Les activitats extraescolars, les grans oblidades de les polítiques educatives

El manifest Aturem les sortides i les colònies suma ja l'adhesió de més de 1.350 escoles i instituts públics de Catalunya que aquest curs 2026-2027 deixaran de fer determinades sortides escolars i totes les colònies fins que "el Departament d'Educació no implementi millores reals, estructurals i efectives al sistema educatiu públic". La mesura és una de les accions que s'emmarca en el conflicte dels docents amb el Govern i ha permès reconèixer la importància d'aquest tipus d'activitats per al procés d'aprenentatge i desenvolupament dels infants i joves, però també les desigualtats que les travessen.

El lleure educatiu inclou tot el conjunt d'activitats adreçades a infants i adolescents organitzades fora de l'horari lectiu i/o del centre educatiu amb finalitats lúdiques i educatives: des d'esplais fins a activitats extraescolars esportives i culturals organitzades pels mateixos centres, per escoles de música, d'art o d'idiomes, entre altres.

Per què són importants les extraescolars?

La psicòloga social i orientadora Laura Serrano explica a Públic que les extraescolars "són fonamentals, perquè són un espai de socialització on infants i joves poden conèixer nous interessos i relacionar-se amb infants d'altres escoles i edats. A més, aporten riquesa a la vida i el desenvolupament dels infants".

Serrano exposa que totes les activitats extraescolars poden tenir beneficis, "les esportives i les més expressives com la música, el teatre i la dansa, són activitats amb una estructura molt diferent a la de l'escola que permet que l'infant o la persona jove es relacioni d'una manera que durant la resta del dia no pot fer. Que pugui moure's diferent i provar coses noves".

D'altra banda, les classes d'anglès, per exemple, són enteses més com a útils, però aporten aprenentatges. Serrano concreta com, per exemple, unes classes de reforç poden tenir molta importància per a un infant amb dificultats d'aprenentatge, perquè pot "permetre compensar el que a classe potser no té". Apunta que tot i els reconeguts beneficis, "en el temps de lleure hi ha moltes desigualtats" i que poden condicionar el desenvolupament dels infants

Desigualtats en l'accés

Les últimes dades de 2024 constaten el 83%, és a dir, cinc de cada sis alumnes assisteixen a una mitjana de cinc hores a la setmana d'extraescolars. La xifra general, però, amaga desigualtats. I és que 140.000 infants, un de cada tres en situació vulnerable, no participen en cap tipus d'activitat extraescolar. A més, segons explica la directora de l'Aliança Educació 360, Maria Truñó, "molts d'aquests infants si poden participar en alguna activitat és durant molt poques hores, durant molt pocs anys, i moltes vegades amb una oferta poc àmplia i de menys qualitat".

Les desigualtats en l'accés a activitats extraescolars són "moltíssimes", assegura Truñó, que en cita algunes: "socioeconòmiques, de gènere, de territori, ja que hi ha llocs on pràcticament no hi ha oferta o està molt lluny. També l'educació inclusiva ja que no totes les activitats extraescolars estan pensades perquè les puguin fer tots els infants independentment de les seves necessitats, i l'oferta d'activitats extraescolars per infants amb necessitats especials és molt més cara".

A més, exposa que també hi ha barreres intangibles "de caire informatiu i burocràtic. És a dir, no valorar aquestes activitats, i tenir dificultats amb els codis per accedir a la tramitació". Aquest és un dels eixos en què ha treballat l'Aliança Educació 360, que va ser impulsada el 2018 per l'actual Equitat.org, la Diputació de Barcelona i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya i que agrupa més de 400 entitats i institucions públics.

Segons Truñó, la iniciativa té l'objectiu d'aconseguir una "política que pugui garantir dues tardes d'extraescolars, especialment a infants en situacions vulnerables". I afegeix que aquesta proposta "és coherent amb la lluita contra la pobresa infantil". "Estem en un context en què més enllà de si tens fills o estàs en el món de l'escola, tothom està veient que tenim una emergència educativa i que cal fer un esforç de país per millorar la situació. Reivindiquem que quan parlem de millora educativa també hi ha d'haver aquestes extraescolars, perquè sinó, en el millor dels casos les escoles poden compensar les desigualtats, però si no treballes el fora escola, continuarà sent un espai on s'amplifiquen les desigualtats."

Per què no han servit les polítiques públiques?

Segons l'informe La universalització del lleure educatiu a Catalunya (2024), tot i que en l'última dècada hi ha hagut avenços, no s'ha produït cap canvi substancial en la garantia del dret al lleure educatiu universal. L'estudi, elaborat pel Síndic de Greuges, enumera les principals mancances i dèficits de les polítiques públiques sobre lleure educatiu. La primera, que la Generalitat no ha desenvolupat legalment el dret al lleure i que falta un marc normatiu bàsic al respecte que determini, per exemple, què s'entén per lleure, i quin és el procés d'admissió a les ofertes de lleure públiques.

També menciona que no existeix una única administració de referència, i que les polítiques existents no són consistents. Hi ha subvencions, beques i ajudes, però no han suposat un canvi substancial en la qualitat i la garantia del lleure educatiu. El text conclou que hi ha una baixa inversió, i destaca que les entitats del món del lleure han denunciat excés de burocràcia per tramitar permisos i dificultats per disposar de locals i equipaments que els permetin desenvolupar les activitats.

Per últim, l'informe denuncia que les polítiques del lleure no estan focalitzades en col·lectius concrets i que, per tant, no arriben a tots els infants en situació de pobresa o pobresa severa. Així, la participació dels infants i els adolescents de famílies vulnerables a les activitats de lleure és gairebé 30 punts percentuals més baixa que la dels infants i adolescents de famílies amb més capital econòmic.