El sobiranisme escalfa motors per a la gran manifestació de diumenge

Catalunya viu dies de mobilitzacions. Certament, d'un caire molt diferent a les anteriors a l'1-O: els manifestants ja no fan bon semblant, els posats són més greus, els rostres, més adusts. Tot i que l'ombra del martell de la justícia espanyola plana sobre el moviment sobiranista català, aquest manté la seva capacitat de mobilització i convocatòria. A la manifestació del passat 25 de març que va acabar davant el consolat alemany i va reunir a unes 55.000 persones segons xifres oficials, l'Assemblea Nacional Catalana, ja sota la nova direcció d'Elisenda Paluzie, va demostrar que havia tornat amb la força del carrer, desmentint aquells que deien fins poc abans que se la veia moixa i com abatuda.

Aquest diumenge el sobiranisme s'ha citat a les 12:30 a la Plaça Espanya de Barcelona per a una marxa que s'espera multitudinària i que acabarà a les Tres Xemeneies, on s'instal·larà un escenari i es llegiran els corresponents parlaments. Els mitjans de comunicació ja han proporcionat la xifra de 527 autobusos contractats a tot el país. Que l'assistència serà massiva és un pronòstic més segur que el del temps que farà aquest diumenge, ja que l'organització convocant, l'Espai Democràcia i Convivència, és un enorme paraigües que agrupa des de l'ANC i Òmnium Cultural fins a CCOO, UGT de Catalunya i la Unió de Pagesos, passant per l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC), Lafede.cat-Organitzacions per a la justícia global i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC).

La pluralitat de la seva composició i els lemes escollits –"per la democràcia i la cohesió social" i "pels drets i les llibertats"– permeten augurar sense molts problemes que a la manifestació no només participaran independentistes, sinó també aquelles persones que no sent-ho volen denunciar la resposta de l'Estat espanyol. La presència de CCOO i UGT és significativa en aquest aspecte, tot i que segons fonts dels sindicats s'ha produït un debat intern al haver-hi sectors que consideren que la manifestació és una pantalla per a l'independentisme. També hi seran presents representants del Consell dels Pirineus Orientals, a la Catalunya nord.

L'excepcionalitat que viu des de fa mesos la política catalana també podria ser un factor que contribueixi a l'èxit de la convocatòria. La corda s'ha anat tibant cada cop més. Fins a sis membres del govern durant la passada legislatura es troben actualment a la presó –Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa–; altres cinc –Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret– es troben a Alemanya, Regne Unit i Bèlgica esperant la decisió de la justícia d'aquests països respecte a l'ordre d'extradició emesa per les autoritats espanyoles; l'ex-presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, també es troba a la presó; i dues diputades processades pels tribunals espanyols –Marta Rovira i Anna Gabriel– es troben a Suïssa. El proper dilluns farà sis mesos que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els presidents de les dues majors organitzacions catalanistes de la societat civil, estan en presó preventiva a Soto del Real.

La Fiscalia ha acusat de "terrorisme" a membres dels Comités de Defensa de la República. Els escorcolls continuen, el darrer, a la seu de DIPLOCAT aquest mateix dijous. La manca de govern perjudica al sistema sanitari català i fins i tot l'entrega de les Creus de Sant Jordi s'ha vist posposada per l'aplicació de l'article 155. L'acord de govern entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC s'esgota el 23 d'abril, el termini per a formar govern el 22 de maig i els rumors sobre un "pla D" o la convocatòria de noves eleccions van i venen i es creuen amb els d'una escissió del moviment independentista entre els partidaris de l'acció no-violenta, agrupats majoritàriament al voltant dels CDR, i els de les grans manifestacions de masses, mobilitzats per l'ANC i Òmnium Cultural. El país s'ha cobert de llaços grocs, en solidaritat amb els polítics catalans presos, i en alguns llocs els llaços grocs s'han vist coberts de pintades vermelles, simulant la bandera espanyola. La política catalana no havia vist res de semblant en molt de temps.

Serà la gran manifestació del diumenge un punt d'inflexió que marcarà el naixement d'un front democràtic que vagi més enllà de les files de l'independentisme, com ha reclamat el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent? O, pel contrari, donarà noves energies a l'independentisme que demana mantenir l'escomesa republicana? Un cop la marea groga baixi el Paral·lel aquest diumenge caldrà observar el que quedi darrere seu, i esperar.