L'altra cara de la Ryder Cup de golf: pluja de milions públics, turisme de luxe i impacte ambiental

La Copa Amèrica de Vela a Barcelona, els Jocs Olímpics d'Hivern al Pirineu... Propera parada: Caldes de Malavella (Selva) amb la  Ryder Cup 2031: Projecció internacional, turisme -de luxe- i retorn econòmic superior a la inversió pública. Són les mateixes promeses que es van fer quan es va anunciar el que havia de ser l'esdeveniment de l'any i un revulsiu per Barcelona: la Copa Amèrica. El resultat? Privatització d'espais públics, pressió sobre l'habitatge i increment de preus, feines temporals i precàries i una petjada ecològica elevada. 

És el patró que segueixen els grans esdeveniments -esportius i en general- que patronals, governs i el sector empresarial -sobretot el turístic- insisteixen a promocionar arreu del país. Semblava que el fracàs de la Copa Amèrica de Vela, tant en audiències com en retorn a la ciutat, seria un punt d'inflexió. Però l'aposta per la Ryder Cup, el gran esdeveniment mundial del golf, al complex Camiral Golf & Wellness, considerat el resort de golf número 1 d'Espanya, ubicat a Caldes de Malavella (la Selva), els perpetua encara més. 

Més enllà dels anuncis triomfalistes que rodegen el torneig, que té una audiència acumulada estimada de més de 600 milions d'espectadors i que pot atraure 250.000 visitants, t'expliquem l'altra cara de l'esdeveniment, que ha rebut el rebiug de col·lectius ecologistes i de pagesos, plataformes ciutadanes i formacions polítiques per la possible construcció d'un tercer camp de golf. 

Relacionat amb aquest tema

Denuncien els primers efectes de l'"espoli" veïnal provocat per la Copa Amèrica de Vela

Emma Pons Valls

Quan el 2023 es va començar a negociar la candidatura catalana, els propietaris del complex que acollirà la Ryder Cup volien aprofitar la competició per construir-hi un tercer camp de golf, un hotel i 185 apartaments de luxe, però aleshores, l'Executiu del republicà Pere Aragonès ho va bloquejar. Un informe tècnic de la Direcció General d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura assegurava que el tercer camp de golf, l'hotel i els apartaments xoquen de ple amb els planejaments vigents i la preservació del paisatge. 

L'informe subratllava que el projecte "és contrari als preceptes" tant del POUM de Caldes com del Pla territorial parcial de les comarques gironines, "que defensen que els sòls afectats per la proposta han de ser majoritàriament sòls no urbanitzats". Cal tenir en compte que el país estava en plena alerta per sequera, i un camp de golf requereix molta aigua per matenir-se. Aleshores, el Govern va donar per fet que la Ryder Cup no se celebraria a Catalunya.

Nova impuls amb el PSC al Govern

Amb el PSC al Govern, però, el projecte va agafar un nou impuls i, finalment, la 48a edició se celebrarà al Camiral Golf & Wellnes l'any 2031. La Generalitat assegura que no shi construirà cap nou camp de golf ni més xalets i que se'n garantirà la "sostenibilitat". Però les entitats ecologistes no ho veuen clar. L'Associació de Naturalistes de Girona manté més que mai el seu escepticisme amb aquesta competició esportiva. De fet, l'entitat assegura que ja s'ha aprovat l'ampliació del complex Camiral Golf & Wellness que preveu la construcció d'un llac artificial amb finalitats paisatgístiques, una hípica, instal·lacions esportives o una vinya amb celler.

Per a l'entitat ecologista això demostra que els organitzadors de la competició mantenen "un model de creixement en la mateixa direcció" que es tradueix en "més ocupació de sòl i més pressió sobre els recursos naturals". A més, els ecologistes retreuen que els responsables del Camiral i de la Federació de Golf insinuïn la construcció d'un tercer camp de golf com a mesura de pressió a les administracions, per tal que aquestes cedeixin i finalment donin el vistiplau a la construcció.

Relacionat amb aquest tema

Els informes d'impacte econòmic que avalen els grans esdeveniments generen escepticisme entre els experts

David Rodríguez

L'Associació de Naturalistes de Girona alerta que la construcció d'un tercer camp de golf posaria en perill els recursos naturals  de la zona i seria "una vulneració de l'acord signat amb la Generalitat". Per això, exigeixen al Govern que inclogui "clàusules vinculants" a l'aportació econòmica que farà "que prohibeixin de manera explícita qualsevol ampliació" del complex. Per altra banda, l'associació creu "essencial" reforçar la vigilància ambiental i hídrica per tal que no es facin servir pous ni es comprometin els aqüífers o els cabals ecològics. 

Un esdeveniment privat fet amb diners públics 

El pressupost total de la Ryder Cup anirà sobre els 140 milions, una part dels quals sortiran dels promotors privats, i la resta, de diverses administracions públiques. El Govern de la Generalitat hi que aportarà 30 milions provinents íntegrament de la taxa turística, segons va assegurar el conseller de la Presidència, Albert Dalmau.  

Així mateix, el Govern espanyol també finançarà l'esdeveniment a través de diferents partides. Una d'elles és de 26,2 milions que provindran del Consell Superior d'Esports. El Consell de Ministres també va aprovar una partida de 6,16 milions anuals a gastar entre el 2026 i el 2029 gràcies a un conveni entre el Consell Superior d'Esports, la Reial Federació Espanyola de Golf i la Ryder Cup Europe LLP. La Reial Federació Espanyola de Golf, que penja de l'Estat, també contribuirà amb 1,5 milions addicionals.

La tercera pota del finançament públic és la Diputació de Girona, que l'estiu passat va aprovar una partida de 6 milions per la Ryder Cup. 

Segons càlculs de Foment del Treball i la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona, l'esdeveniment tindrà un retorn de 1.300 milions. Una xifra lluny de l'impacte econòmic de l'última edició, celebrada a Roma el 2023, quan va ser de 260 milions. L'entitat ecologista denuncia que l'experiència d’altres grans esdeveniments mostra que els càlculs d'impacte "sovint són optimistes i no sempre tenen en compte costos indirectes o externalitats ambientals".