Així és com l'algoritme d'X d'Elon Musk empeny els usuaris cap a posicions conservadores

Ja fa més de tres anys des que Elon Musk va adquirir la propietat efectiva de la xarxa social que encara molts usuaris coneixen com Twitter, tot i que el superric la va rebatejar com a X. No és aquest l'únic canvi. Al gener de 2023 va introduir la finestra "Per a tu", un mur o feed que mostra les publicacions de tota la plataforma per ordre algorítmic. Es tracta d'una alternativa a la finestra "Seguint", que ensenya cronològicament els tuits –ara posts – de les persones que segueixes. Un estudi que la revista Nature publica aquest dimecres mostra que la pàgina algorítmica empeny els usuaris a opinions polítiques més conservadores.

Les plataformes de xarxes socials han transformat "radicalment" la vida de les persones, justifica l'estudi consultat per Público. Els autors indiquen que "una part important i cada vegada més gran de la població mundial es connecta amb altres persones, s'entreté i aprèn sobre el món a través de les xarxes". 

La investigació ha estat duta a terme per un equip internacional d'economistes, politòlegs i científics socials. L'ha liderat Ekaterina Zhuravskaya, directora d'estudis de l'Escola d'Estudis Superiors en Ciències Socials (EHESS) de París, especialitzada en economia política i mitjans de comunicació.

L'abast polític de X –abans Twitter–

L'article cita una enquesta del Pew Research Center –un centre de recerca sense ànim de lucre–. Aquesta, publicada el passat mes de setembre, apunta que una quarta part dels adults nord-americans afirma que les xarxes socials són la seva principal font de notícies, i la meitat –el 53%– diu que, almenys en ocasions, s'informa a través d'aquestes plataformes.

Aquesta dada "s'ha de llegir amb cautela atesa la dificultat d'estimar amb precisió el nombre real d'usuaris actius en un entorn amb comptes falsos", declara al Science Media Centre (SMC) Espanya Belén Laspra, professora ajudant doctora al departament de Filosofia de la Universitat d'Oviedo. No obstant això, també posa en relleu que aquestes xifres ajuden a dimensionar l'abast de la investigació." Estem parlant de desenes de milions de ciutadans en una democràcia de 330 milions d'habitants", remarca.

La filòsofa incideix que la influència de la xarxa de Musk és més gran, ja que hi participen "periodistes, dirigents polítics i responsables institucionals, que traslladen el que passa allà a mitjans tradicionals, debats parlamentaris i altres xarxes". Per aquesta raó, els continguts de X "poden acabar marcant l'agenda pública general, fins i tot entre persones que no utilitzen directament la plataforma". Precisament per aquesta amplificació pot "tenir un pes polític considerable".

Diferències entre el 'feed' algorítmic i el cronològic

L'estudi de Nature consisteix en un experiment de camp independent amb 4.965 usuaris estatunidencs actius a X durant 2023. Els participants van completar enquestes abans i després dels experiments i van ser assignats aleatòriament per utilitzar el feed algorítmic o el cronològic durant aproximadament set setmanes. Els autors també van recopilar dades sobre el contingut del feed dels participants a través d'una extensió personalitzada del navegador web i van supervisar el comportament en línia dels participants.

Els resultats mostren que els usuaris assignats al feed algorítmic van interactuar més amb la plataforma, van adoptar prioritats polítiques més conservadores i van ser més propensos a seguir comptes d'activistes polítics conservadors. Els canvis es van veure especialment en prioritats polítiques, la percepció de les investigacions penals sobre Donald Trump i les opinions sobre la guerra a Ucraïna.

Per contra, el canvi dels usuaris del feed algorítmic al cronològic va tenir poc efecte en les seves opinions o en el seu comportament de seguiment. L'anàlisi del contingut del feed va revelar que l'algoritme mostrava publicacions més conservadores i activistes, mentre que relegava als mitjans de comunicació tradicionals L'exposició inicial a l'algoritme d'X té efectes persistents en les actituds polítiques actuals dels usuaris", afirmen els autors de l'estudi.

Un paper indirecte en l'agenda política

"Aquest treball és un advertiment rigorós sobre la plasticitat de les actituds polítiques enfront de l'arquitectura i disseny de les plataformes digitals", declara Celia Díaz Catalán , investigadora de l'Institut TRANSOC de la facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid (UCM).

Experiments a gran escala anteriors, inclosa una col·laboració amb Meta, van trobar poques proves que desactivar l'algoritme i tornar a un feed cronològic alterés les actituds polítiques dels usuaris. No obstant això, aquests estudis no van poder determinar si l'exposició primerenca a l'algoritme ja havia modelat les opinions polítiques. "A diferència d'altres estudis de Meta que només analitzaven l'apagat de l'algorisme, aquest disseny mesura tant l'efecte que produeix activar-ho, canviant de la manera cronològica de X a l'algorítmic, com en desactivar-ho. En aquest treball han pogut capturar la persistència de l'efecte generat pel mode algorítmic", destaca Díaz Catalán.

Els participants no van canviar el seu posicionament polític de manera radical. És a dir, es van continuar considerant demòcrates o republicans abans i després de l'experiment. Això apunta a una dretanització de les polítiques que recolzaria l'electorat progressista. I aquest fenomen no queda "confinat a l'entorn digital", adverteix Belén Laspra. La xarxa social d'Elon Musk "funciona com un node central de producció i circulació de discurs polític", de manera que les seves "dinàmiques algorítmiques es poden projectar indirectament sobre l'agenda mediàtica general". Això no implica "una transformació massiva de l'opinió pública, però sí que suggereix que l'arquitectura del sistema pot intervenir en un espai que té efectes més enllà dels seus usuaris directes".

La crispació política i les desviacions ideològiques

Aquests efectes han afectat especialment prioritats polítiques, percepcions de les polítiques penitenciàries, sobre Donald Trump i opinions sobre la guerra a Ucraïna, segons assenyala l'estudi. Díaz Catalán posa en relleu que els mesuraments de l'experiment van tenir lloc "en un any d'alta càrrega política als EUA, de manera que la magnitud dels efectes podria variar en contextos menys polaritzats o en altres països". Referent a això, Laspra coincideix que la investigació va tenir lloc en "un context polític específic" i un "període concret".

La filòsofa comenta que "en altres sistemes polítics, amb configuracions ideològiques diferents, la direcció de l'efecte podria variar". No obstant això, la investigadora de la UCM sí que destaca una constant trobada en l'estudi: "l'algoritme 'silencia' als mitjans de comunicació tradicionals, de manera que el buit l'omplen veus més radicals". En aquest sentit, la crispació política d'un context històric pot inferir efectes substancials: "Si en un país específic les veus més actives i polaritzadores són conservadores, l'algoritme les potenciarà".

L'estudi ofereix noves proves que els algoritmes de les xarxes socials poden influir de manera significativa en les actituds polítiques i que aquests efectes perduren fins i tot després d'eliminar la curació algorísmica. Els autors conclouen que els algoritmes influeixen no només en el que veuen els usuaris, sinó també en l'entorn polític en línia en què es mouen.