblioteques són un col·lectiu "molt atomitzat". La portaveu sindical relata que en algunes biblioteques de pobles només hi ha un sol treballador, que no està organitzat amb el d'altres municipis, però sobretot, critica que el sector no té un conveni col·lectiu que els unifiqui. Aquesta és precisament la feina que ara s'està liderant des de Biblioteques en Lluita.  

La complexitat del sistema bibliotecari català explica en part l'evolució del conflicte. El sistema de biblioteques públiques a Catalunya, anomenat Sistema de Lectura Pública de Catalunya (SLPC), té un model de finançament compartit i força fragmentat, que també agreuja l'atomització dels seus treballadors. La llei distribueix les responsabilitats de gestió entre diverses administracions -Generalitat, Diputacions i Ajuntaments-. Aquesta situació no facilita que totes les biblioteques es trobin en les mateixes condicions de finançament i permet condicions laborals desiguals i disperses segons el territori i la categoria professional. Els ajuntaments, en última instància, tenen una bona part de la responsabilitat, però també una llei catalana antiquada, que és del 1993, n'agreuja la situació.

Solà indica a Públic que s'estan mantenint converses amb diversos partits de l'arc parlamentari i també amb la Direcció General de Drets Culturals, Creació i Biblioteques de la Generalitat. La portaveu del moviment creu que hi ha una bona predisposició per "posar fil a l'agulla" a la creació d'un conveni col·lectiu de sector. 

"No s'havia fet mai que ens havíem unit tots els treballadors del Sistema de Lectura Pública de Catalunya de diferents categories, administracions i territoris, i per això és tan important el procés que estem fent ara", destaca Solà. "La demanda bàsica, la primera de totes, és que se'ns identifiqui com a sector, per poder crear taules de diàleg i de negociació col·lectives amb les diferents administracions que financien o gestionen les biblioteques", indica.

Al darrera de Biblioteques en Lluita hi ha membres del sindicat de la CGT, que juntament amb la Intersindical, han estat qui ha liderat també la vaga indefinida de biblioteques públiques de Barcelona que ha convocat aquest dimarts, 1 de setembre, una manifestació a les 11h a Sagrada Família

Augmentar plantilla, reduir horaris, conciliació i reconeixement professional

La metxa s'ha encès a la capital catalana. El fet d'estar agrupades sota el Consorci de Biblioteques de Barcelona permet que hi hagi un major organització. No obstant això, Biblioteques en Lluita relata que els mateixos problemes es troben arreu de Catalunya. Els professionals reclamen el reconeixement professional d'una feina que no sempre es fa sota la categoria laboral que pertoca, més facilitat de conciliació i acabar amb horaris que s'allarguen per sobre de la jornada de vuit hores. També més contractació de personal, ja que ara les biblioteques treballen sota mínims. 

"Estem treballant fins a 11 hores diàries", critica Solà. La CGT denuncia que hi ha dies a la setmana que els obliguen a fer doble torn de matí i tarda, de manera que això afecta a la conciliació laboral. El sindicat també critica que en ocasions s'encadenen jornades laborals de sis o fins i tot set dies seguits.

Solà és directora de la biblioteca de Volpelleres, a les afores de Sant Cugat del Vallès, i destaca que tenen el mateix personal que fa deu anys, mentre que, segons el portal Idealista, la població del barri hauria crescut un 65%. "Ens han obert dues escoles i un institut, no para d'arribar gent i estem encantats, perquè estem identificats com un espai de cohesió social i dinamització de la comunitat, però es que ja no donem més de si", assegura Solà. 

A Barcelona, una de cada quatre biblioteques han hagut de tancar durant el mes d'agost per manca de personal, tot i tenir la funció d'actuar com a refugis climàtics. Com que la Generalitat no les considera un servei essencial, no en decreta uns serveis mínims obligatoris i per tant cada equipament obre si assoleix un llindar mínim de treballadors presencials. La plataforma Defensem Biblioteques Barcelona va criticar a Collboni "d'immobilisme", per no voler arribar a un acord abans del període estival.

Joan Felip, delegat de la CGT al comitè d'empresa del consorci de Biblioteques de Barcelona, assegura que la manca de personal a les biblioteques a vegades també en "compromet la seguretat". "A qualsevol biblioteca hi ha taules desateses i personal sota mínims. Això pot implicar riscos, tant per als treballadors com també per als usuaris", ja que les biblioteques són "un espai obert a tothom". 

Aquest accés lliure i gratuït a la cultura cal que s'adapti a cada realitat social, critiquen. "No només necessitem més gent, sinó que aquesta gent tingui perfils diversos per poder atendre realment la diversitat de cada societat on s'ubica cada biblioteca", afegeix Solà. "No té la mateixa realitat una biblioteca a Reus que una a la Mina i ara els estàndards que els regeixen són els mateixos", assegura. "Si estàs en un barri conflictiu, la conflictivitat està a dins. Si estàs en un barri on hi ha moltes famílies, les seves necessitats les tens a dins. Si estàs en un barri on hi ha molta immigració, també la tens a dins", relata la portaveu de Biblioteques en Lluita.

A la manca de personal i als problemes d'horaris i de conciliació s'hi afegeix una falta de reconeixement professional. "Ara som una espècie de navalla suïssa", es queixa Joan Felip. "Sovint es contracta a un tècnic auxiliar de biblioteca, que surt més barat, i se li assigna tasques de bibliotecari, o d'altres. Això és explotació laboral", critica el delegat de Barcelona. 

"Les biblioteques públiques hem crescut molt a nivell de tipologia de serveis", adverteix Solà. "Calen bibliotecaris, directors especialitzats, però també necessitem tècnics socioeducatius, perquè també fem tasques d'eliminació de la bretxa digital. Necessitem informàtics, i sobretot, administratius, perquè arrel de la llei de pressupostos del 2018, les direccions tenen una càrrega bestial a nivell de burocratització", assegura la directora de la biblioteca de Volpelleres. Tot això, emmarcat en una llei obsoleta de 1993 que no es reforma des de 1999.

Dècades sense actualitzar la llei de biblioteques i els estàndards

La llei del sistema bibliotecari català és de 1993, i el decret que en regula els serveis i els perfils professionals de les biblioteques públiques de 1999. Solà considera que la normativa ha quedat obsoleta després de més de 20 anys de transformacions socials, tecnològiques i culturals. "La societat ha evolucionat moltíssim. Els serveis que des de les biblioteques públiques estem donant també han evolucionat moltíssim, però les lleis que ens regeixen, les normatives i els estàndards no ho han fet", apunta. 

La CGT ha realitzat un estudi a Catalunya on es demostra que el creixement del personal de plantilla en els últims deu anys només ha crescut al compàs de l'obertura de noves biblioteques, i no per actualitzar la plantilla de les antigues. 

Segons dades del sindicat, de l'any 2014 a l'any 2025 es van obrir 74 nous equipaments, i ara hi ha un 19,42% més dels que hi havia al 2014. Correlativament, el personal de plantilla del Sistema de Lectura Pública de Catalunya va augmentar en el mateix període 390 treballadors, un 18,57% més que al 2014. No obstant això, el sindicat alerta que pel mateix període les hores d'obertura totals en biblioteques han augmentat un 26,69%, les sessions d'activitats culturals un 162,82%, les visites de grups escolars un 150% i les peticions de préstecs un 168,89%.

La conclusió de la CGT és que la plantilla ara ha d'assumir més tasques i amb més intensitat que fa deu anys enrera, i "atès que el dimensionament per centre és estructuralment més baix i les ràtios de pressió individuals s'han disparat", el sindicat "requereix un pla de xoc immediat d'ampliació de places per part de l'Administració".

Solà incideix en què el decret de 1999, on es diu quin personal ha de treballar a la biblioteca, amb quins estudis i a quina categoria, ja no és útil perquè en molts casos, fins i tot "les carreres que surten al decret ja no existeixen". Però remarca que, el que determina la quantitat de persones que ha de tenir un equipament són els estàndards de biblioteca pública de Catalunya, que són del 2008. En aquest cas, Solà critica que a banda de que també "estan obsolets, tampoc es compleixen", perquè només "són una recomanació". 

Solà conclou que "les administracions no han tingut, fins ara, la voluntat d'adaptar-se a la realitat, mentre que nosaltres estem constantment adaptant-nos a uns recursos de fa 20 anys, i ara estem en una emergència". No obstant això, es mostra convençuda que la creació d'un conveni de sector pugui ordenar i actualitzar una precarietat que es deu a estàndards obsolets, diverses administracions implicades i a un col·lectiu atomitzat.