La sobreproducció de llibres tensiona el sector editorial

Cada setmana, les llibreries reben novetats, que s'acumulen a les taules, els prestatges i els magatzems, i se substitueixen a un ritme frenètic. El 2024, només a Espanya, es van publicar 89.300 llibres, segons l'Estadística de l'Edició Espanyola de Llibres amb ISBN del Ministeri de Cultura. Aquesta xifra, sumada a la recent inauguració de la nova planta logística de Penguin Random House a Cerdanyola del Vallès —amb capacitat per gestionar fins a 40 milions de llibres a l'any—, posa sobre la taula una pregunta inevitable, especialment a les portes de Sant Jordi, quan la pluja de novetats és més intensa que mai: realment hi ha tanta demanda de llibres?

La realitat és que les editorials publiquen tants llibres i tan ràpid que molts títols ni tan sols tenen temps de fer-se visibles abans de ser substituïts per les següents novetats. Segons Aniol Rafel, editor, fundador i director de l'editorial independent Edicions del Periscopi, "es publica molt per sobre del que el conjunt de lectors pot assumir, i hi ha una enorme desproporció respecte al que el mercat pot absorbir". Per a l'editor, "tot plegat aboca el sector a una precarització preocupant i en augment, de la qual només se surt o bé aconseguint que hi hagi més lectors i més compradors de llibres, o bé produint menys".

Aniol Rafel: "Es publica molt per sobre del que el conjunt de lectors pot assumir"

Segons l'Enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya 2024-2025 del Ministeri de Cultura, el 66,3% de la població va llegir almenys un llibre durant l'últim any, però, més enllà dels índexs de lectura, Javier Aparicio, creador i director del Màster en Edició de la UPF-BSM, a banda de catedràtic de Literatura Espanyola i Comparada a la UPF i crític literari, posa èmfasi en un descens "de la qualitat de lectura, és a dir, de la competència lectora".

Un cercle viciós

Aparicio atribueix aquesta sobreproducció de llibres, entre altres motius, al sistema de devolucions. El mercat editorial funciona en gran part mitjançant la venda en dipòsit. Les llibreries poden retornar els llibres no venuts a la distribuïdora o a l'editorial, la qual cosa permet que sempre hi hagi novetats a les llibreries. Així, "la maquinària del sector funciona gràcies a aquest sistema circular: es produeix, es distribueix als punts de venda i els llibres no venuts es retornen. L'excés de publicacions es deu al fet que cal mantenir la roda girant", explica Aparicio.

Segons dades de la Federació d'Associacions Nacionals de Distribuïdors d'Edicions (FANDE), el sector editorial espanyol presenta una taxa de devolució del 30%, és a dir que tres de cada deu exemplars que arriben a les llibreries s'acaben retornant a la distribuïdora o a l'editorial. Tot i això, el traductor, editor i periodista cultural Enrique Murillo puntualitza que la venda amb dret a devolució no és la culpable de la dinàmica actual. De fet, segons ell, aquest sistema de venda permet "publicar llibres molt difícils, que amb antelació saps que et faran perdre diners". "El problema és la bogeria per créixer i el disbarat que suposa tapar els errors amb més llibres. I aquesta és la lògica actual", detalla.

"El problema és la bogeria per créixer i el disbarat que suposa tapar els errors amb més llibres", Enrique Murillo

Amb tot, Murillo alerta que per frenar la sobreproducció de novetats, només hi ha una solució: "Que es posin d'acord autors, agents, llibreters i editors i comencin a reduir el nombre de novetats, tots alhora".

"Un excés d'imaginació"

L'excés de novetats continu fa que la vida de molts dels llibres sigui de només un mes. Passat aquest temps, són retornats per deixar lloc per a les novetats següents, "un disbarat quant a malbaratament de la feina editorial, la traducció, el paper, l'enquadernació i tota la resta", segons Murillo. "El model editorial corre com un animal cec cap a un precipici que ja comença a fer olor des de lluny, i l'instint suïcida del sistema impedeix que es prenguin mesures".

Darrere de tots els títols que es publiquen hi ha un gran nombre d'autors. Tal com explica Aparicio, "sota pràcticament cada pedra trobem algú que ha escrit, està escrivint o vol escriure". Els llibres sorgits arran de l'autoedició, l'edició digital i els estudis d'escriptura creativa s'ajunten a la quantitat de títols del sector editorial professional, estructurat en forma d'agents literaris i editors que capten i gestionen el talent.

Segons l'informe de GfK presentat per la Fundació Germán Sánchez Ruipérez, el 2024 el sector editorial va assolir una facturació total de 1.212 milions (un 9,8% més respecte al 2023) i va vendre 77 milions d'exemplars impresos. En aquest sentit, si només es fa una lectura econòmica de la situació, la sobreproducció no és un problema, atès que l'ecosistema editorial creix i la facturació també és cada any més alta. Ara bé, des d'un punt de vista menys numèric, "hi ha un excés d'imaginació", destaca Aparicio.

Un model que precaritza

Malgrat que continuen naixent llibreries, editorials i agències literàries, i el fet que, avui dia, publicar un llibre és més fàcil que mai, l'editor Rafel lamenta que el model actual "porta a la precarització", perquè el preu de venda no és suficient perquè els diferents professionals que participen en l'edició i la publicació del llibre "s'hi puguin guanyar la vida de forma digna".

El preu de venda del llibre no és suficient perquè els diferents professionals "s'hi puguin guanyar la vida dignament"

A Catalunya, concretament, durant les últimes dues dècades, han sorgit diverses editorials independents que competeixen amb els grans grups, com Grup Planeta i Penguin Random House. "L'atomització editorial ha enfortit la biodiversitat, però ha provocat que les vendes mitjanes per títol hagin disminuït, i això té uns efectes directes en aquesta precarització", explica Rafel, que reivindica la figura de l'editor i la necessitat de "tornar a situar la lectura i el llibre al centre de la societat".

Barcelona, "locomotora" editorial

Del total de llibres anuals publicats a Espanya, més d'un 50% pertanyen a Catalunya. De fet, Barcelona és on Grup Planeta i Penguin Random House tenen la seva seu i, per tant, on tenen lloc gran part de les decisions editorials. En aquest sentit, Aparicio reivindica que el sector del llibre al territori català no és residual, sinó que és "una locomotora", ja que cada any es publiquen més de 12.000 llibres en català, una xifra que s'equipara a la d'estats com els Països Baixos. El 2024 el sector editorial català va facturar 260 milions, dels quals 80 milions (un 30%) corresponen a llibres en català.

Cada any es publiquen més de 12.000 llibres en català

D'altra banda, Aparicio destaca que el mercat editorial a Catalunya té la particularitat que el 60% dels llibres es venen a través de llibreries físiques de proximitat, que "combaten amb èxit la presència dels monstres de distribució". A Madrid, en canvi, aquest percentatge és del 40%.