Alarma entre les ONG pel decret que prepara el Govern espanyol per accelerar expulsions a Ceuta: "És gravíssim"

El Govern espanyol ultima un Reial Decret-Llei per accelerar a Ceuta la tramitació de les sol·licituds de protecció internacional i els procediments de denegació, retorn i expulsió de persones migrants. L'esborrany, al qual ha tingut accés Público i que encara es troba en fase de negociació, planteja procediments més ràpids que, segons les organitzacions de drets humans, podrien reduir les garanties previstes en la legislació espanyola, el Pacte Europeu d'Asil i els convenis internacionals signats per Espanya.

Més d'una desena d'organitzacions de drets humans han alertat en un comunicat conjunt de les "fatals conseqüències" que, al seu parer, podria tenir la norma per al dret d'asil i la protecció dels drets humans. L'objectiu del Govern espanyol és agilitzar la resolució d'expedients i els retorns al Marroc mitjançant un procediment exprés. Ho justifiquen com una de les mesures extraordinàries adoptades després de la declaració, a l'agost, de la situació d'interès per a la Seguretat Nacional a Ceuta. Per tant, aquestes normes només serien aplicables a Ceuta i mentre romangui vigent aquesta situació extraordinària.

El Govern espanyol planejava aprovar el decret dimarts passat però el ministre encarregat del comandament únic a Ceuta, Ángel Víctor Torres, va assenyalar que el projecte encara no comptava amb "el vistiplau definitiu". Fonts de l'Executiu assenyalen a Público que planegen presentar-ho la setmana vinent probablement amb noves modificacions després del malestar social que ha generat conèixer aquest primer esborrany. Es tracta d'una norma que també ha aixecat crítiques entre els socis del Govern ja que, segons assenyalen fonts de Sumar, estarien intentant paralitzar la seva aprovació.

Amenaça al principi de no devolució

"El més greu és que aquest avantprojecte posa en dubte un principi bàsic del dret internacional, que és el principi de no devolució", sosté Javier Lucas, catedràtic emèrit de filosofia del dret i filosofia política. Aquest principi, recollit en la Convenció de Ginebra, impedeix retornar a una persona a un lloc on pugui sofrir persecució, tortura o danys greus.

L'esborrany assenyala que aquest principi "no podrà ser invocat en cas d'excepció o pèrdua del dret per perill per a l'ordre públic o la seguretat nacional", amb independència de la nacionalitat de la persona migrant. Així, podria expulsar una persona quan, per exemple, incorri en un "comportament violent" però també quan hagi participat en "tumults" o altres activitats sancionables administrativa o penalment per afectar l'ordre públic o la seguretat ciutadana.

"Aquest és un concepte jurídic excessivament ampli amb el qual poden donar-se diferents interpretacions, sobretot quan s'està acusant a aquests migrants de ser una amenaça o invasors. No pot utilitzar-se com un xec en blanc per considerar que qualsevol persona, fins i tot un menor o un sol·licitant d'asil, representa un perill", precisa De Lucas.

ACNUR recorda que les restriccions al dret de permanència no poden posar en risc el principi de no devolució. "Fins i tot quan existeixin motius relacionats amb l'ordre públic o la seguretat, han d'adoptar-se mesures que permetin realitzar l'avaluació individual de les necessitats de protecció sense posar a la persona en risc de persecució, tortura, tractes inhumans o degradants o altres danys greus", assenyala Paula Berranchina, portaveu de l'organització, a Público.

A més, el decret especifica que els qui hagin rebut una resolució desfavorable seran expulsats a països considerats d'origen segurs per la Unió Europea, entre els quals es troba el Marroc, malgrat ser considerat per organitzacions de drets humans com un país on s'incompleixen aquestes garanties. "Aquest problema ve del nou Pacte Europeu de Migració i Asil que recull al Marroc i altres països que ens respecten els drets humans com a assegurances. Sota aquest prisma, no hi ha pràcticament cap marroquí que es pugui acollir al dret a asil a Ceuta, tret d'alguns casos. Sobretot de menors i dones que puguin demostrar haver estat objecte de violència sexual o familiar, que hagin patit tortura o privacions de llibertat", assenyala el catedràtic a Público.

Planeja apartar ACNUR del procediment d'asil

Una altra de les garanties que retalla el reial decret en aquesta proposta és a la presència de l'Alt Comissionat de l'ONU pels Refugiats (ACNUR) en el procediment d'asil. Per primera vegada, no serà necessari l'examen previ per part de la Comissió Interministerial d'Asil i Refugi, encarregada d'estudiar els expedients i formular una proposta sobre les sol·licituds de protecció internacional. L'agència de l'ONU assegura a Público que ha conegut pels mitjans de comunicació que el Govern espanyol prepara aquesta reforma i assenyala que, de moment, no ha rebut informació oficial ni ha estat consultada. "Qualsevol modificació ha de preservar plenament les obligacions internacionals i europees en matèria de protecció de les persones refugiades i sol·licitants d'asil, així com les garanties del procediment de protecció internacional", assenyala ACNUR.

"És un fet gravíssim contra el Dret Internacional per l'absència de supervisió independent, dona menys garanties i un major risc que perfils vulnerables no siguin identificats ni protegits", denuncia l'associació Elín, present en el terreny a Ceuta.

Els riscos d'una tramitació accelerada

Mauricio Valiente, director general de CEAR, critica especialment que el text desvinculi el procediment de la sol·licitud de protecció internacional amb l'autorització per pertànyer al país. La legislació actual protegeix al sol·licitant enfront de la devolució o expulsió, mentre s'estudia el cas. No obstant això, en el cas de les persones que es troben a Ceuta, d'aprovar-se aquest text, podrien ser expulsats encara que no s'hagi resolt la seva petició. "Al final, si aquesta persona realment ha estat perseguida, la protecció internacional que pogués reconèixer-se-li posteriorment no tindrà cap mena d'eficàcia. La devolució fa que es trenquin les possibilitats de connexió amb la persona migrant en la immensa majoria dels casos", explica Valiente.

A més, si una persona no demana asil en els set primers dies des que s'acorda la seva devolució, no se li permetrà demanar-ho a posteriori, i per recórrer en els tribunals la decisió d'expulsió, només disposaran de cinc dies naturals des que rep la notificació per presentar un recurs contenciós-administratiu.

Quan els sol·licitants resideixin en centres d'acollida massificats, la resolució no se'ls notificarà en mà, sinó mitjançant un anunci al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), una circumstància que critiquen les ONG que estan sobre el terreny ja que consideren que pot ser complicat que les persones puguin veure a temps aquesta notificació ja que viuen sense accés regular a internet, no tenen un certificat digital i la majoria no parla espanyol per poder comprendre el seu contingut.

A més, el CEAR assenyala que els terminis tan curts també afecten el treball dels advocats a l'hora de poder estudiar cada cas i presentar un recurs. "Formalment es respecten la possibilitat de recurs i l'assistència lletrada, però materialment és molt difícil que puguin portar-se a la pràctica. El que veiem és que al final es pretén denegar al major nombre de persones i procedir a la seva expulsió", assenyala el director general de l'organització.