Així és el pla del Govern espanyol per limitar el negoci amb la sanitat pública: "La privatització és un problema de salut"

Durant dècades, la sanitat pública espanyola ha anat cedint terreny a la gestió privada. Ara, el Govern espanyol busca posar fre a aquesta deriva. Aquest dimarts, el Consell de Ministres ha aprovat un avantprojecte de llei amb el qual busca reforçar el control públic d'hospitals i centres sanitaris i vetar els models de concessió privada.

Així, l'Avantprojecte de Llei de Gestió Pública i Integritat del Sistema Nacional de Salut tancaria la porta a nous models concessionals com el que està operatiu a l'Hospital de Torrejón. Aquest centre es va veure embolicat en una polèmica, el desembre passat, després de filtrar-se àudios del CEO de Ribera Salud -empresa que gestiona l'hospital- en els quals donava instruccions per a allargar les llistes d'espera i prioritzar a pacients "rendibles".

La ministra de Sanitat, Mónica García, ha definit la mesura com un "triomf de la societat civil" que vol "protegir" i "blindar" la sanitat "de les urpes especuladores i privatitzadores". Si bé, al text encara li queda per davant un recorregut parlamentari complex, estant condicionat pels suports al Govern espanyol, el que podria dificultar la seva aprovació definitiva o diluir alguns dels seus elements més ambiciosos.

Després de fer-se públic l'anunci, han arribat les primeres reaccions. Mentre la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) ho considera "una glopada d'aire" per frenar la "privatització desbocada", la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ho ha criticat amb duresa i ha acusat el Govern espanyol de voler "acabar amb la sanitat madrilenya".

L'element central de la norma és la consolidació de la gestió directa com a modalitat preferent de prestació sanitària pública. Per a això, l'avantprojecte contempla la derogació de la Llei 15/1997, aprovada durant el Govern de José María Aznar, que va permetre l'entrada de fórmules de gestió privada en el Sistema Nacional de Salut i que ha servit de base legal a la majoria dels processos privatitzadors impulsats pels governs autonòmics.

Ayuso, que ha finançat el sistema de "lliure elecció" sanitària invertint milions d'euros destinats a cobrir deutes amb les empreses de la sanitat privatitzada -en la seva majoria del gegant sanitari Quirón-, ha denunciat que amb aquesta mesura, l'Executiu pretén imposar el seu model sobre la Comunitat de Madrid, amenaçant la col·laboració público-privada que, al seu judici, garanteix l'excel·lència sanitària i l'ocupació. "Volen acabar amb la Fundación Jiménez Díaz i dir-li als pacients que s'equivoquen en triar aquests hospitals", ha afirmat, alertant que la regió podria veure's empesa "a la revolució, a què res funcioni".

No obstant això, des de la FADSP porten anys alertant de les conseqüències de la privatització. El seu portaveu, Sergio Fernández, adverteix que aquest model "augmenta de manera exponencial els costos en l'atenció sanitària, deteriora els centres públics i deriva fons cap al sector privat", generant el que defineix com "el cercle viciós de la privatització". Al seu parer, l'impacte va més enllà de l'eficiència econòmica i es tradueix en un empitjorament de l'atenció sanitària i de la salut de la població. "Hi ha moltíssimes evidències que assenyalen que la privatització mata, és a dir, que augmenta la mortalitat evitable", afirma en conversa amb Público.

Fernández també posa el focus en el paper de les comunitats autònomes i recorda que el grau de privatització és desigual en cadascuna d'elles, situant a Madrid, Balears i Catalunya entre les regions amb major derivació de fons públics al sector privat. En aquest sentit, adverteix que sense un finançament suficient "és molt difícil potenciar l'atenció primària, incrementar el nombre de llits, millorar les condicions laborals dels professionals i frenar les privatitzacions".

El deteriorament de la sanitat pública, entenent com deteriorament l'infrafinançament i falta de polítiques públiques, forma part essencial de les polítiques privatitzadores fonamentalment del Partit Popular. Sent la privatització un dels problemes de salut pública més importants d'Espanya", denuncia.

Per la seva banda, la Central Sindical Independiente i de Funcionarios (CSIF) també ha defensat que els serveis privats en la sanitat han de limitar-se a casos puntuals com a complement quan l'atenció pública manqui de capacitat, i no han de convertir-se en un model integral d'assistència. El sindicat ha ressaltat que els serveis públics de qualitat són "fonamentals" i que "un sistema públic fort és la millor opció per a tots".

Transparencia, rendició de comptes i control públic

El model de concessió privada no deixaria d'existir, sinó que passaria a ser una excepció, permetent-se "quan no sigui possible la prestació directa, es garanteixi sostenibilitat financera i eficiència i es compleixin requisits de qualitat, continuïtat, accessibilitat i assequibilitat del servei", assenyala el Ministeri.

En el cas dels hospitals de gestió privada integrats a la xarxa pública amb una concessió vigent, com els del grup Ribera o Quirón, la llei no pot trencar el contracte però quan s'acabi impediria noves concessions i limitaria els concerts sanitaris a situacions degudament justificades i quan no hi hagi alternativa pública." No hi ha efecte retroactiu per no ser constitucional, però sí que es tanquen les portes a la seva expansió. A partir d'ara, aquests centres estaran sotmesos a una avaluació estricta i al mateix escrutini públic que un de gestió directa", sostenen fonts del ministeri de Sanitat.

La norma també prohibeix els contractes en què l'empresa privada s'encarrega de construir l'hospital i es queda també amb la gestió del centre. "El model de construir un hospital i explotar-lo 20 o 30 anys com si fos una autopista queda fora del sistema", asseguren les mateixes fonts.

L'avantprojecte aprofundeix en la transparència, la rendició de comptes i el control públic sobre la prestació de serveis sanitaris i fixa mecanismes per assessorar les institucions que abordin processos de reversió de la privatització. "Recuperar allò públic passa a ser una opció normal i segura, no una carrera d'obstacles jurídics", detallen.

A més de derogar la llei del 1997, l'avantprojecte modifica l'article 67 de la llei General de Sanitat del 1986 i introdueix una clàusula en la llei de contractes del sector públic per prioritzar entitats sense ànim de lucre en casos d'empat. Els concerts i contractes existents seguiran vigents fins al seu venciment, i s'aplicarà la nova normativa als procediments futurs.

Miguel Barrueco, catedràtic emèrit de Medicina de la Universidad de Salamanca i part de l'Associació en Defensa de la Sanitat Pública, assenyala a Público que la mesura és positiva però "caldrà veure el desenvolupament normatiu per comprovar si de veritat evita la persistència de portes a l'assistència privada".

Organitzacions de pacients i productes sanitaris

El Ministeri també reconeix per primera vegada a les organitzacions de pacients d'àmbit estatal com interlocutores davant l'Administració General de l'Estat, donada la inexistència prèvia d'un marc legal específic per a la seva participació institucional.

La norma garanteix també la seva "participació real" en els òrgans de governança del Sistema Nacional de Salut, defineix també els seus drets i preveu instruments específics com el Cens Estatal d'Organitzacions de Pacients, el desenvolupament serà objecte de regulació posterior. "Els pacients estaran presents en estratègies, plans, avaluació de tecnologies, investigació clínica i polítiques sanitàries. No al final del procés, sinó quan es pot decidir i canviar", apunta el Ministeri.

La mesura regularà també el procediment de finançament selectiu dels productes sanitaris en la prestació farmacèutica per a pacients no hospitalitzats, adaptant la fixació de preus d'aquests productes a les necessitats actuals del Sistema Nacional de Salut i prioritzant criteris d'eficiència, sostenibilitat i valor clínic. "Per primera vegada s'estableix un procediment transparent per decidir quins productes es financen i en quines condicions, només es pagarà amb diners públics el que aporta valor real en salut", assenyalen des de Sanitat.