Sis anys de persecució pels símbols als ajuntaments catalans

El delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha protagonitzat aquesta setmana el darrer episodi de la particular croada de l'executiu de Rajoy contra els símbols dels ajuntaments del Principat. Millo ha enviat una carta als alcaldes instant-los a no permetre l'"ocupació" de l'espai públic amb "banderes, pancartes i símbols de caràcter partidista", en clara referència als llaços grocs i les pancartes que reclamen l'alliberament dels presos polítics. L'inici de la batalla pels símbols als municipis el trobem sis anys enrere, quan la predecessora de Millo, la també popular María de los Llanos de Luna, va començar a denunciar ajuntaments que no tenien penjada la bandera espanyola. En la seva etapa al càrrec, que coincideix amb el primer mandat de Rajoy, Llanos de Luna també va portar als tribunals municipis per declarar-se "territori lliure i sobirà", aprovar mocions a favor de la sobirania fiscal, pagar la quota de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) o obrir les portes el 12 d'octubre, dia de la Hispanitat.

Millo va enviar la missiva l'endemà que un grup d'encaputxats retirés les creus grogues que s'havien posat a la platja de Canet de Mar (Maresme) i agredís les persones que participaven en una acció de record als presos i exiliats. De fet, ja fa diverses setmanes que s'han organitzat els anomenats Grups de Defensa i Resistència (GDR), que es dediquen a retirar la simbologia groga dels espais públics. Diversos mitjans han acreditat la presència de coneguts ultradretans als GDR. Segons el delegat del govern espanyol, els alcaldes han de complir el "principi de neutralitat" de l'administració i, per tant, no permetre l'ocupació d'espais com edificis públics, carrers, places o platges, que "són de tots", amb "símbols que puguin malmetre la convivència". Ràpidament, alcaldes d'arreu de Catalunya van replicar Millo, que ha rebut crítiques de tot l'arc polític, amb les úniques excepcions de PP i Ciutadans.

El president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i alcalde de Port de la Selva (Alt Empordà), Josep Maria Cervera (PDeCAt), li ha recordat que "l'article 155 està limitat a la Generalitat i per tant no afecta els ajuntaments i administracions locals", per afegir que "tenim molt clar com s'ha de gestionar el nostre espai públic: com s'ha fet sempre, des de la convivència i respectant la llibertat d'expressió". L'alcalde de Celrà (Gironès), Dani Cornellà (CUP), li ha enviat un llaç groc i una carta de rèplica. Cornellà escriu que l'Estat va ser el primer a ocasionar una "violència extrema" l'1 d'octubre, a més d'emfasitzar que tots els enfrontaments posteriors els han provocat grups d'extrema dreta espanyolista. L'alcalde de Sabadell, Maties Serracant (de la Crida, on hi ha la CUP), ha afirmat que "la coerció de l'expressió política ens assimila a situacions dignes de règims autoritaris" i ha recordat que "l'expressió política en l'espai públic és un dret fonamental que fomenta el diàleg democràtic de la societat".

El paer de Cervera, Ramon Royes, ha escrit que "els 13 regidors" del municipi "hem expressat suport a l'alliberament dels presos polítics i als exiliats" i s'ha compromès a seguir donant suport a "aquesta expressió lliure, democràtica i absolutament pacífica dels nostres ciutadans", de la mateixa manera que "condemnarem i actuarem contra els que de manera violenta no la respectin". L'alcalde de la Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre), Joan Juncà (ERC), va estripar la carta davant del consistori, mentre que el primer tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha declarat que a la ciutat "hi ha llibertat d'expressió i, alhora, hem de trobar l'equilibri entre aquesta llibertat d'expressió i les reivindicacions legítimes, que puguin ser compatibles amb la convivència pacífica a la ciutat.". També el socialista Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, ha refusat la petició de Millo, etzibant-li que no es dedicarà a "retirar llacets". En canvi, el seu company de partit i alcalde de Lleida, Àngel Ros, sí que ha donat suport a la posició de Millo.

Actuació de la Junta Electoral abans del 21-D

Llanos de Luna va precedir Enric Millo al càrrec i, entre d'altres qüestions, va convertir-se en una experta en judicialitzar l'actuació dels ajuntaments governats per forces sobiranistes. Per exemple, durant el 2012, centenars de consistoris van aprovar mocions per declarar-se "territori català lliure i sobirà". La Delegació del Govern central va decidir portar-ne 47 a la justícia. La majoria de les demandes van ser desestimades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però en diversos casos, com Arenys de Munt (Maresme) o l'Esquirol (Osona), entre d'altres, la justícia va obligar a anul·lar les declaracions. Recentment, el govern espanyol va decidir portar fins al Tribunal Suprem la declaració que va aprovar l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental).

La delegada també va recórrer als tribunals en més d'un centenar d'ocasions contra ajuntaments que no penjaven la bandera espanyola, amb l'argument que incomplien l'obligatorietat fixada per la Llei de banderes de 1981. Altres causes que Llanos de Luna va portar als jutjats són les declaracions de sobirania fiscal, que consistien a aprovar mocions per pagar els impostos a l'Agència Tributària catalana i no a l'estatal. Els recursos van ser fonamentalment desestimats als tribunals. També hi ha hagut més de 80 causes per pagar la quota anual d'afiliació a l'AMI, i gairebé 60 per treballar el 12 d'octubre, la festa nacional espanyola.

La batalla pel símbols iniciada per Llanos de Luna ha tingut altres episodis durant els mesos de tardor i hivern. Arran de l'empresonament el 16 d'octubre de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, per la seva actuació el 20 de setembre com a dirigents de l'ANC i Òmnium Cultural, respectivament, i l'enviament a presó de diversos membres del govern el 2 de novembre, van ser molts els ajuntaments que van decidir penjar pancartes o llaços grocs reclamant "llibertat presos polítics" a les façanes dels edificis consistorials. Els recursos de C's i PP van provocar la intervenció de la Junta Electoral Central per forçar-ne la retirada abans de les eleccions del 21 de desembre. Posteriorment, moltes administracions van tornar a penjar símbols similars i en aquesta ocasió els recursos dels grups locals de PP o C's, per exemple a Barcelona o a Reus, s'han centrat en demanar-ne la retirada amb l'argument que incomplien l'ordenança del paisatge urbà (Barcelona) o la del civisme (Reus).

En un altre nivell, també hi ha més de 700 alcaldes imputats com a "cooperadors" en l'organització del referèndum de l'1 d'octubre, en una de les darreres actuacions que va portar a terme el fiscal general de l'Estat José Manuel Maza, mort al novembre. Casos més sonats de repressió contra càrrecs municipals vinculats al procés independentista són els de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, i el regidor de Vic Joan Coma, tots dos de la CUP. Venturós ha estat jutjada aquesta setmana acusada d'un delicte electoral per no retirar una estelada del balcó del del consistori durant les eleccions espanyoles del 2015. La fiscalia demana que la condemnin a sis mesos d'inhabilitació. Coma va ser detingut a final del 2016 i traslladat a l'Audiència Nacional, on va declarar com a investigat per un presumpte delicte d'"incitació a la sedició". En un ple municipal, Coma simplement havia defensat la desobediència com a eina imprescindible per poder exercir el dret a l'autodeterminació de Catalunya. Ho va fer-ho amb les següents paraules: "Nosaltres sempre hem dit que per fer la truita caldrà trencar els ous". La causa, finalment, va ser arxivada.