SOBIRANISME CATALÀEl Debat Constituent posa de nou en l'agenda política la reflexió sobre la República catalana

La idea del del procés constituent revifa. Havia caigut en cert desús entre el món independentista, però el Debat Constituent l'ha posat de nou en l'agenda política amb un cicle de trobades ciutadanes en el qual s’haurà de dibuixar com seria una Catalunya independent i sota quins valors i lleis es regiria.

Lluís Llach i Gabriela Serra, dinamitzen de les trobades

Lluís Llach, cantautor i exdiputat de Junts pel Sí, és un dels dinamitzadors de les trobades, com la que aquest dijous ha tingut lloc a Badalona amb uns 70 assistents. Fins l’escenari del Cor de la Marina s’hi ha desplaçat el mateix Llach, acompanyat de l’ex diputada cupaire Gabriela Serra. Tots dos han explicat el calendari d’aquest llarg debat, que durant els mesos de setembre i octubre pretén constituir el màxim nombre de delegacions locals arreu del territori, que rebran el nom de Entesa Constituent. Paral·lelament, tindran lloc 7 jornades sectorials de debat, agrupades en torn a eixos com règim econòmic, model territorial, llengua o la seguretat. Finalment, al maig, el procés culminarà amb la celebració d’un Fòrum Cívic i Social, amb la presència física d’uns 2.000 delegats de totes les ‘enteses’.

“L’objectiu no és redactar una nova Constitució”

Gabriela Serra ha explicat que l’objectiu final del procés de debat “no és pas redactar una nova constitució catalana, sinó de decidir uns eixos troncals que s’hagin d’incloure en el futur”. De fet, ha apuntat que esbossos de nova constitució ja n’hi ha hagut, com ara el redactat pel jutge Santi Vidal i el text impulsat per Constituïm i el jurista Jordi Domingo. “Però ara no estem en aquest moment”, ha afegit Serra. Al seu torn, Lluís Llach l’ha definit com “el mapa de carreteres de la Catalunya que volem ser”.

Vuitanta preguntes per sotmetre a debat a les Enteses territorials

Així doncs, el Debat Constituent convida a repensar com seria la República Catalana ideal. Agrupats en 7 eixos temàtics, els organitzadors han elaborat fins a 80 preguntes per sotmetre a debat entre les bases. I sense dubte, no deixen ningú indiferent. Per exemple, no refusa entrar a l’espinós afer de la llengua: El castellà també ha de ser cooficial o aquesta consideració només li pertocaria al català? En l’àmbit de les relacions internacionals, es demana si una Catalunya independent hauria de mantenir-se o sortir de la Unió Europea. O en tot cas, de la ‘zona euro’. També demana si caldria ratificar els diferents tractats de lliure comerç amb els quals l’Estat espanyol es troba compromès actualment.

Catalunya: “liberal”, “social de mercat” o “socialista”?

Pel que fa a la Seguretat, retorna el dubte sobre si cal comptar amb un Exèrcit propi o si de cap manera hi cap a una Catalunya pacifista. El benestar animal, amb prohibicions a la vista, i el paper de l’energia nuclear també està sent qüestionat. A més a més de la propietat dels recursos naturals: cal nacionalitzar algun sector? De fet, les bases econòmiques juguen un paper cabdal en el debat. Tant és així que s’arriba a demanar si Catalunya ha de ser un estat “liberal”, “social de mercat” o “socialista”.

L’estructura territorial del país també està subjecte a debat: Províncies o vegueries?

L’estructura territorial del país també està subjecte a debat: Províncies o vegueries? I pel que fa a les institucions existents: S’haurien d’eliminar les Diputacions? els Consells Comarcals?

Però també sobre s'hi reflexiona sobre drets elementals, com ara l’acollida i implementació de drets de les persones migrades. I la mort digna i assistida. Ara bé, no es debat sobre tots els drets. “Defensem que no hi ha regressió possible en alguns drets, que hem guanyat lluitant”, defensa Gabriela Serra. I posa com a exemple l’avortament o la pena de mort, que estan fora de qüestionament.

Concloure una pantalla ja viscuda

Aquest debat retorna el ‘Procés’ a una pantalla protagonitzada en temps anteriors, però que no es va arribar a desenvolupar totalment. De quan el relat de l’independentisme va enfortir-se amb la idea segons la qual no es tractava només de sortir de l’Estat o de desconnectar jurídicament, sinó de fer-ho per construir un país diferent. Mitjançant una República, a la qual s’hi arribés des d’un Procés Constituent. Per canviar-ho tot. Un moviment progressista –com ho és la societat catalana, més aviat, si cal fer cas del que diuen els estudis del CEO- amb potes de radicalitat democràtica.

No falta qui recorda el temps del corrent polític homònim, el Procés Constituent que van impulsar la monja Teresa Forcades i l'economista Arcadi Oliveres, un moviment en el qual van participar persones que més tard van jugar un paper destacat en la creació dels espais dels Comuns.